La manera de pensar, de fer, de crear, de relacionar-se, parlen de la cultura d’una societat. I sens dubte, la gastronomia forma part molt important d’aquesta. Cada regió, cada ciutat, cada petit poble té una història per explicar a taula.
En aquest sentit, la cuina llatinoamericana posseeix una cultura gastronòmica molt important, nascuda de la tradició i els diversos orígens culturals. La seva cuina és el resultat de la història de les seves civilitzacions, una fusió d’elements ètnics, culturals i socials que fan del seu estil gastronòmic una barreja de sabors, productes, receptes i estils.
Es tracta per tant d’una cuina fresca, variada, acolorida i molt saborosa. Però a Llatinoamèrica, cada poble posseeix les seves pròpies característiques culinàries. Unes provinents de l’era precolombina i altres portades pels conqueridors, colonitzadors i immigrants. Així es troba la gastronomia que usa els mariscs del Pacífic i l’Atlàntic, les carns de les grans pampes, les fruites i verdures dels camps i l’exuberància de les terres tropicals. Però tot i que es tracta d’una gastronomia amb arrels indígenes, també han influït mot cultures com l’espanyola, la italiana, la francesa i la britànica.
Però concretem. Amèrica Llatina està composta per vint països i compta amb una extensió de més de 22 milions de km². Per això hi ha tants estils dins d’una mateixa regió. A Mèxic, per exemple, són ingredients típics el blat de moro, les carns vermelles, els fesols i els picants. Al Perú, les patates, les cebes morades o els condiments aromàtics són els que predominen, mentre que a Veneçuela destaquen el coco, el plàtan i el marisc. I a Xile és comú trobar receptes elaborades amb papaia, patates, quinoa, una gran diversitat de peix i marisc així com amb raïm, pomes, kiwis i prunes.
Un petit recorregut
Es pot comprovar per tant que aquesta gastronomia és plena de matisos. Per aprofundir més, ens centrarem en els països que han arribat fins al nostre país fent més soroll: Mèxic, Argentina, Perú i Brasil.
El recorregut comença per Mèxic, amb una herència prehispànica i espanyola que reuneix els sabors dels dos continents amb plats molt saborosos. Aquesta cuina compta amb elements fonamentals que determinen el sabor, el color i la textura dels seus plats típics. I els ingredients són locals, com el pollastre, l’alvocat, els fesols, el porc, el xili, els cactus, l’ají, la guaiaba, el porc i un munt d’espècies.
En el menú no es poden deixar de degustar les quesadillas de gambetes, la mole, els tacs, els nachos, les chimichangas i el pa de mort, postres tradicional de la festivitat dels Morts, una gran celebració per la cultura mexicana.
En el receptari d’Argentina trobem molts plats amb influències italianes, espanyoles i indígenes, el que fan d’aquesta gastronomia una de les més originals de la regió. A més de les distincions regionals, existeix una diferència molt important entre la gastronomia purament urbana i la rural, més tradicional i en moltes ocasions més folklòrica, present al nord del país. Però en realitat el menjar és una excusa per reunir-se. Encara es comparteixen amb la família, els amics o els companys de feina llargs sopars o dinars mentre es gaudeix d’un “asado” o de les tradicionals empanades.
Per la seva banda, la cuina peruana ha aconseguit fer-se un lloc al nostre país entre les tendències gastronòmiques més significatives dels últims anys. El receptari autòcton, crioll i la riquesa amazònica s’alia amb l’asiàtic per donar lloc a una de les propostes més interessants. El seu punt exòtic, original, fresc, la fusió d’ingredients -extrets tant del mar com de la selva- ha conquerit el paladar d’un públic àvid d’explorar nous territoris. No es pot deixar de provar el ceviche, el pollastre a la brasa, els chijuakay amb fesols o el tacacho amb cecina i xoriç.
El clima, la gent i els paisatges fan de Brasil un lloc en el món en el qual la gastronomia es viu amb entusiasme i sabor. La versatilitat de la seva cuina és molt característica, i passa des dels plats de l’Amazones elaborats a base de peixos exòtics al xurrasco de la pampa del Rio Grande do Sul. Una cuina que per la seva gran diversitat encantarà als gurmets i paladars més variats, ja que té influències indígenes, africanes i italianes.
Després d’aquest petit recorregut es pot comprobar com la llatinoamericana és una cuina rica, variada i plena de sabors que cal descobrir. I és que la gastronomia no és només un plaer que es gaudeix amb el gust, és també una de les millors maneres de passar una bona estona, de compartir moments inolvidables amb familia, parella o amics.
