Totes les persones amb malaltia celíaca desenvolupen una atròfia de les vellositats de l’intestí, és a dir, de les projeccions (semblants a dits) que augmenten la superfície interna de les parets intestinals. Amb una dieta sense gluten, aquesta alteració es normalitza en el 90% dels infants amb celiaquia. En els adults, però, l’atròfia de les vellositats intestinals no sempre millora. Fins a tal punt, que en la meitat dels casos el problema persisteix tot i que la persona adulta segueixi una estricta dieta sense gluten. Així ho ha determinat un recent estudi encapçalat pel servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, que ha estat publicat a la prestigiosa revista mèdica estatunidenca "The American Journal of Gastroenterology".
El treball, en què també han participat investigadors de la Universitat de Sevilla, determina que la persistència de l’atròfia vellositària intestinal podria ser causada per una hipersensibilitat al gluten.
Sense traces
"Per primera vegada hem vist que el problema continua fins i tot en pacients que han seguit una dieta sense gluten estricta al llarg de dos anys; és a dir, hem comprovat que l’atròfia continuava en persones en què els símptomes de la malaltia havien desaparegut", explica el doctor Fernando Fernández-Bañares, cap clínic del servei de l’aparell digestiu de MútuaTerrassa, que ha liderat l’estudi. "Això vol dir que aquests pacients no és que hagin de seguir una dieta sense gluten estricta, sinó superestricta, ja que l’atròfia pot tenir la causa en què aquestes persones són molt sensibles a l’exposició continuada, ni que sigui a quantitats molt baixes de gluten, en el rang de mil·ligrams, que altres pacients amb celiaquia sí que tolerarien millor", afegeix.
I per què és important no presentar una atròfia vellositària intestinal? El doctor respon: "Aquesta alteració fa que disminueixi la capacitat de l’intestí per absorbir els nutrients; d’aquesta manera el pacient pot tenir dèficits nutricionals; si l’atròfia persisteix i no es normalitza, la persona pot tendir per exemple a que els seus nivells de ferro siguin baixos, o a no absorbir bé el calci i comptar amb més tendència a presentar osteoporosi".
Per dur a terme l’estudi es van analitzar pacients més grans de 16 anys procedents de vuit hospitals espanyols. Durant dos anys es van sotmetre a un control estricte de la dieta sense gluten i a quatre visites clíniques. Els controls d’adherència d’aquestes persones a la dieta es van dur a terme cada sis mesos per part de nutricionistes experts, i els usuaris van rebre una formació continuada sobre com seguir l’alimentació d’una forma correcta.
