Cada cop són més els joves que es decanten per viure de lloguer. De fet, el 41,7 per cent dels espanyols entre 18 i 30 anys vol ser llogater, segons l’estudi sobre desig de consum residencial elaborat per Arrentum, empresa dedicada a la gestió de lloguers. I és que, des de fa un temps, s’està produint un canvi de mentalitat en el qual el lloguer s’ha tornat més atractiu per als joves en detriment de la compra i el desig de ser propietari. El motiu principal, el sou. Però n’hi ha d’altres com el canvi de valors i de mentalitat.
Aquest fet també provoca, especialment entre els nois de 18 a 25 anys, que es prengui la decisió de compartir pis. Una determinació que pot venir donada per altres motius com cursar uns estudis universitaris, tenir la primera feina, les ganes de marxar de casa i la sensació de llibertat que aporta. Així, a poc a poc, els habitatges compartits s’han convertit en el nou model de vida dels joves que avui en dia busquen l’emancipació.
“Vaig decidir marxar de casa els pares perquè tenia ganes de fer la meva vida i, a través de dues persones que coneixia, em va sortir l’opció”, explica Jordi Salvador, de 26 anys i resident a Terrassa. Quelcom similar li va passar a Marta P., mestra terrassenca de 29 anys, que “sempre havia volgut viure aquesta experiència de compartir pis amb amigues i, quan tenia 20 anys, em va sorgir l’oportunitat”.
Per la seva banda, Pere Vaquer, Sergi Vilana o Pol Alonso són de fora de Terrassa però, per estudis, han acabat residint a la nostra ciutat.
Adaptar-se
Els avantatges de compartir pis són molts per a aquests joves que marxen del niu familiar i comencen a fer la seva pròpia vida. Un dels principals factors positius que destaquen és l’estalvi econòmic que suposa el fet de compartir despeses. Però també sobresurt la qüestió de viure de manera independent, “fent els teus horaris, sortint i entrant quan vols, sense donar explicacions”, destaquen la majoria. També hi ha el fet de conèixer gent nova i no sentir-se sol. Marta P. i la seva companya, Alba R., de 22 anys, destaquen que es “creen vincles i relacions de complicitat que et fan créixer com a persona. Estableixes dinàmiques molt maques i sanes i estàs amb gent de qui tens cura i que et cuida”. Així també pensa la nord-americana Colleene Smith, qui “ha après coses noves i ha conegut nova gent que vol ajudar-la i que se’n preocupa”.
No obstant això, també hi ha algun desavantatge. El que més es destaca és que, en general, la llar “acostuma a estar més deixada que a casa dels pares. Com que ningú està per sobre de l’altre, ningú dó-na ordres. Per tant, les coses que fan més mandra, com netejar, fregar, ordenar o rentar, es fan menys sovint. I és que hi ha moltes tasques a la llar!”, subratlla Marc Torrente, de 30 anys, i que comparteix casa a Matadepera amb uns amics. De manera similar pensa Sergi Vilana, estudiant de 23 anys: “Els temes de neteja i economia potser són els més conflictius. A ningú, li agrada haver de fregar els vàters després de fer un examen o arribar a casa exhaust i haver-se d’esperar per fer el dinar de l’endemà. Però això és compartir”.
Molts també remarquen la falta d’intimitat i l’haver d’adaptar-se i cedir. “Hi ha dies que vols descansar i l’entorn no t’ho permet, o dies que vols cuinar i la cuina està ocupada. A més, hi ha moments que necessites estar sol o amb la persona que hagis dut a casa però no és possible”, explica Carla Salas, egarenca de 26 anys que ara viu a Barcelona.
“Has d’avisar i consultar amb les companyes quan vols portar gent a casa o quan vols fer coses fora de la rutina. No sempre s’està d’acord amb tot, però compartint també es treballa la convivència”, subratlla Alba R. Una opinió amb la qual coincideix la seva companya Marta: “No pot ser tot a la teva manera, a vegades tens ganes de fer la teva i et trobes gent a casa, i també has de consultar moltes coses abans de fer-les. Però això té la seva part bona, i és que t’ensenya a ser més comprensiva, a cedir i a treballar l’assertivitat”. Per la seva banda, l’estatunidenca Octavia Crump Smith també afirma que cal molta feina d’adaptació, i posa com a exemple que a ella li agradaria poder escoltar la música a un volum alt però que no ho pot fer.
La convivència
Per a la convivència, el 70% dels joves que comparteixen pis escull fer-ho amb amics. A més, el 68% prefereix grups mixtos. Així s’extreu de l’última enquesta realitzada per Unplaces a 1.200 estudiants europeus.
I és que conviure és complicat. Però, amb voluntat, tot és possible. “Simplement has de ser respectuós amb allò que pot molestar els altres”, explica Marc Torrente. “L’ordre és quelcom que resulta difícil al principi. A cadascú, li agrada viure en un ordre concret. Trobar l’equilibri en els espais compartits és un punt d’inflexió”, relata Pol Alonso, estudiant de la UPC de 21 anys.
