El proppassat dia 4 de març ens va deixar als seus 78 anys a Barcelona, on hi vivia de fa anys amb la seva esposa Pepita Ejarque, el qui fou escolta de l’Agrupament Mn. Norbert Font i Sagué, en Kim així signava els seus dibuixos era el mitjà de tres germans. Els pares, sobretot la mare i el germà gran en Tomàs portaven la tenda familiar de comestibles al carrer Concili Egarenc, el pare sagristà del Sant Esperit fins a la seva mort. Germà també d’en Josep M. també difunt -professor a l’Institut del Teatre, de més jove al Centre Terapéutic Mare de Déu de Fàtima, actor, pallasso, cantaire i bon amic va morir fa anys. Tots des del pare als tres fills tenien un caminar peculiar que a ben segur venia dels gens familiars. En Kim era dibuixant, feia dissenys gràfics, recordo que havia fet un bon grapat de recordatoris de misses, de trobades, de Pasqua, de convocatòries diverses del moviment escolta d’aquells anys. El 2014 des de l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa li vaig demanar que fes el disseny d’uns goigs en honor de Sant Jordi, ja que a Terrassa no se n’havia editat mai cap – tot i haver-se’n editat i catalogat més de 600- a lloança del patró de Catalunya. En l’edició i en un breu historial al dors, vam recordar unes misses que cada any per sant Jordi organitzavem els escoltes a Santa M. d’Ègara allà cantàvem amb tota l’energia que podiem els goigs sencers i la tornada: Puig que el cel a vós confia la missió més excel·lent, Patró de cavalleria, vetlleu per la pàtria mia i pel seu renaixement. Era un respir que ens donàvem en l’Espanya franquista i que ja esperàvem any rere any aquest retrobament joiós en el que les noies de l’Agrupament Escolta de la Sagrada Família es cuidaven de recollir roses pels patis i jardins de les seves cases, també del pati de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, on hi havia molts rosers. En acabar la Missa es lliuraven les roses. Tot plegat un acte de catalanitat i resistència expressió de la llibertat anhelada. Un festeig entre nois i noies que albiràvem algun dia un país en llibertat. En Kim ens ha deixat en plena efervescència, llàstima que no l’ha pogut veure. Potser un dia des del Cel, si el 155 no el liquida. A reveure Kim.
