Donar-li menjar, posar-li la quantitat justa de beguda, treure´l a passejar, rentar-lo o raspallar-li les dents. Tenir cura d´un animal de companyia és una tasca que implica dedicació, temps, energia i responsabilitat. Però també és una acció que recompensa. Això, ho saben molt bé els pacients i els professionals de diferents centres que participen en programes del que s´anomena Teràpia Assistida amb Animals, una activitat on es tracta de seleccionar, entrenar i certificar animals que serveixin de suport en tractaments i teràpies per a pacients de totes les edats amb malalties que els afecten en el pla social, emocional i cognitiu. Unes teràpies diferents i molt especials que, sens dubte, aporten un valor afegit.
Però, per obtenir aquest valor afegit i aconseguir bons resultats, el primer que cal fer és determinar els objectius de cada cas. No és el mateix tractar gent gran que persones amb discapacitat intel·lectual o víctimes de violència de gènere. “El més important a l´hora de realitzar una teràpia és determinar l´objectiu de treball. Un cop tenim clar què és el que volem treballar, dissenyem la teràpia amb els nostres animals”, explica Ana Guimil, responsable de l´Associació Catalana de Zooteràpia. D´aquesta manera és com s´arriben a obtenir els beneficis de les teràpies amb animals, unes teràpies que “són una manera meravellosa de treballar uns objectius de forma lúdica. Els usuaris no tenen la sensació de realitzar una sessió sinó de gaudir del moment amb uns amics de quatre potes que es fan estimar molt”, destaca Guimil. El mateix destaca Montse García, psicòloga de la residència Triginta, de Mútua Terrassa: “Als nostres residents, els resulta molt atractiu dur a terme el programa rehabilitador amb un gos, els agrada. És una teràpia multisensorial que alhora aporta l´afecte d´un altre ésser viu, i això comporta que no els faci mandra”.
Beneficis
Però, quins són aquests beneficis? Tot i que depèn de cada cas i del que s´hagi de tractar, les teràpies amb animals aporten un seguit de beneficis genèrics que serveixen als pacients que hi participen. Així, en treballar amb un gos (parlem de gossos perquè són els animals més usats en aquest tipus de teràpies tot i que se´n poden usar altres com els conills, els cavalls, les tortugues o fins i tot alguns insectes), el que s´aconsegueix és millorar l´empatia, l´autoestima, la seguretat en un mateix, la socialització, les relacions interpersonals, les habilitats motrius i socials, l´estimulació multisensorial o alguns aspectes fisiològics.
Això sí, al final depèn de la casuística de cada grup de treball i de les necessitats que presenti. Per exemple, a la residència Josep Mas i Dalmau de la Fundació Vallparadís de Mútua Terrassa, realitzen dos tipus de programes per a persones amb discapacitat intel·lectual, tal com ens explica una de les dues psicòlogues de l´equip, Juliana Reyes. “Primer hi ha un grup que participa en el programa estimulatiu i que obté resultats a nivell de rigidesa i espasticitat, ja que es potencia el moviment actiu i voluntari. No obstant això, les persones que participen en el programa relacional obtenen beneficis comunicatius i d´interacció. En aquest cas, les activitats que es realitzen tenen l´objectiu d´augmentar el grau d´interacció amb els estímuls de l´entorn, amb el guia, amb el gos i també amb els companys de teràpia, alhora que es potencien diferents capacitats cognitives.”
