No va haver-hi concessions, com no les acostuma a haver-hi quan qui governa ho fa amb majoria absoluta, i aquest és el cas de l’executiu format per TxT i ERC. Independentment de les sigles, la majoria absoluta "és molt llaminera", com va remarcar Miquel Sàmper (JxT), i provoca que les cessions, que són incòmodes per si mateixes, siguin innecessàries per tirar endavant el teu projecte polític. I això és el que va fer ahir l’executiu local: aprovar en solitari les ordenances fiscals i els pressupostos que seran d’aplicació a partir del gener de 2020. I això és el que també va fer l’oposició: votar en contra d’un projecte d’impostos i pressupostos al qual no van poder fer cap aportació.
De fet, les poques esmenes presentades ahir per l’oposició (van ser sis, un nombre molt escàs comparat amb la intensa activitat política que es vivia en el ple en mandats passats quan arribava el debat més important de l’any a la ciutat) no van veure la llum. Totes rebutjades, com el rebuig total que PSC, Cs i JxT van donar a la proposta del bipartit.
Per primer cop es va fer un debat conjunt d’ordenances fiscals i pressupostos, passant contínuament d’un dictamen a l’altre, com era la voluntat del govern, per contraposar les dades sobre la recaptació fiscal amb el destí d’aquests recursos. El govern va defensar unes ordenances fiscals "justes, equilibrades i que permeten la redistribució" de la riquesa que genera la ciutat, en paraules del tinent d’alcalde i portaveu d’ERC, Isaac Albert. De manera insistent, la tinenta d’alcalde de Serveis Generals, Núria Marín, va subratllar que la proposta fiscal del bipartit té "una clara intencionalitat d’esquerres", com també va emfatitzar que, tot i l’augment dels impostos, Terrassa "continua en la franja mitjana baixa de Catalunya quant a pressió fiscal".
Augment de la pressió fiscal
Marín va explicar que "la Terrassa que volem no es fa abaixant impostos com diuen les veus populistes". Quan l’administració abaixa els impostos, "la ciutat no avança i el progrés es deté". La pujada fiscal proposada, va dir, és "moderada" i servirà per "donar resposta a les necessitats socials" i "millorar els serveis públics com la neteja i gestió dels residus, el manteniment de la ciutat i l’educació".
La proposta aprovada pel govern és un increment del 5% en l’impost de béns immobles (IBI), d’un 2% en la plusvàlua i l’impost d’activitats econòmiques (IAE) i en la majoria de les taxes i preus públics, excepte en les de serveis socials, escoles municipals i guals, que es congelen, i tret de la taxa de residus, que creix un 5%.
Les discussions més acalorades les va provocar l’augment del 5% en l’IBI. Els tres grups de l’oposició (o "nou tripartit de dretes", com ha començat a encunyar el govern) van presentar una esmena conjunta per demanar la congelació del tribut. El regidor socialista, Alfredo Vega, en nom també de la resta de grups, va defensar que l’increment proposat pel govern "no té cap justificació". Va assegurar que l’increment "és 50 vegades superior a l’IPC, que està al 0,1%" i que "no és coherent" donada "l’escenari econòmic de desacceleració" i el fet que la renda mitjana de la ciutat està per sota de la mitjana de Catalunya. Va criticar que fos una pujada lineal del 5% i no anés als immobles més cars. "Estem parlant del pis de l’obrer, no de col·lectius privilegiats", va criticar el socialista.
L’IBI, al centre del debat
Vega va assegurar que sense aplicar l’increment del 5%, la recaptació per IBI s’incrementarà l’any vinent un 1,90% (al voltant d’1,3 milions, va dir) amb motiu dels efectes de la revisió dels valors cadastrals realitzada en 2017 i que encara té anys de recorregut en el rebut.
El govern va justificar aquest i la resta d’increments assegurant que implicaran un augment de la recaptació de 4 milions. No encarir l’IBI, va dir Marín, suposaria "deixar d’ingressar 2,7 milions d’euros que la ciutat necessita".
Cs, a més de la congelació de l’IBI, també va demanar que l’augment en les taxes i preus públics fos del 0,1%, d’acord amb la inflació interanual de setembre. Javier González, líder de Cs, va justificar el seu rebuig a les ordenances fiscals perquè els increments proposats són "absolutament desproporcionats, sense que repercuteixi en una millora dels serveis públics". És la pujada fiscal "més gran" dels últims quatre anys, va criticar.
JxT va recriminar la "manca d’empatia" del govern amb els terrassencs, donades les circumstàncies socioeconòmiques de la ciutat. Va demanar, sense èxit, una rebaixa del 5% en la tarifa de l’aigua. Seria una manera, va dir, de revertir a la ciutadania els beneficis de l’empresa. Aquest retorn social dels guanys, va recordar, va ser "un dels motius claus" per municipalitzar l’empresa de l’aigua. No és possible la rebaixa, va respondre Marín, perquè "es posaria en risc l’estabilitat financera" de la companyia. La tinenta d’alcalde es va comprometre a analitzar en profunditat l’estructura de totes les tarifes de Taigua, la nova empresa pública.
Despeses de personal
JxT tampoc va donar suport als pressupostos. En aquest cas, va justificar Sàmper, perquè no se’ls havia facilitat la informació amb temps suficient per analitzar-la com caldria, donada la "complexitat" del dictamen.
Les despeses de personal -"el mantra" de l’oposició en aquest inici de mandat, segons Marín-, va ser de nou protagonista. Pel PSC i Cs, la recaptació que s’obtindrà amb els increments fiscals aprovats se’n van a finançar "l’increment de la despesa en càrrecs directius" feta pel govern amb la seva nova estructura, "sense que repercuteixi en un increment del talent".
Marín va puntualitzar que l’augment de la despesa de personal per motius organitzatius és de 435 mil euros, d’una partida de 90 milions d’euros, que és el que es destina a pagar a la plantilla municipal.
La regidora de TxT va explicar les grans xifres del pressupost, destacant que dels 20 milions d’increment pressupostari previst pel 2020 les prioritats seran les polítiques socials i d’atenció als col·lectius vulnerables, que tindran 3,1 milions d’euros, i la neteja i gestió de residus, a on es destinaran 1,8 milions. Marín va remarcar el mig milió d’euros que "per primer cop" s’assigna a polítiques socials d’habitatge i va explicar que el recàrrec del 50% en l’IBI a immobles desocupats durant més de dos anys s’aplicarà quan la propietat tingui un mínim de dos habitatges buits.
La clau
Els pressupostos creixen un 5% respecte a l’actual exercici, tot i que les inversions es redueixen en dos milions d’euros
