Era un 28 de març del 1916 quan al carrer de Sant Pere, número 9, es va inaugurar un local amb capacitat per a 1.250 espectadors batejat com a Salón Cataluña. L’autor del projecte va ser l’arquitecte terrassenc Melcior Vinyals, per encàrrec de l’empresari i promotor Pere Romaní i Recasens. Diumenge passat, doncs, l’emblemàtic equipament -de gestió municipal des del 2000- va complir 105 anys d’història.
“El Catalunya és un cas excepcional -comenta el veterà cineasta egarenc Toni Padrós-, perquè en l’època de les multisales sovint situades en polígons industrials, a Terrassa comptem amb un cinema públic en ple centre de la ciutat, i a més amb una estètica molt bonica, que és molt dels anys 50”.
“També és un equipament singular – apunta el jove director egarenc Joan Paüls- perquè ofereix una programació basada en el cinema més proper, català, espanyol o europeu, allunyat dels circuits comercials habituals, en què el 80% de la cartellera està ocupada per pel·lícules nord-americanes”. El cineasta també destaca del Catalunya l’oferta en versió original i el cinema subtitulat en català.
Original
Sobre l’aniversari, l’historiador local Domènec Ferran destaca que “va ser una sala que ja d’entrada es va crear i inaugurar directament com a cinema, davant del Teatre Principal, per exemple, que complia funciona mixtes, és a dir, com a teatre pròpiament i com a espai on es projectaven pel·lícules”. Des de la seva estrena a inicis del segle XX i fins arribar al moment actual, però, el Catalunya ha experimentat múltiples transformacions i canvis de mans. Durant els mateixos anys 20, en què els espectadors pagaven 0,75 pessetes per un seient a la platea i una pesseta per un lloc a l’amfiteatre, la sala va tenir diversos propietaris (com Claudio Carbonell, Domingo Armengol, Vicenç Salvatella, Joan Duran i Boada, la societat Astrea o Gaetano Galitizia), tal com explica el blog Records de Terrassa. Era una època en què ja s’albirava la revolució que significaria l’arribada del cinema sonor, de la qual el Catalunya també en va ser part i testimoni.
Passada la Guerra Civil, i ja en mans de l’empresari cinematogràfic Joan Porta, la sala va viure dues importants remodelacions; una, el 1943; i la segona, el 1954, a càrrec de l’arquitecte Joan Baca i Reixach, que va modernitzar-la i fer-la més confortable.
Reestrena
D’aquella epoca, el cineasta Toni Padrós assenyala que “el Catalunya va reinaugurar-se amb l’exhibició de la pel·lícula ‘La túnica sagrada’, considerada la primera en cinemascop de la història del cinema”.
Ja el 1964, l’empresa Porta S.A. no va acabar de recuperar-se de les inversions efectuades en les seves diferents sales, i el Catalunya va passar a mans d’una empresa familiar que estava a càrrec de Frederic Gibert. “Van ser uns anys en què la ciutat va arribar a tenir molts cinemes, com l’Alegria, el Doré, el Regina, l’Imperial o el Socialet; encara recordo les cues que sovint es formaven al carrer al matí per comprar entrades”, explica Padró.
“Però als anys vuitanta va començar la crisi de les sales, coincidint amb l’alça dels videoclubs i amb l’hàbit de veure cada cop més les pel·lícules a casa”, apunta Domènec Ferran. Ja l’any 1985, a Terrassa només hi havia tres sales de cinema: el Principal, el Rambla i el Catalunya. El nou mapa va coincidir amb la incorporació de la sala 2 a l’equipament als anys 90, i amb el tancament el 2002 del Rambla després d’haver-se convertit en un multicinema.
Municipal
L’aterratge a la ciutat del macrocomplex cinematogràfic del Parc Vallès va acabar afectant greument les sales del Centre. També el Catalunya, fins al punt que l’empresa que el gestionava va tancar-lo i va oferir la compra de l’edifici a l’Ajuntament.
El 16 de març de l’any 2000 es va produir la inauguració del renovat Cinema Catalunya, ja sota la gestió municipal, amb l’exhibició de la mítica “Casablanca” i de “La Teranyina”, del terrassenc Antoni Verdaguer. La sala 2 es va rebatejar com a Club Catalunya i es va destinar a les projeccions de cinema d’autor, apostant d’una forma clara per una programació diferenciada de la que era habitual al circuit comercial. Avui, el Catalunya forma part de la xarxa Europa Cinemas i els darrers anys ha acollit certàmens de gran repercussió, a més de mantenir cicles estables i d’augmentar l’oferta amb projeccions d’òpera i ballet.
“Ara toca dinamitzar encara més la sala”, apunta la regidora de Cultura, Rosa Boladeras. “Un exemple n’ha estat el recent Sex Education Film Festival -afegeix- que ha obtingut una gran resposta”. A més, la regidora es mostra favorable a aprofundir en la línia presa els últims anys, amb la programació de cicles de cinema familiar, amb aliances amb l’Escac i amb l’aposta per les cintes d’autor. “Hi ha molt pocs cinemes a Catalunya que siguin públics i que a banda tinguin més de cent anys”, conclou.
