Terrassa

Califòrnia, una gran ruta americana

Quan un decideix recórrer la costa oest dels Estats Units, ha de saber tres coses: és un viatge car perquè no és fàcil trobar allotjament per sota dels 150 dòlars la nit (els típics motels als afores dels centres urbans no són barats); menjar bé i econòmic és una quimera, per això és tan fàcil caure en el parany de les calories i begudes ensucrades a dojo, i cal dur-hi roba d´abric. “L´hivern més fred de la meva vida va ser un estiu a San Francisco”, és una de les citacions més repetides de l´escriptor Mark Twain, afirmació extensible a tota la costa. Califòrnia és sinònim de sol però també de fred quan cau la nit, tot i que sigui estiu.

Iniciem el viatge a San Diego en un recorregut que ens portarà en cotxe vorejant el mar fins a San Francisco. San Diego, a prop de Tijuana, a la frontera amb Mèxic, és ideal per viure-hi, amb un clima magnífic i una bona oferta de natura i cultura. Com a la resta de llocs a visitar, és molt evident la petjada de l´herència espanyola (Califòrnia va ser espanyola, després va passar a mans mexicanes i des del 1846 és territori dels Estats Units) i una de les constants que criden l´atenció, especialment quan arribem a San Francisco: la presència al centre o downtown de persones sense sostre. N´hi ha un munt, deambulen pels carrers o dormiten estirades al terra.

A San Diego llogarem un cotxe que després podrem deixar a l´aeroport de San Francisco: cal portar de casa el carnet internacional de conduir i és imprescindible fer-se també amb un GPS, un aparell sense el qual seria impossible discernir quina via hem de seguir en arribar a les grans metròpolis. Un bon automòbil (és molt probable que sigui japonès: les marques nipones guanyen per golejada les autòctones, més presents a d´altres estats), ranxeres o música comercial a la ràdio com a melodia de fons i benzina a bon preu: amb això n´hi ha prou per arribar en dues hores a Los Angeles.

Los Angeles t´enamorarà o l´odiaràs, un tòpic que al llarg del viatge es confirmarà com tants d´altres. Impossible visitar-la a peu per la seva extensió i per la dispersió dels punts d´interès (només la fortuna farà que hom no es vegi atrapat en les inacabables cues d´entrada o sortida de la ciutat).

És inevitable caure en el parany de tots els turistes: el passeig de la Fama i les infinites estrelles al terra; el Dolby Theatre, on els actors i actrius entraran a la història dels Oscar; l´Observatori Griffith, famós pel clàssic “Rebel sense causa”, de James Dean, i la recent “La la land”… També és complicat trepitjar la sorra de Venice Beach o pujar al parc d´atraccions de Santa Monica, a tocar de l´aeroport internacional de Los Angeles, i no rememorar tantes i tantes pel·lícules i sèries amb aquests escenaris com a rerafons. Ai, la influència de la indústria de Hollywood i de les majors cinematogràfiques!

Deixem Los Angeles i enfilem cap al nord, on en menys de dues hores visitarem una de les ciutats més maques de l´Estat: es tracta de Santa Bàrbara. És maquíssima fins a dir-ne prou: derruïda per un terratrèmol el 1925, es va reconstruir a l´estil colonial espanyol i per això tots els edificis són d´estuc blanc.

Edificis d´interès
Especialment destacat és l´edifici dels jutjats, d´entrada lliure i amb unes vistes de tot l´entorn al mirador. També destaca la missió situada als afores, fundada pels franciscans al segle XVIII, amb una església catòlica encara en actiu i segurament la més destacada de les 21 missions espanyoles originàries de Califòrnia.

Les platges, els restaurants i les botigues a State Street, la zona vinícola del voltant… Tot plegat fa de Santa Bàrbara una ciutat per estar-s´hi com a mínim un parell de dies.

Seguim cap al nord per travessar un pintoresc poble anomenat Solvang, fundat per danesos i convertit en una anomalia kitsch o petit parc temàtic que et transporta per moments a Dinamarca, i San Luis Obispo, en l´encreuament entre l´autopista 101 i la molt recomanable autopista 1 per la costa. Aquesta darrera és una localitat molt maca, per passejar-hi i gaudir del seu ambient relaxat.

