Fa anys que en Miquel Querol apuja el volum de la ràdio al matí per no sentir el constant run run dels cotxes a la carretera de Montcada i que dorm amb taps a les orelles. No té por a la contaminació, diu, per què “tot i viure prop de la rotonda del Dorè, estic a un pis alt i sempre corre l’aire. Però el soroll de les arrencades, les frenades i el sotrac de les càrregues dels camions és una constant a què no m’acostumo”.
El Mapa Estratègic de Soroll 2017-2022, que analitza la situació als municipis de Terrassa i Viladecavalls, conclou que només un 17,4 per cent de la població terrassenca està exposada a valors inferiors als 53 decibels que l’OMS recomana no excedir durant el dia. És a dir, un 82,6%, vuit de cada deu terrassencs, superaria aquest rang de so considerat benestar.
Però no tots els sons són considerats soroll. De fet, l’OMS defineix com a soroll qualsevol so superior als 65 decibels (dB), estima que produeixen mal si superen els 75 dB i arriben a ser dolorosos a partir dels 120 dB.
A Terrassa i Viladecavalls, un 81% de la població es troba per sota dels 65 dB considerats soroll i un 18,9 per cent el superaria. D’aquest, un 15,3% es trobaria entre els 65 i els 69 decibels i un 3,6% s’exposaria a nivells de sorolls entre els 70 i els 74 dB, en el llindar del soroll danyí. Ningú, ni durant el dia ni la nit supera, segons els mesuraments, la frontera dels 75dB de soroll a la ciutat.
“Més del 80% de la ciutadania està per sota dels nivells de contaminació acústica -apunta Carles Caballero, regidor de Medi Ambient-. És una notícia positiva, però no podem estar del tot satisfets i com a govern serem ambiciosos amb els llindars de benestar social que recomana l’OMS”.
Les infraestructures ferroviaries, factor de soroll a la ciutat / Nebridi Aróztegui
L’OMS afirma que la contaminació acústica és una amenaça per a la salut. Només a Europa, segons l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), el soroll provoca cada any 16.600 morts prematures i més de 72.000 ingressos hospitalaris.
Les ciutats s’han convertit en l’epicentre d’aquesta contaminació invisible que ens arriba en forma de frenades sobtades als semàfors, conductors fent sonar el clàxon, perforadores al carrer, sirenes d’emergències o cridòria ambiental a les terrasses.
Durant el darrer any, la crisi de la Covid i l’aturada sobtada de l’activitat ens ha permès comprovar com pot de silenciosa la nostra vida sense vehicles al carrer ni obres a la cantonada de casa. De fet, fins i tot hem arribat a enyorar el soroll ambiental.
La Generalitat tipifica els efectes del soroll sobre la salut, tot i matisar que la percepció del soroll és subjectiva i el que per algunes persones és molest per a altres pot resultar agradable. Sensacions a banda, l’excés de soroll pot provocar una disminució de la capacitat auditiva, nerviosisme, irritabilitat, interferències a la son que deriven en cansament, disminució del rendiment, de la concentració i alteracions al metabolisme, del sistema nerviós central i del sistema neurovegetatiu.
Un Pla de Reducció del SorollEl ple de maig sotmetrà a votació l’aprovació del Mapa Estratègic de Soroll, que avalua l’exposició de la població al soroll. Les ciutats amb més de 100 mil habitants (Terrassa en té 224 mil) estan obligades a elaborar mapes estratègics de soroll.
L’aglomeració del Vallès Occidental II, que formen la ciutat de Terrassa i Viladecavalls, ja disposa d’un mapa aprovat el 2015 que ara actualitza. Servirà de base per a la redacció del Pla de Reducció de Soroll que el govern municipal té previst aprovar “el 2022 -explica Caballero-. Ho farem amb mesures com la vianalització, que ja hem comprovat com redueix la contaminació atmosfèrica, però també l’acústica, amb més carrils bici i amb la reducció dels horaris de càrrega i descàrrega”.
El regidor recorda que els punts on el mapa detecta els nivells més alts de soroll a la ciutat “no coincideixen amb zones residencials”.
El so esdevé soroll a les carreteres i les avingudes
El Mapa Estratègic de Soroll dibuixa la situació acústica de Terrassa que, en els mesuraments que fusionen dia, vespre i nit, marquen clarament el pes del trànsit com a factor contaminant. Al mapa s’aprecia amb claredat en vermell els trams on se superen els 70 decibels a la ciutat i amb fúcsia els que superarien el llindar dels 75 decibels, el que provocaria danys a la salut.
En aquesta situació se situen un tram de la carretera de Rubí, concretament entre l’avinguda de Santa Eulàlia i la cruïlla amb el carrer del Sindicat. També un petit tram del carrer de Galícia, entre Valls i Guillem de Muntanyans.
La rotonda del Doré, punt de contaminació ambiental i acústica / Nebridi Aróztegui
Pel que fa a les vies que superen els 70 decibels, hi figuren la carretera de Montcada, les avingudes del Vallès -ambdues en pràcticament tot el seu recorregut-, l’avinguda de Barcelona i el tram de la carretera de Castellar que va des de l’Escola Industrial fins al monument de la Dona. També estarien en nivells de soroll superiors als recomanats per l’OMS un tram del Passeig del 22 de Juliol, entre l’Estació del Nord i la plaça de la Font de l’Apotecari, i la meitat sud de l’avinguda d’Àngel Sallent.
Els carrers principals
El mapa pinta en taronja una àmplia trama de carrers principals on se superen a la ciutat els 65 decibels. I un gruix de carrers secundaris on el groc marca nivells de soroll baix, entre els 55 i els 59 decibels.
En verd hi figuren les vies més tranquil·les pel que fa a la presència de contaminació ambiental. Coincideixen amb aquelles que suporten una menor pressió del trànsit. En aquesta situació estan bona part dels barris de Sant Pere, Pere Parres i Can Boada, També Can Boada del Pi, un tram de Torre Sana i el tram nord de Can Roca, a l’alçada del pisos de Sant Eloi.
