L’Església catòlica segons ha revelat el departament de Justícia de la Generalitat ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre els anys 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (la meitat), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41 %), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis (9 %) com rectories, garatges o palaus. Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, d’on les ha obtingudes el Departament de Justícia. Ara, es poden consultar a través d’un mapa interactiu, que ofereix informació sobre el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.
En aquest mapa, a Terrassa figuren tres immatriculacions, concretament la catedral del Sant Esperit, el Temple de Sant Llorenç i un terreny a Sant Pere. La immatriculació és el registre d’un bé immoble per primera vegada. La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946.
Segons les dades d’aquest mapa, la santa església catedral basílica del Sant Esperit, figura en el Registre de la Propietat de Terrassa número 3 i el titular de la propietat, un temple, és el Bisbat de Terrassa. El mateix titular figura pel Temple de Sant Llorenç i uns locals parroquials. Aquest immoble figura en el Registre de la Propietat número 2. Es tracta de l’església de la Immaculada, que es troba realment al barri d’Egara. El tercer element que surt en aquest mapa és un terreny irregular, és un terreny urbà, que figura en el Registre de la Propietat de Terrassa número 1 i que és propietat de la Parròquia de Sant Pere.
sorpresa
La Generalitat ha estat la primera comunitat que ha realitzat un registre d’aquestes característiques. Des del Bisbat de Terrassa és mostra sorpresa per aquesta revelació. “Creia que era un tema que ja estava superat”, afirma Fidel Catalán, Vicari Episcopal del Vallès Occidental i Moderador de Cúria. “Aquesta és una qüestió més tècnica que d’un altre tipus” afegeix.
Fidel Catalán recorda que els registres de la propietat no neixen fins a la segona meitat del segle XIX, molts anys després que nombroses esglésies ja estaven construïdes. “És veritat que des de 1946 hi havia una lleia hipotecària que reconeixia la figura de les immatriculacions. Permetia tant als ajuntaments, entitats provincials, estatals o bisbes la capacitat jurídica per inscriure’s immobles com un notari.” Aquesta possibilitat legal va variar pels membres de l’Església l’any 2015. “També s’ha de recordar que malgrat que hi havia aquesta llei des de 1946, no es va considerar necessari inscriure els temples fins a 1998. És precisament en aquest període, entre 1998 i 2015 quan hi ha el nombre més gran d’immatriculacions”, diu Fidel Catalán. El Vicari Episcopal del Vallès Occidental i Moderador de Cúria recorda que amb la inscripció al Registre de la Propietat, “no atorga cap propietat, es fa un reconeixement d’aquesta. És la constatació que allò sempre ha estat de l’Església”. Catalán afegeix que en el cas del Sant Esperit, el temple és de l’any 1592 i la parròquia es va constituir el 1601. “No hi ha dubte que és de l’Església. Després de la seva inscripció al Registre de la Propietat hi havia dos anys per presentar al·legacions i no hi va haver cap reclamació en aquest sentit”. La immatriculació de la catedral del Sant Esperit va ser l’any 2013 o 2014, segons recorda Fidel Catalán. El esforç més gran d’immatriculacions va ser en el període entre 1998 i 2015. “Cada vegada que una Diòcesi ha registrat un immoble, ha presentat la documentació de prova de la titularitat eclesial, d’acord sempre amb la legalitat vigent, i amb la supervisió professional dels tècnics del cadastre i dels registradors de la propietat”, indica.
altres poblacions
Pel que fa a la resta de poblacions de la comarca properes a Terrassa i que formen part de la Diòcesi, figuren en el llistat de la Generalitat vint elements: 13 llocs de culte, 4 terrenys i 3 edificis civils. “En cap d’ells -exposa Fidel Catalán- hi ha hagut mai cap reclamació i es va procedir amb el mateix rigor d’inscripció”. Es tracten de la casa rectoral de Viladecavalls i Vacarisses, l’antiga església de Sant Joan de Matadepera, la capella de Sant Miquel de Toudell, l’església parroquial de Sant Pere de Vacarisses, el temple de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls, el de Sant Vicenç de Castellbisbal, el temple de Santa Maria d’Ullastrell, juntament amb un terreny irregular a Sant Cugat.
El Departament de Justícia també promou la constitució d’un grup de treball per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública orientada a recuperar els béns que hagin de ser gaudits pel conjunt de la societat, per donar suport institucional als municipis en l’exercici d’accions anàlogues, per facilitar l’assoliment d’acords i per impulsar les mesures legislatives que es considerin necessàries. Aquest grup de treball es posarà en funcionament durant el proper mes de setembre, amb la participació dels òrgans de l’Administració catalana competents en matèria de registres de la propietat, patrimoni de la Generalitat i patrimoni cultural, cooperació amb l’Administració local i assessorament i defensa en dret de la Generalitat.
una llei de l’any 1946
La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat. Concretament, l’article 206 facultava els propis diocesans per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. Les autoritats eclesiàstiques havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al·lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials.
La informació difosa pel Departament de Justícia està acotada precisament a les immatriculacions de béns realitzades sobre la base d’aquestes certificacions de domini, les quals no constitueixen un títol d’adquisició en sí mateix, sinó únicament un títol formal i excepcional per obtenir la inscripció dels béns al registre de la propietat corresponent.
Per la seva part, la Conferència Episcopal Tarraconense indicava ahir que “els béns immatriculats han estat i estan a disposició dels fidels, ja que no pertanyen a cap rector o bisbe a títol personal, ja que només són administradors d’aquests béns. Aquestes propietats són de les comunitats de fidels cristians i estan al servei del conjunt de la societat”, recalcava finalment.
