El terme acupuntura descriu un conjunt de procediments que impliquen l’estimulació de certs punts anatòmics utilitzant una àmplia varietat de tècniques. La més coneguda és la tècnica originària de la Xina i que consisteix a inserir agulles fines dins la pell, en determinats punts estratègics. Aquest procediment es relaciona amb l’energia vital present en el cos humà, quelcom que la medicina tradicional xinesa anomena qí (o chi). En aquest sentit es creu que l’energia vital flueix a través del cos i pot ser influenciada i equilibrada estimulant determinats punts específics del cos. Aquests punts estan ubicats al llarg de canals d’energia, anomenats meridians, que connecten tots els òrgans vitals del cos humà.
D’acord amb aquestes teories, les malalties són produïdes quan el flux cíclic de l’energia vital que passa pels meridians es troba bloquejat o desequilibrat, i les agulles són els instruments que s’han d’usar per estimular els punts claus.
Val a dir que a la Xina, l’acupuntura ha anat passant de generació en generació durant milers d’anys, i els seus beneficis no han estat posats mai en dubte. No obstant, quan es va introduir a occident, l’acupuntura va passar a formar part d’aquest conjunt de tècniques que s’engloben sota la denominació de medicina alternativa.
L’acupuntura però va adquirint cada vegada més prestigi com a medicina alternativa. A Occident s’han fet diversos estudis per donar unes explicacions que coincideixin més amb la medicina clàssica. En aquest sentit, es defineix l’acupuntura com la tècnica que permet estimular certs punts específics ubicats prop de la superfície de la pell, de manera que l’estimulació altera certs processos i certes condicions bioquímiques i fisiològiques amb la finalitat d’aconseguir un determinat efecte saludable per al pacient.
Val a dir que, tal com apunta la doctora i especialista en acupuntura Marian Lorente, “és important que els pacients sàpiguen que el millor hospital d’Europa, el Chartie de Berlín (amb 30 premis novel de medicina) va incorporar l’acupuntura als anys 60 i que els millors hospitals americans tenen en els seus equips metges acupuntors. I és que es tracta d’una medicina segura i sense efectes secundaris si es practica bé”.
De fet, en un informe fet public el 2014 la Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un document en el qual insistia sobre la importància que estan adquirint les medicines alternatives arreu del món i la necessitat de regular i instaurar en el sistema públic de salut aquestes tècniques.
Beneficis
Existeixen uns dos mil punts d’acupuntura connectats per meridians, cada un dels quals es correspon amb un òrgan o sistema orgànic. En aquest sentit, el que s’aconsegueix amb l’acupuntura és actuar sobre el sistema nerviós, estimulant l’alliberació d’endorfines que alleugen el dolor. S’estima que les endorfines són 20 vegades més potents que la morfina quant a efecte analgèsic, i també compleixen un paper essencial en el funcionament del sistema endocrí. És per això que l’acupuntura dóna bons resultats en tractaments de dolors d’esquena o síndrome premenstrual.
D’altra banda, alguns estudis han descobert que l’acupuntura és capaç d’alterar la química del cervell, influint en l’alliberació de neurotransmissors i hormones. Així, un altre afecte és la regulació de serotonina en el cervell, el neurotransmissor que juga un important paper en l’estat d’ànim i en l’humor, per la qual cosa l’acupuntura s’usa sovint per tractar la depressió. A més, també actua modificant les funcions del sistema nerviós relacionades amb mecanismes involuntaris de l’organisme com el flux sanguini, la pressió arterial o les reaccions immunològiques.
La inserció de les agulles, que es fa a diverses profunditats (entre dos i tres centímetres) no fa mal –o gairebé–, ja que les agulles són molt fines. A vegades, per obtenir alguns efectes tonificants els metges manipulen breument l’agulla per obtenir el denominat “DEQI”, una sensació com de toc elèctric molt fugaç. A més, es realitza amb agulles descartables i completament tractades per complir amb els estàndards de sanitat.
Per poder realitzar un tractament adequat és necessari realitzar un diagnòstic correcte. Per això, el tractament acupuntural l’ha de realitzar un metge.
L’acupuntura és un tractament que es pot aplicar en diverses malalties funcionals, però aquí a Occident el més comú és usar-la per calmar quadres de dolor crònic. D’altra banda, també és molt eficaç per tractar malalties respiratòries i digestives (al·lèrgies, rinitis, gastritis, color irritable…) i lluitar contra les cefalees.
D’altra banda, també és aconsellable per millorar l’estat general de salut i el benestar. I és que amb l’acupuntura es reforça el sistema immunològic al mateix temps que es dóna una sensació de benestar per l’alliberació de certes hormones, que pot ajudar en moments d’estrès i/o de depressió.
En aquest sentit, els professionals segueixen investigant per millorar la tècnica. És per això que la propera setmana -de l’1 al 4 de juny- Mèxic DF acollirà el Congrés mundial d’acupuntura (bianual) l’objectiu del qual és actualitzar els tractaments segons els resultats de les investigacions dels millors centres en oncologia.
