Els dilluns i els dimecres són dos dies especials per a l’Antònia Mullor, perquè ja de bon matí espera la visita de la Sònia Losada, voluntària de Creu Roja i terrassenca com l’Antònia. "Sortim a passejar, xerrem una estona i sobretot li faig companyia -diu la Sònia-. És una dona molt alegre, de qui es pot aprendre molt".
Des que el seu marit va morir ara fa sis anys, l’Antònia, de 84, viu sola a Les Arenes. "Tinc dos fills, i em venen a veure, clar, però cap d’ells resideix a Terrassa i no ens veiem tant com voldríem", explica.
Aquesta veterana egarenca, que va arribar a la ciutat fa més de sis dècades, va manifestar a Creu Roja que de vegades se sentia sola i que desitjava rebre l’acompanyament a domicili d’una voluntària.
Com l’Antònia Mullor, més de 8 mil egarencs de 65 anys o més viuen sols, de les 59 mil persones que superen aquesta edat a la ciutat, segons l’Anuari Estadístic Terrassa 2020. A Catalunya, la xifra puja a 334 mil persones. La xifra de llars unifamiliars creix especialment a partir dels 80 anys; sobretot, entre les dones. En aquesta edat, un 34% de la població no té companyia dins de casa, segons l’Idescat.
Però viure sol, no vol dir sentir-se sol. I és que la solitud pot ser escollida. El problema ve quan no és desitjada. L’entitat Amics de la Gent Gran defineix la soledat no volguda com "un fenomen subjectiu que es basa en la percepció que té una persona sobre la seva falta de relacions, i/o sobre la qualitat no satisfactòria de les existents". Un estudi de l’entitat alerta que quatre de cada deu persones grans -un col·lectiu especialment vulnerable a la Covid-19- han vist incrementat el seu sentiment de soledat no desitjada arran de la pandèmia.
El problema social de la solitud no volguda, però, no és exclusiu de casa nostra. En alguns països s’ha convertit en una veritable qüestió d’estat. El Japó va crear el febrer un Ministeri de la Soledat davant de l’increment de suïcidis que l’any passat es va viure al país en el context de pandèmia i confinament. El país nipó va seguir així les passes del Regne Unit, que ja el 2018 va estrenar una Secretaria d’Estat per tractar la problemàtica creixent de la soledat no volguda. Però quins motius hi ha al darrere de l’alça d’aquest sentiment en plena pandèmia entre les persones de més edat? Segons l’estudi d’Amics de la Gent Gran, una de les raons és la disminució, la limitació o l’absència dels contactes socials en aquest temps de coronavirus.
"Fets com no poder sortir al carrer durant mesos, amb el confinament domiciliari, o poder-ho fer menys que abans; no poder veure la família en determinats moments, o no poder-hi tenir un contacte físic han contribuït a augmentar aquest sentiment", explica Txell Teixidó, tècnica de desenvolupament territorial d’Amics de la Gent Gran al Vallès Occidental i Oriental.
Ara la sensació de soledat no triada s’associa -segons apunta l’entitat- a una dimensió més existencial d’aquesta, lligada a sentiments d’angoixa, buidor, tristesa o desmotivació. Teixidó també indica que la por i la inseguretat davant del virus "de vegades han fet que la persona es quedi a casa i, en certa manera, s’aïlli i se senti més sola."
A més de tenir un servei d’acompanyament domiciliari, Amics de la Gent Gran va iniciar el setembre un programa d’atenció telefònica per posar en contacte persones grans que se senten soles amb voluntaris que volen conversar-hi (vegeu l’entrevista a la voluntària terrassenca Mariona Casas).
Teixidó explica que la demanda de beneficiaris del servei ha augmentat força arran del virus, i concreta que "el 80% dels usuaris de l’acompanyament són dones; en un percentatge molt elevat tenen més de 80 anys i la majoria necessita una ajuda externa per dur a terme les activitats quotidianes".
Perspectives
"En tot cas, no hi ha dues persones grans que visquin la solitud d’una mateixa manera, perquè cadascuna d’elles disposa de capacitats i habilitats diferents per a fer-hi front", indica Roser Marfà, tècnica de gent gran de Creu Roja Terrassa. Des del 2014, a la ciutat està en marxa el programa "Sempre Acompanyats", una iniciativa de Creu Roja, l’Ajuntament i l’Obra Social "la Caixa", que en l’actualitat es duu a terme als districtes 1 i 4.
Des de Creu Roja apunten que el sentiment de soledat és de per si complex; que cal no oblidar que algú pot sentir-se sol tot i conviure amb altres persones; i que es pot donar en totes les etapes de la vida, tot i que s’aguditza en la vellesa, sovint per l’aparició d’un concepte que resulta clau, el de "pèrdua".
"Com més grans ens fem, tendim a viure més pèrdues, de tipus molt divers, que poden fer emergir la soledat", indica Marfà. L’especialista es refereix, per exemple, a una pèrdua laboral, quan la jubilació "talla" les relacions socials que la persona té a la feina; la pèrdua vinculada a una mort, de la parella, sovint; o, fins i tot, a una pèrdua de mobilitat.
En Ramon Pierra, veí de Can Palet de 80 anys, compta amb dos voluntaris d’acompanyament, el Daniel i l’Evelin, proporcionats per Creu Roja. Fa tres anys que va començar a tenir problemes de mobilitat i en fa un que en Ramon ha d’anar amb una cadira de rodes. "Una cosa és estar sol i l’altra, sentir-s’hi, de sol", comenta de seguida. "Amb el Facebook em comunico amb altra gent i així passo el temps -explica-. També toco de vegades un teclat, un piano que em van regalar. Jo no en sé gaire de música, però m’invento melodies i ja està. Al final es tracta de buscar la millor manera de distreure’t…"
