Jaume de Dios: "La detecció va ser precoç i no en tinc records previs"

Publicat el 11 de juny de 2016 a les 11:57
Jaume de Dios és un universitari de 21 anys. No té memòria d’haver conviscut a l’aula amb companys de la seva edat, perquè sempre ha anat un curs més endavant. La seva detecció precoç a primària li va fer la vida molt més fàcil. Ara, el Jaume (Barcelona, 1995) estudia a la UAB i està a cavall entre quart i cinquè de la doble carrera de Física i Matemàtiques.

De nen, sabia que era diferent?
Sí i, vist amb la perspectiva dels anys, també una mica repel·lent i friqui. M’adonava que sabia força més coses que els meus companys i que sabia relacionar-les... A segon o tercer d’ESO vaig tenir una nota mitjana de 6 perquè m’avorria, no feia res i no em motivava. Després tot va passar i ja em vaig sentir integrat al grup de companys de l’escola Tecnos.

Ha amagat en algun moment les seves altes capacitats?
Al meu entorn familiar i d’amics, no. De fet, la gent que ho sap és perquè ho porto amb tanta naturalitat que no penso a dir-ho. Només va haver-hi una etapa de la meva vida, que és quan vaig arribar a la Tecnos a primer d’ESO, en què no ho vaig dir gaire.

En què destaca?
Jo sempre he estat molt de física i matemàtiques. A secundària anava a concursos d’àmbit català i estatal i quedava dels primers. Se’m dóna bé. Ara estic a cavall entre quart i cinquè de les dues carreres universitàries.

I què tal els estudis?
N’estic encantat. Només som vint a l’aula i hem fet un grup molt sòlid. A més, tots som una mica friquis. De cara al proper curs tinc pensat marxar a Los Ángeles.

A què es vol dedicar?
Ara mateix estic molt perdut. M’agrada la recerca i si em donessin la llibertat d’investigar per descobrir coses noves em motivaria molt. Però si em dedico professionalment a les mates pot ser que faci una feina en què no vegi l’aplicació final i això no m’agrada tant.

S’ha sentit ajudat per l’administració?
No m’han fet costat d’una manera especial. A la Tecnos, això sí, sempre m’han acotxat. Molt més que a una pública, en funció de les experiències dels meus companys de classe, on només els van avançar de curs.