El batxillerat és l’etapa que normalment es cursa entre els 16 i els 18 anys, tot i que és oberta a persones de qualsevol edat, ja sigui de forma presencial o a distància. És un cicle format per dos cursos de trenta hores lectives setmanals.
El batxillerat prepara els alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, i per a l’accés al món laboral. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya remarca que es pot escollir entre tres modalitats de batxillerat: arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials.
El currículum de batxillerat consta d’una part comuna -les matèries comunes- i una part diversificada -la matèria comuna d’opció, les matèries de modalitat, les específiques i el treball de recerca-. D’altra banda, els estudiants tenen assignada una hora setmanal destinada a la tutoria.
En cada un dels cursos, de les trenta hores lectives setmanals, catorze es dediquen a les matèries comunes i la tutoria, i les setze restants, a la part diversificada.
Per accedir al batxillerat cal tenir algun dels següents títols: graduat en educació secundària obligatòria (GESO), i tècnic d’un cicle formatiu de grau mitjà o tècnic superior d’un cicle formatiu de grau superior (es pot demanar la convalidació de matèries optatives i del treball de recerca). També s’hi accedeix en haver cursat estudis de sistemes educatius estrangers homologats als esmentats títols de GESO o de tècnic. L’homologació s’acreditarà mitjançant l’oportuna credencial, “encara que també valdrà, si aquesta encara s’està tramitant, presentant el denominat volant per a la inscripció en centres educatius”.
El Batxibac
També és important saber que per tal d’accedir per primera vegada en un centre sufragat amb fons públics per cursar batxillerat, cal formalitzar la preinscripció dintre dels termini prefixats. També s’ha de presentar la sol·licitud de preinscripció per accedir al batxillerat si s’està cursant o s’ha cursat un dels cicles formatius, encara que s’imparteixi en el mateix centre educatiu o aula on s’està matriculat.
El batxillerat, per cursar-lo, ofereix diverses opcions, on cada alumne hi trobarà el projecte i les matèries més adequades per enfocar la seva formació. Juntament amb l’ensenyament general diürn presencial del batxillerat als centres públics, privats o concertats hi ha també el denominat batxillerat internacional, que és un itinerari curricular específic determinat per l’Organització del Batxillerat Internacional (IBO) per “fomentar l’excel·lència educativa i l’aprofundiment curricular, que va adreçat a alumnes amb un alt interès per l’aprenentatge”.
Una altra alternativa és el batxibac, impartit en els centres específicament autoritzats pel Departament d’Ensenyament i que permet als alumnes cursar un currículum mixt que suposa “fer un terç de l’horari lectiu del batxillerat en llengua francesa i cursar les matèries llengua i literatura francesa i història de França”. Els seus alumnes, a més d’obtenir el títol de batxillerat si aproven totes les matèries cursades, obtindran també la titulació de “baccalauréat” si superen una prova externa que es desenvolupa íntegrament en francès.
L’ensenyament nocturn del batxillerat, d’altra banda, s’adreça fonamentalment a persones que per causa de la seva activitat laboral o per altres circumstàncies encaixen millor en una oferta horària diferent de la del règim diürn. Per a cursar el batxillerat en aquesta opció s’han de complir algun dels dos requisits següents: tenir 18 anys o més, o bé tenir una edat compresa entre els 16 i els 18 anys i acreditar, per motius d’ocupació laboral o altres, que segons el Consell Escolar ho justifiquin, la impossibilitat de seguir estudis en el règim habitual diürn.
I, més enllà d’aquestes fórmules pedagògiques i de l’opció tradicional de cursar el batxillerat de forma presencial, per als alumnes que siguin majors de 18 anys d’edat aquests estudis es poden realitzar a distància, per via telemàtica, a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC). Aquesta és una opció que pot permetre tenir més flexibilitat i adaptació a les circumstàncies personals, familiars i laborals de cada estudiant.
Quant al sistema d’avaluació, aquesta és contínua (el que es valora és el treball regular, i no la nota obtinguda en un examen o un treball final) i també global (es valora el progrés que cada estudiant ha fet des de l’inici, i no solament el que sap fer al final).
Avaluar la feina feta
Així, en termes genèrics, a cada curs els alumnes disposen de dues convocatòries: l’ordinària i l’extraordinària, per tal de superar cadascuna de les matèries.
Per accedir al segon curs s’ha de tenir la valoració positiva de totes les assignatures cursades -totalment o parcialment-, amb dues excepcions com a màxim. Els alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més al primer, i l’han de tornar a cursar de nou si el nombre de matèries suspeses és superior a quatre. Si l’alumne suspèn tres o quatre matèries a primer curs, tindrà les opcions de o bé repetir tot el curs o bé matricular-se de les suspeses.
Per últim, els joves que en finalitzar el segon curs hagin estat avaluats de forma negativa en algunes de les matèries que hagin rebut, s’hi podran matricular sense necessitat de tornar a cursar les que hagin superat.
Les oportunitats del batxillerat
Un cop obtingut el títol de batxiller es podrà accedir, d’una banda, a un centre universitari (una vegada s’hagin superat les proves d’accés), i d’altra, al món laboral. També, però, es podrà seguir l’ensenyament cap a un cicle formatiu de grau superior de formació professional específica, d’arts plàstiques i disseny; cap a un cicle formatiu de grau superior d’ensenyaments esportius, si es compleixen els requisits d’accés estipulats; o bé cap als ensenyaments superiors artístics (després d’haver resultat apte en una prova específica d’accés).
Quant a la normativa, segueix sent vigent el decret de l’any 2008 d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, amb l’obligatorietat de cursar una matèria comuna de l’opció pròpia de cada modalitat, tant al primer curs com al segon, per ajustar-se als requeriments legals.
En relació a la preinscripció, cal observar algunes recomanacions, com ara consultar els centres que ens semblin atractius de cara a una eventual matriculació, saber exactament i reunir la pertinent documentació i els criteris de prioritat amb els quals s’ordenen les sol·licituds, presentar la petició, i consultar els resultats de la preinscripció quan es publiquen les llistes amb la puntuació provisional i quan es fan públiques les que contenen la puntuació definitiva.
Oficina d’escolarització
Un cop superat el període establert per presentar possibles reclamacions, caldrà consultar el centre que ens han assignat i formalitzar la matrícula corresponent.
Val a dir que també es pot obtenir informació sobre tot el procés de la preinscripció i la matrícula a través dels ajuntaments, els serveis territorials d’ensenyament i les oficines de la Generalitat de Catalunya i les oficines municipals d’escolarització (OME).
