Les nou ciutats de la segona corona metropolitana tornen a sumar forces per treballar conjuntament amb Barcelona i amb l’AMB el desenvolupament de polítiques metropolitanes. Terrassa, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Martorell, Rubí, Granollers, Mataró i Mollet van signar ahir la Declaració de Martorell, el full de ruta d’una estratègia que pretén ser “conjunta i coherent” per recuperar el protagonisme en la presa de decisions.
“No volem reivindicar el paper de ciutats de la segona corona”, va dir ahir l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, en la presentació de les ciutats de l’Arc Metropolità–, volem mirar a Barcelona cara a cara”. El polític va recordar que les nou ciutats formen part d’un territori “real i consolidat”, amb un element comú com a “municipis frontissa entre la Gran Barcelona i la Catalunya central”.
Amb aquesta signatura, sosté Ballart, “reprenem el camí, sobre unes noves bases i unes noves complicitats, que caldrà anar treballant i enfortint al voltant d’una agenda de temes compartits, amb visió municipalista, metropolitana i de país”.
Les ciutats volen participar activament en el debat sobre el Pla Estratègic Metropolità, després de col·laborar fa una dècada en la seva redacció. El pla és, diuen, una oportunitat compartida per elaborar l’estratègia de la Barcelona metropolitana del 2030. Per això reclamen la convocatòria de la Comissió d’Ordenació Metropolitana, l’òrgan de governança integrat per la Generalitat i els municipis pel seguiment del pla. “Des de 2010 s’ha reunit 0 vegades”, va recordar ahir l’amfitrió Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell.
“És cert que els municipis de la segona corona tenim models territorials molt diferents –va apuntar Fonollosa–, la realitat és que representem un territori plural i divers, però també tenim necessitats que s’han de satisfer”.
Les ciutats de l’Arc Metropolità sumen forces per a jugar un paper actiu en el disseny de les polítiques de planificació i organització del territori. “Volem deixar de ser el pati del darrere, volem estar a la cuina”, va insistir Ballart.
Ho fan en el moment en què s’està redactant el Pla Director Urbanístic Metropolità, un instrument al qual volen aportar la visió del territori encetant “un camí de diàleg entre l’àmbit metropolità (AMB) i el sistema de l’Arc Metropolità”, recull la Declaració de Martorell.
Sobre la taula de treball dels municipis de l’Arc Metropolità amb les institucions metropolitanes, hi ha el Pla de Rodalies, el sistema de tarifació del transport públic, la planificació d’infraestructures i els serveis de connectivitat digital.
La Declaració de Martorell també posa l’accent en la lluita contra el canvi climàtic i vol impulsar propostes per a la millora de la qualitat de l’aire, la transició energètica i les fonts renovables.
Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, va fer referència a la necessitat que, per exemple, les polítiques de les baixes emissions siguin compartides amb Barcelona i la seva àrea metropolitana. “No hi ha fronteres per l’aire –va dir–, per tant hem de donar una resposta col·lectiva”. Farrés es va referir específicament als “peatges d’entrada a Barcelona. Què passa amb els cotxes que surten de Barcelona i venen als nostres polígons? No contaminen?”, va preguntar, per tot seguit plantejar la necessitat d’una “gestió compartida” també de les polítiques de mobilitat i mediambientals.
L’impuls d’instruments com la Llei de Barris, que permetin treballar de manera conjunta amb els ajuntaments pel foment de la cohesió social, és un altre dels objectius prioritaris de la Declaració de Martorell.
Els ajuntaments plantegen el repte de les migracions de la metròpoli barcelonina cap als municipis de la segona corona i els reptes que comporta en matèria d’habitatge.
Marta Farrés es va referir de manera expressa a l’arribada a les dues capitals vallesanes de ciutadans procedents de Barcelona, que el 2020 va perdre 13 mil habitants. Un “canvi de paradigma” va dir, que requereix una resposta coordinada.
La declaració proposa un pla d’habitatge finançat per l’Estat i la Generalitat que permeti rehabilitar, que faciliti el retorn dels pisos en mans dels grans tenidors i fomenti la promoció pública d’habitatges.
Els nou municipis de l’Associació de l’Arc Metropolità creada ahir són un lobby políticament plural – hi ha municipis del PSC, d’ERC i del PDEcat– i representen prop de 900 mil ciutadans. La plataforma vol créixer i convidarà als municipis de més de 25 mil habitants, consells comarcals i entitats locals a sumar-se a la plataforma, que esperen que representi a 2,9 milions de catalans abans de l’estiu, van anunciar ahir. Si s’arriba a la fita, l’Arc Metropolità representarà més de la meitat dels 5,7 habitants de la província de Barcelona i prop d’un 38 per cent de la població de Catalunya.
Pool econòmic del sud d’europa
Conscients del seu pes específic, les ciutats reivindiquen el paper econòmic de l’Arc i plantegen la necessitat de polítiques comunes de reactivació i modernització del teixit productiu.
Els municipis de la segona corona de Barcelona recorden la capacitat industrial i de serveis de l’Arc Metropolità. Només el Vallès Occidental és una de les comarques més dinàmiques de Catalunya, en constant creixement demogràfic i econòmic i que funciona com un dels motors econòmics del país, amb un 10,8% del PIB català.
Els municipis plantegen la necessitat de treballar de manera complementària en la “modernització i transició de l’activitat productiva cap a una economia circular” i per a la indústria 4.0. Consolidant el seu paper com a pool econòmic del sud d’Europa i “treballant de manera coordinada amb entitats com l’Associació Àmbit B30 i la Xarxa C-17”.
L’alcalde de Terrassa va recordar que les infraestructures hi juguen un paper clau per potenciar l’activitat econòmica i va recordar que la culminació del tram central de la B-40, entre Viladecavalls i Olesa, continua en obres. Ballart es va referir també al futur polígon Els Bellots II, el més gran que es posarà en marxa a Catalunya, va dir, i la importància de l’aposta metropolitana per la fabricació del cotxe elèctric, amb indústria auxiliar a la ciutat. En aquest context, “la B-40 és una autovia de futur, que genera feina. No té sentit que avanci a un ritme desesperant”.