No obstant això, un número elevat de joves (el 57%) no deixaria de compartir pis encara que la seva economia els permetés viure sols. “Compartint pis pots estar amb els teus amics molt més temps, tens molta més llibertat i hi ha un molt bon ambient dins de casa. A més, arribar després de treballar i trobar-te’ls per poder comentar el dia és molt més agradable”, diu el Marc.
A més, aquesta experiència també serveix per aprendre un munt de coses. De fet, en un estudi que va realitzar el portal de pisos compartits Easypiso.com, es posa de manifest la importància dels coneixements que es poden adquirir quan es comparteix pis. Un d’ells és l’autosuficiència: aprendre a cuinar, a posar una rentadora i a netejar són algunes de les habilitats que s’adquireixen només abandonar el niu patern. Però n’hi ha moltes d’altres, potser més profundes.
Per a Carla Salas, aquesta experiència li ha servit per “aprendre que és molt més important amb qui visquis que tenir un pis increïble amb persones amb qui no tens connexió. També aprens a ser autocrític, a gestionar i a acceptar el canvi i que la comunicació, honestedat i respecte són la base de l’enteniment a qualsevol comunitat.” Laia Peñarroya, estudiant de 18 anys, afirma que ha après a ser “més respectuosa”, i Jordi Salvador creu que “et coneixes més a tu mateix, aprens a ser més autosuficient i t’adones del que costa tenir cura d’un pis”.
D’altra banda, Marta P., terrassenca de 29 anys, afirma que ha après “a cedir molt i sobretot a expressar el que necessito. He après que un company de pis es pot convertir en un familiar, una persona amb qui comptar. Compartir pis és una manera d’entendre la vida”.
Preus i temps per trobar pis
En els últims mesos, el dinamisme del mercat de lloguer està augmentant a un ritme molt accelerat. A les grans ciutats, especialment Barcelona i voltants, hi ha pisos que es poden col·locar en qüestió d’hores. A més, en aquesta zona, llogar un pis pot costar tant com en plena bombolla immobiliària, és a dir, com el 2007. Així ho diuen els estudis d’alguns portals immobiliaris com Idealista o Fotocasa. Segons els seus càlculs, els preus han pujat, de mitjana, més d’un 15%. A Terrassa, per exemple, el preu mitjà del lloguer era de 717 euros mensuals el passat mes de novembre, el que suposa una mica més de 7 euros el metre quadrat.
Fa un temps, el que costava era poder treure’s de sobre un pis, i els lloguers van arribar a baixar força. Però ara, amb aquesta nova recuperació que està vivint el sector, als joves, se’ls torna a complicar la situació.
I és que, si van augmentant els preus però aquest col·lectiu segueix amb les condicions laborals que han anat tenint des del principi de la crisi, el fenomen de compartir pis s’estendrà encara més i per més temps. Així pot ser que els joves universitaris que creuen que el millor moment per deixar de compartir pis és anar a viure amb la parella o quan aconsegueixen l’estabilitat econòmica s’afegeixin al 5% dels qui no valoren la idea de deixar de compartir pis “mai”.
Al cent per cent
Tots els testimonis entrevistats prefereixen viure acompanyats abans que sols, i tot ells recomanarien viure l’experiència de compartir pis, sigui amb amics o desconeguts, especialment de jove.
“Penso que és millor viure amb algú perquè compartint pis aprens; aprens de tu i dels altres. Veus la vida des d’una altra perspectiva i creixes com a persona”, apunta Alba R. Per la seva banda, Sergi Vilana confessa que li “agrada compartir els moments dels àpats, poder parlar de com ha anat el dia i dels temes d’actualitat. A més, tothom té un llibre per explicar i mil històries per compartir”.
Quan es tracta de recomanar l’aventura de conviure amb altres companys, Pere Vaquer diu que “ho faria sense cap dubte; és molt divertit i agradable”, igual que Laia Peñarroya, que opina que “alguna vegada s’ha de fer”, i Jordi Salvador, qui diu que “és una experiència nova i molt recomanable”. Per a Pol Alonso també es tracta d’una gran experiència de la qual “et queden molts bons records que duraran per sempre”.
Per la seva banda, Marta P. opina que “l’ideal és una o dues persones amb qui t’entenguis i amb qui comparteixis molt més que despeses”. I Sergi Vilana fa un pas més enllà quan anima els joves a “tenir el neguit de no saber ni on ni amb qui viuràs al setembre, de si els companys es dutxaran o de si cuinaran cada dia amb curry”. En aquest sentit també apunta la Carla Salas en recomanar, si es pot, “anar a l’estranger, ben lluny de casa, on no tinguis ningú que et pugui treure les castanyes del foc a la cantonada”.