Per la seva banda, a la llar residència Triginta Salut Mental, també de la Fundació Vallparadís de Mútua Terrassa, hi viuen trenta persones, a la majoria de les quals, se´ls ha diagnosticat esquizofrènia. Totes elles ja fa dotze anys que viuen amb la Bruna, una golden retriever cedida per la Fundació Affinity, que a més de ser una bona companyia és una gran eina perquè els residents aprenguin a fer-se càrrec d´un ésser viu i a estimar-lo. “Molts dels pacients que tenim aquí mai s´han fet càrrec de ningú i el rol que han tingut sempre ha estat el de ser cuidats. Per tant, el fet de tenir una responsabilitat, d´haver de tenir cura d´un ésser viu, els fa sentir útils i, per tant, millora la seva autoestima, la seva seguretat i les seves relacions”, explica la psicòloga Montse García. Però els beneficis van molt més enllà. Els residents han de treballar els aspectes de la cura general de l´animal (higiene), d´atenció bàsica de la vida diària (com és l´alimentació i la hidratació), així com l´ensinistrament i l´obediència. Practicant tot això, milloren la comunicació i la relació amb els altres, ja que, per exemple, quan treuen a passejar la Bruna pels voltants de la residència els veïns s´aturen i els pregunten per la gossa. A més, els ajuda en l´àmbit emocional. “Són persones amb unes emocions molt planes. Però en canvi veus que molts residents acaricien la Bruna, li fan petons i, en general, demostren que els importa”, explica la Montse. Altres beneficis són la millora a nivell cognitiu i la satisfacció que aporta veure com es dóna una ordre i es compleix, així com el fet d´aportar percepció de llar a la residència.
Casuístiques ben diverses
A l´Associació Catalana de Zooteràpia els grups amb els quals treballen són molt més diversos. Ana Guimil, fundadora de l´ACZ, explica que les teràpies que desenvolupen van dirigides a institucions de persones amb necessitats especials, geriàtrics, escoles d´educació especial, centres de salut mental, associacions de TEA, víctimes de violència de gènere o particulars amb fòbies. Per tant, els objectius i els beneficis que es persegueixen varien. “Els objectius de treball són diferents en cada cas (…) Hi ha tants objectius com persones”, remarca Guimil.
A Prodis, la introducció de les teràpies amb animals va venir de la mà de Laura Valle i Alícia Garcia, les professionals d´SmilingDog -una entitat sense ànim de lucre que treballa de manera completament altruista-, que ofereixen els seus serveis a les persones adultes amb paràlisi cerebral i/o discapacitat intel·lectual que formen part de Prodis. Àngels Carreras i Marc Labòria, els professionals de Prodis que s´encarreguen de gestionar i supervisar aquestes teràpies, afirmen que es tracta d´un “molt bon recurs terapèutic per a les persones que atenem, així com per a molts altres col·lectius, gràcies als beneficis que aporta. És una font generadora de somriures”, destaquen. A més, també subratllen que “per realitzar la teràpia assistida amb animals (TAA) considerem imprescindible comptar amb un equip interdisciplinari format per especialistes de la selecció, cura i control de l´animal així com amb professionals especialitzats en la problemàtica i atenció dels usuaris als quals va dirigida la teràpia”. En aquest cas, compten amb l´equip extern de professionals d´SmilingDog, que desenvolupen les teràpies a diversos centres, entre ells Prodis, amb dues gosses: la Zoe, una golden retriever d´uns 7 anys, i la Dana, una llebrer retriever de 4 anys. A més, compten amb una tercera gossa d´acompanyament, la Mia, que és la qui s´apropa als usuaris i permet tenir connectat tot el col·lectiu quan es treballa amb les altres dues. L´objectiu primordial és despertar les emocions dels participants. I, a partir d´aquí, actuar segons les necessitats individuals de cada usuari i de cada col·lectiu.
Finalment, Fupar compta amb els professionals de T.I.C. Teràpies per dur a terme sessions destinades a persones amb diversitat funcional, prioritàriament intel·lectual i del desenvolupament. Aquesta iniciativa, tal com explica la coordinadora de projectes socioeducatius i innovació social de la fundació, Azahara Puertas, va néixer fa aproximadament uns quatre anys gràcies a la proposta de T.I.C. Teràpies i a la seva sensibilitat. “Ens van oferir un període de prova completament gratuït que va finalitzar amb gran èxit i va permetre consolidar un equip d´agility.” Aquestes teràpies, que es desenvolupen a les instal·lacions del Casal de la Gent Gran de Can Roca, representen “l´eix central a partir del qual la persona pot exercir una ciutadania activa, incorporant-se a la vida activa sociocultural i comunitària d´una manera satisfactòria”.
Tot plegat conforma un “excel·lent vincle per assolir una millora de la qualitat de vida, en tant que promou un nou estil relacional i sobretot la mobilització d´emocions”, destaca l´Azahara.
