Fins a quina edat va estudiar?
Com molts nens, era la típica nena intel•ligent que no volia estudiar, així que vaig deixarho als 17, amb l’FP inacabada, i em vaig posar a treballar quan em vaig quedar embarassada. I es va fer auxiliar d’infermeria.
Era la seva vocació?
No! De petita sempre deia que volia ser policia, tot i que mai vaig arribar a l’alçada necessària.
Ara ha tornat a estudiar…
Sí. Quan em vaig quedar embarassada del meu últim fill vaig reiniciar els estudis i ara ja estic a 3r d’infermeria. És el que realment volia fer, ja que t’obre més opcions a l’hora de canviar d’unitat o de feina. La vida et fa madurar i has de pensar que mai és tard per fer el que et proposes.
És fàcil conciliar estudis amb vida familiar i laboral?
No, gens. Treballo de torn de nit i estudio al matí. I, si els meus fills es posen malalts o he de fer tràmits personals, he de treure hores de son o de descans.
Què creu que caldria fer en aquest sentit?
Hauria d’haver-hi més ajudes a les mares treballadores, com la reducció de jornada cobrant el sou íntegre.
Vostè és mare de dos adolescents. És una tasca dura?
Sí. És molt complicat entendre els adolescents i tenir la seva visió. L’adolescència és una etapa que ja he passat i tinc una maduresa que els meus fills no tenen. Per això a vegades els intento fer veure coses però en realitat ells les han de passar sols i no serveix de res que els aconselli.
Creu que ara l’etapa de l’adolescència s’allarga més que abans?
Sens dubte. Però la culpa no la tenen ells sinó la societat en què vivim. El treball, l’educació, l’economia… Hi ha hagut diversos factors que han fet que l’adolescència s’allargui.
Què pensa que caldria canviar, doncs?
Moltes coses. L’educació (bàsica, especialitzada…) hauria d’estar a l’abast de tothom. També s’hauria d’estimular els nois amb problemes i ajudar-los amb pràctiques remunerades (encara que fos un mínim). I a nivell familiar penso que la implicació dels pares és molt important.
Alguna cosa que cregui que ha quedat en el tinter?
Ara s’ha posat de moda dir “ni-ni” als joves però s’hi hauria d’afegir un altre “ni”, de manera que la definició fos joves que ni treballen ni estudien ni la societat els ajuda.