El municipi de San Luis Obispo pot servir com a porta d´entrada d´un espai ple de vinyes i bodegues. De fet, les zones vinícoles més destacades de Califòrnia són aquesta, la de la vall de Santa Ynez (s´hi va rodar l´encantadora “Entre copes”), a prop de Santa Bàrbara, i la vall de Napa i Sonoma, al nord de San Francisco. A partir de San Luis Obispo seguirem la via per la costa, si no tenim la mala sort que estigui tallada com succeí el passat mes de juliol per uns despreniments de roques i l´enfonsament d´un pont.

Passarem pel costat de les minúscules Càmbria i San Simeón, i no podrem evitar visitar l´anomenat Hearst Castle, la residència del magnat de la premsa William Randolph Hearst (immortalitzat a “Ciutadà Kane”, no hi ha cap menció al film d´Orson Wells, una crítica mordaç a Hearst que va intentar aturar l´estrena de la pel·lícula, sense aconseguir-ho). Es tracta d´una propietat amb aires mediterranis feta a base de milers d´objectes que el propietari col·leccionava i que paga la pena veure.

Seguim el camí per l´autopista de la costa i començarem a gaudir del Big Sur, una zona plena de penya-segats que treuen l´alè. El conductor haurà de fixar la vista a la carretera (que no es preocupi per canviar les marxes, tots els cotxes són automàtics) però els acompanyants només podran mirar per la finestra i mirar embadalits com l´aigua colpeja les roques i com hi ha lleons marins que dormiten a sobre.

Farem parada en un dels indrets més macos d´aquesta àrea: Carmel-by-the-Sea, un poblet adinerat d´on Clint Eastwood va ser l´alcalde als anys 80 pel Partit Republicà i on hi ha més boutiques per a gossos i galeries d´art per metre quadrat. També ens aturarem a Salinas, que ret devoció al seu fill predilecte i Premi Nobel, John Steinbeck, i a Monterey, al costat de zones absolutament meravelloses com ara la reserva natural anomenada Point Lobos, un museu exterior on la bellesa de la natura i dels mamífers marins (lleons marins o balenes) ens deixen bocabadats.

El parc natural més maco
Mentre ens relaxem a Monterey, podem pensar a fer un cop de volant (tres hores en cotxe) i fer una excursió al parc natural més maco dels Estats Units: Yosemite. És una extensió enorme així que és millor fer nit fora del parc i descobrir-hi els secrets durant un dia o dos. És una de les joies que ofereix Califòrnia i cal aprofitar-la pel record tan potent que deixarà en les retines del visitant.

Després d´aquesta sobredosi de bellesa, farem via cap a l´altra gran joia del viatge: San Francisco, una de les poques ciutats del país amb una configuració compacta a l´estil europeu (al contrari que Los Angeles), feta per passejar i gaudir de l´ambient dels seus barris a peu. És fantàstic perdre´s pel carrer Castro, on onegen les banderes multicolors; al barri xinès, el més gran dels Estats Units (sembla una microciutat); a Haight-Ashbury i reviure l´estiu de l´amor del 1967; al barri latino de Mission, o agafar un ferri fins a Alcatraz.

Com dèiem al principi, l´allotjament a San Francisco és molt car per això és complicat allargar-ne la visita durant més de tres o quatre dies, tot i que s´ho val de totes maneres. Cal evitar, però, que l´hotel o l´apartament llogat estigui al barri de Tenderloin: hi ha una concentració altíssima de persones sense sostre i pot resultar molt xocant per al visitant. El clima? Ben resguardats pel fred quan cau la nit, és una meravella descobrir-la o bé caminant o bé amb l´eficient xarxa d´autobusos i trens.

Hom no pot deixar de visitar el carrer Lombard, en un tram del qual hi ha les famoses corbes de vertigen per on baixen els cotxes (de turistes, és clar, cap local s´hi fica); travessar el famós pont Golden Gate amb bici, pedalar fins als pobles de Sausalito o Tiburón i tornar-hi en ferri (és una excursió molt recomanable per a un dia inoblidable); menjar a un preu imbatible en un restaurant xinès on amb dificultats entenen l´anglès, i no perdre´s un espectacle en caure la nit en el barri de North Beach ple de bars i bon ambient.

Una bona proposta és “Beach Blanket Babylon”, del Clug Fugazi, un musical creat fa 43 anys i que es riu de totes les figures polítiques, socials i musicals del país. “És la desena vegada que el veig”, explica la Susan, una adorable velleta que s´interessa pel país d´origen del visitant, “avui hem vingut perquè és l´aniversari del meu marit, en fa 80”. I quan cau el teló, la Susan no deixa de repetir mentre aplaudeix: “This is what San Francisco is about!”. 

To Top