Eusebi Cima va anunciar fa uns dies la seva decisió de deixar la presidència del Consorci Sanitari de Terrassa, un càrrec que ha ocupat durant més de quatre anys. El seu relleu, anunciat aquesta setmana, serà l’ex regidor socialista Jordi Labòria. Cima va ser nomenat president del Consorci el novembre de 2015 amb el propòsit de reconduir el delicat escenari econòmic d’aquesta institució. Ara marxa deixant una herència prometedora, però després d’haver viscut la duresa provocada per la pandèmia de la Covid-19. El Corsorci Sanitari de Terrassa és una organització sanitària, consorciada per la Generalitat i l’Ajuntament, amb set centres d’atenció primària, un hospital d’atenció a pacients aguts i un centre sociosanitari, a més d’un hospital de dia per a pacients d’Alzheimer. També disposa de la unitat assistencial preventiva de l’esport ubicada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i de l’única unitat d’hospitalització penitenciària de tot l’Estat espanyol.
Punt final a la seva etapa presidencial. Estava dibuixat que fos així, en aquest moment?
El conseller Boi Ruiz en va nomenar president del Consorci el 2015 per un període de quatre anys i amb una feina a fer. El temps previst s’ha complert i s’ha fet el treball encomanat. Hi ha hagut un ajust en el temps, perquè després de complir els quatre anys ens vam trobar amb la pandèmia del coronavirus i em semblava que no era oportú deixar la presidència en un moment de crisi com el que ens hem trobat. Una vegada passat el pitjor i fet un pla per al futur de l’hospital, la meva intenció era plegar. Ara és el moment de fer la transició amb el nou president. De fet, jo hauria d’haver plegat al novembre, però teníem temes pendents que volia deixar arreglats.
Quin és el balanç que fa d’aquests més de quatre anys de feina?
En el moment en què vaig assumir la presidència ens vam fixar una sèrie d’objectius. El primer pas era fer un pla de viabilitat, perquè no ens podem oblidar que l’Hospital de Terrassa estava a punt de ser absorbit pel Taulí de Sabadell i perdre la seva identitat terrassenca. L’objectiu era tornar-lo a situar en el mapa sanitari en un període de quatre anys i que tornés a tenir vida pròpia. Això s’ha fet i el pla de viabilitat s’ha complert. Fins i tot un any abans de la seva finalització ja s’havien complert els objectius. Ara està ben posicionat en el mercat sanitari i la feina primordial està feta. De cara al futur immediat és necessari posar en marxa un pla de consolidació, que és el que estem gestionant en aquest moment.
Em pot parlar de l’herència que deixa al seu successor?
La feina que s’ha fet durant aquests quatre anys no és una feina individual, sinó que ha participat el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament, que formen part del Consorci. Els treballadors i treballadores i la direcció de l’hospital, sobretot, han fet possible aquest canvi. Ara torna a existir una bona sintonia a tots els nivells, hi ha una bona organització, el comitè d’empresa sap el que ha de fer en cada moment, i el departament de Salut torna a considerar aquest hospital. Ja puc avançar que farem una ampliació de dues noves plantes senceres a l’hospital. És un fet molt important, perquè estem parlant d’un augment de capacitat i de llits de crítics. Ha estat un orgull marxar amb l’hospital en aquest escenari.
Quins eixos fonamentals té el pla de consolidació del que ha parlat?
En primer lloc cal obtenir l’autorització per ser considerats hospital universitari. Administrativament ha estat un procés complicat, però està a punt d’obtenir-se. És un fet important. A més, en aquest futur immediat s’han de posar en funcionament les dues noves plantes de les quals li he parlat. I també hi ha altres aspectes que cal tenir lligats abans d’anunciar-los. Jo he fet una carta als Reis i veurem què som capaços d’aconseguir. Hem de ser l’hospital que necessita la ciutat de Terrassa.
Quin és el paper del president del Consorci?
El president s’ha de cuidar de les línies estratègiques de la casa, sobretot que les relacions entre Ajuntament i Generalitat siguin fluides, no posar-se mai en les funciones directives ni dels tècnics, tenir un bon nivell de relació amb el comitè d’empresa sense negociar amb el comitè, perquè això és feina del director general, tenir relació amb tots els elements de la societat que es vinculen amb un hospital, amb la gent que fa serveis i donacions i també amb els que fan manifestacions en contra de l’hospital. I fer que s’utilitzi fins a l’últim cèntim en benefici dels seus usuaris.
M’ha parlat de les dificultats que es va trobar en el moment de la seva arribada.
