Més enllà d’una simple infusió digestiva en aigua bullent o un element decoratiu a les postres, la menta és una planta aromàtica que reivindica la seva presència a la gastronomia catalana. Molts xefs comencen a recuperar-la com a ingredient aromàtic i exòtic en els plats més creatius. I al receptari més refrescant de l’estiu la menta hi té molt a dir, ja sigui en amanides, cremes, guisats o postres. També pot acompanyar i potenciar el sabor de la carn, peix i marisc.
Aquesta herba aromàtica, fàcil de plantar en un test a casa i que aquests mesos decora molts marges i jardins, pot convertir-se, per tant, en una bona aliada dels plats estiuencs. Crua es pot consumir freda en amanides, batuts de fruites, sucs i sopes fredes. Cuita aporta un sabor únic i combina molt bé sobretot amb els llegums: com cigrons, llenties, mongetes del ganxet o també amb verdures i hortalisses com faves, pèsols i carxofes, entre moltes altres. Els més originals la utilitzen també en les creacions de pasta, formatge o patates. Pel que fa als gustos, tants caps tants barrets, i a la cuina tot s’hi val. Hi ha cuiners que a més d’una branca de julivert també sempre tenen a mà unes fulles d’aquesta herba tan popular a l’horta per als seus preparats. A més un bon guarniment en salses per a tot tipus de carns.
La reina de les infusions
Realment aquesta planta herbàcia, de la família de les labiades i que brota ara a l’estiu, té una merescuda fama entre les infusions medicinals. Fidel companya del poniol, destaca per les seves propietats digestives, estomacals, bactericides, antisèptiques i per evitar flatulències i el restrenyiment passatger. A més resulta útil per descongestionar el fetge i tractar les inflamacions intestinals. També pot ajudar a combatre el vertigen i el mareig durant els viatges.
El seu mentol és un fabulós remei per aconseguir refrescar la boca i eliminar el mal alè o halitosi.
Per recuperar la vida sexual
Però el que pocs saben és que aquesta planta, molt utilitzada als països àrabs com a infusió calenta, a més del seu valor medicinal té propietats afrodisíaques i excitants. Els experts diuen que quan el mecanisme del desig deixa de funcionar la menta pot jugar un paper important en persones que desitgen recuperar la seva vida sexual.
Coneguda i àmpliament utilitzada per les antigues civilitzacions mediterrànies a l’Antic Egipte s’usava en ritus funeraris. Dioscòrides, metge grec del segle I, la descriu en la seva obra “Matèria mèdica”. A més, des d’antic sempre ha estat coneguda a Àsia i Àfrica.
Capaç de perfumar qualsevol plat, beguda o ambient, de la menta existeixen diverses espècies amb diferents aplicacions. Per exemple, la mentha sativa aromatitza els tes dels àrabs; la menta pulegium s’usa sobretot en infusió, i la menta piperita és un híbrid ideal per aromatitzar bombons i caramels (menta xocolata). Un plaer verd per als sentits.
Una recepte amb mousse de maduixa
►Ingredients: 500 grams de maduixes. Mig litre de llet d’arròs. Flocs d’agar-agar. 1 culleradeta de ratlladura de llimona. 4 – 5 cullerades de melassa d’arròs. 2 cullerades de crema d’ametlles blanques sense sucre. Mig pessic de sal marina. Fulles de menta i trossets de maduixa
►Elaboració. Bulliu la llet amb els flocs d’agar-agar i una mica de sal durant 7 minuts a foc lent, destapat. Pareu el foc i afegiu-hi les maduixes, la ratlladura de llimona, la crema d’ametlles i la melassa. Deixeu-ho refredar 1-2 hores per obtenir la consistència de gelatina. Tritureu-ho a la batedora fins a obtenir una consistència cremosa de mousse. Deixeu-ho refredar a la nevera i serviu-ho amb dos o tres fulles de menta i trossets de maduixa.
