“Quan hi va haver la primera hospitalització per coronavirus, els professionals mèdics ho vivíem amb molta por i incertesa, però sense fer-nos la idea del que ens vindria després, que va ser una situació equiparable a una catàstrofe”. Així s’expressa el doctor Alfons Arizmendi, director de l’àmbit del Malalt Crític i Urgent i cap del servei de Medicina Intensiva del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) en recordar els inicis de la pandèmia. En concret, avui, 9 de març, fa un any que l’Hospital de Terrassa va confirmar el primer cas d’una persona ingressada per la Sars-Cov-2 a la nostra ciutat. El diagnòstic d’aquest positiu en coronavirus s’havia produït un dia abans, el 8 de març.
Es tractava d’un pacient que, afectat per un quadre respiratori, es trobava a planta del centre hospitalari. Des d’aquell primer cas de persona ingressada per Covid-19 a Terrassa (cosa que fa pensar en la possible existència prèvia de persones positives, però asimptomàtiques, a la ciutat), fins a 15.388 egarencs s’han contagiat del virus, segons el Departament de Salut. Les dades es refereixen al període que va de l’1 de març del 2020 al diumenge passat.
Aquesta és, si més no, la xifra de terrassencs que han donat positiu en Covid-19 a través d’una prova PCR o un test d’antígens, tot i que ja se sap que no s’han diagnosticat tots els contagis que hi ha hagut; o bé per la falta de proves (en especial, als inicis de la pandèmia), o bé per la mateixa existència de persones asimptomàtiques.
496 defuncions
Un any després, la Covid deixa altres xifres a la ciutat, com les 496 defuncions que s’han produït per la Covid-19 des de l’1 de març de l’any passat i fins al diumenge. En el mateix període, a Terrassa s’han realitzat un total de 207.464 proves PCR i 37.395 tests d’antígens.
L’edat mitjana de les persones contagiades a Terrassa (amb un positiu corroborat per una prova PCR o bé per un test d’antígens) ha estat de 42 anys, amb un lleuger predomini de les dones (53,26%) per damunt dels homes (46,74%).
Si mirem pel retrovisor, tal dia com avui però d’ara fa un any, a Catalunya només s’havien confirmat 101 contagis de coronavirus i hi havia hagut 3 morts. La xifra, vista amb els ulls actuals, queda molt lluny de les 20.876 vides que, fins diumenge, la pandèmia se n’ha endut a casa nostra.
Aquell 9 de març d’un any enrere, la preocupació pel virus era creixent. Faltaven només cinc dies perquè el 14 de març, el Govern de Pedro Sánchez decretés l’estat d’alarma i perquè la vida quotidiana dels ciutadans es veiés del tot alterada per l’inici d’un confinament domiciliari generalitzat.
Dotze mesos enrere ja es començava a veure algú amb mascareta pel carrer o al supermercat, cosa que aleshores encara cridava l’atenció. En aquest temps, les encaixades de mans i els dos petons, per estima o compromís, han donat pas a les més preventives salutacions colze a colze; les videotrucades es van posar de moda (en especial, durant els mesos del confinament més estricte); i els balcons i les finestres, durant la primera onada, van convertir-se en aparadors domèstics on retre un tribut, cada dia a les 20 hores, als sanitaris que cuidaven dels malalts afectats per un virus desconegut, en una pandèmia inèdita i aleshores letal en determinats segments de la població.
El doctor Josep Trenado, cap del servei de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, recorda “la preocupació que aquelles primeres setmanes de pandèmia generava observar el creixement exponencial de malalts pel virus”. L’especialista afirma: “Estàvem acostumats a veure quadres d’insuficiència respiratòria com la que comportava la Covid-19, però no en una proporció de pacients tan elevada”.
Moments difícils
El doctor Trenado indica que un moment especialment complicat va ser un dia d’inicis d’abril en què a l’UCI de MútuaTerrassa “van arribar a comptabilitzar 48 pacients, a només dos llits de la capacitat màxima de la unitat”.
Per la seva banda, el doctor Arizmendi, del CST, recorda com “un moment que se li ha quedat gravat, aquell de la primera onada en què es van trobar que tenien tres malalts de Covid-19 que necessitaven ventilació assistida, però només comptaven amb un respirador lliure. “Per sort vam aconseguir-ne dos més, buscant-los a quiròfans i actualitzant-ne d’antics”, assenyala.
Els dos especialistes coincideixen que avui les UCI terrassenques, sense arribar als nivells de la primera onada, continuen en uns nivells d’ocupació important. “La situació encara és molt complicada”, concreta el doctor Arizmendi.
Ahir, als hospitals egarencs hi havia 130 pacients ingressats per la Covid (nou més que divendres). Fins a 16 es trobaven a les UCI (els mateixos que abans del cap de setmana). “En aquesta tercera onada no hem acabat de disminuir el nombre de persones ingressades a la unitat”, diu el doctor Trenado.
Mentrestant, el procés de vacunació segueix el seu curs. A Terrassa han rebut ja les dues dosis un total de 6.302 persones, segons el Departament de Salut.
“En tot cas, aquest any -apunta Trenado- ens ha fet veure que som vulnerables… i ens ha mostrat com, un simple agent microscòpic, ho pot posar tot potes amunt”.