Era una situació econòmica molt delicada, a punt de ser absorbits pel Taulí perquè no es veia sortida. L’hospital feia 26 anys que no presentava un balanç econòmic positiu. És fàcil imaginar que amb aquests antecedents és visqués una situació d’esgotament. Però es va superar gràcies a l’esforç de tots els agents que han participat en la gestió. Continuen falten coses encara, però en aquests moments l’hospital està consolidat i sense perill de fusions.
L’Hospital de Terrassa ha passat per moments difícils. Però tot el que ha generat la pandèmia de la Covid-19 deu superar qualsevol escenari de crisi.
El primer que vull dir és que hem pogut veure que la situació de la sanitat al Vallès Occidental, no només de Terrassa, és horrible. Així de clar ho dic. Les llistes d’espera, els CAP’s sobredimensionats d’usuaris i altres dèficits que són visibles. La nostra és la comarca que està en pitjor situació de tot Catalunya. Sembla que ara es posarà en marxa un pla per al Vallès, i li parlo en aquest´àmbit del Consorci Sanitari de Terrassa, de Mútua de Terrassa i del Parc Taulí de Sabadell. La conselleria de Salut de la Generalitat ha d’actuar per posar al dia una zona que està molt deprimida si la comparem amb qualsevol altra comarca de Catalunya. Per altra banda, la pandèmia també ha afectat econòmicament a tots els hospitals de Catalunya i estem parlant amb la Generalitat per veure quines mesures pren.
Fa vostè una anàlisi molt crua del moment actual.
El problema és que la comarca del Vallès Occidental està en inferioritat de condicions amb respecte altres comarques. La Generalitat ho sap i ja està fent un pla. Això és el més important. Els ciutadans de Terrassa i de Sabadell han de tenir un millor servei que el que tenen actualment. Aquesta és una de les lectures que hem de fer de tot el que ha passat.
Com ha viscut aquest període de pandèmia?
Ha estat un moment molt complicat, duríssim a tots els nivells. Tothom parla dels sanitaris, que són els que han estat al peu del canó i als quals els hem d’agrair l’esforç enorme que han fet, però al darrere també hi ha una estructura que ha fet un gran esforç. Cada dia s’havien de prendre decisions a nivell directiu, perquè tots els malalts estiguessin atesos. Pensi que els serveis de manteniment, per exemple, havien d’estar muntant i desmuntant unitats i llits de cantó a cantó. Els serveis de neteja i de restauració han treballat moltíssim. És un conjunt de 2.700 treballadors que ho han donat tot i que ho han passat molt malament. Era una situació nova, desconeguda i que esperem que no torni a passar. Però si és així, ens haurà servit d’experiència per enfocar les decisions en la millor direcció.
Si hi ha un rebrot important, estaran preparats per respondre amb garanties?
Fins que no tinguem una vacuna això no s’acabarà. El virus no té cames, però el fem caminar els humans. I si no tenim precaució l’escamparem una altra vegada. Les precaucions s’han de prendre i hi ha col·lectius més vulnerables que cal vigilar més. A Terrassa el nivell de persones afectades en aquests moments està molt controlat, afortunadament.
Com ha respost el Consorci a l’exigència que ha plantejat la pandèmia?
D’una manera modèlica. I deixi’m que li digui que el laboratori de Catlab del Consorci i de Mútua de Terrassa, ha estat un dels millors de l’Estat. Es feien milers de testos de PCR diaris, cosa que no feia cap altra hospital. S’ha convertit en una referència a Espanya. Mútua de Terrassa i el Consorci, tots junts, han fet una gestió modèlica.
Quin ha estat el moment més crític durant aquests darrers mesos de crisi?
Cada dia. És un patiment veure que hi ha gent que s’està morint i que no pots fer res, o quan no saps si demà et faltarà un respirador i hauràs de decidir a qui li adjudiques, situació que no s’ha donat però que et fa patir. Ha estat molt dur per a tota la gent que ha treballat a l’hospital. I ara pagarem les conseqüències perquè es van interrompre tots els processos normals no associats al coronavirus. Les llistes d’espera de cirurgia, amb tres mesos sense operar, és fàcil imaginar com estan. Durant tres mesos, l’hospital s’ha dedicat només al coronavirus, no es podia fer res més. El funcionament de futur també serà diferent. Hem après moltes coses que s’han d’aprofitar. S’han canviat les primeres visites, s’ha fet molt més ús de la telemedicina i de l’assistència per telèfon, que és una alternativa vàlida que cal mantenir per no col·lapsar serveis.
