El coco és un fruit exòtic que disposa d’uns beneficis i unes propietats nutricionals que el poden convertir en molt saludable, sempre que es prengui amb moderació. Amb l’arribada del bon temps, es gaudeix més d’alguns fruits deliciosos i frescos de temporada, ja que no solament ens ajuden a calmar la set, sinó que també ens refresquen tant per dins com per fora. És el cas de les freses, però també del coco, deliciós i molt agradable.
A molts mercats o supermercats es pot trobar el suc de coco envasat per refrescar-se, amb la qual cosa no és estrictament necessari comprar un d’aquests fruits per tal de gaudir del seu preuat líquid. Però, és clar, llavors no podem beneficiar-nos del tot de les seves principals virtuts i propietats. Els avantatges de consumir coco, sempre millor de manera ocasional, són certament interessants per a les persones sanes de totes les edats.
Així, el coco té una forma arrodonida, amb una capa externa fibrosa i una altra capa intermèdia amb tres orificis en un dels seus extrems. Aquests forats, si es pressionen, cedeixen i es pot beure l’aigua del coco sense necessitat de trencar la seva closca. És la polpa la que acull aquesta aigua tancada al seu interior. El contingut és d’un promig d’uns 300 ml per unitat.
En relació al seu característic color, en la part externa el coco presenta tons marronosos, mentre que la polpa comestible és blanca. Quant al seu pes, cada coco pot arribar a uns 2,5 quilos i medir uns 25 centímetres. El seu sabor, característic i de sobres conegut, és molt intens i la seva aroma, molt tropical.
Ric en vitamines
Destaca també al coco la notable presència de vitamines que té. Sobretot, té vitamina “E”, d’una important acció antioxidant.
És ideal per les postres dels més petits o bé per a les persones que es trobin més aviat dèbils. I és que la composició del coco varia a mesura que va madurant. Els greixos en són el principal component, després de l’aigua, i és ric en àcids grassos saturats (ni més ni menys que el 88,6% del total). D’aquesta forma, el seu valor calòric és el més alt de tots els fruits.
El coco pertany a la família de les palmàcies. El cocoter del qual procedeix aquest fruit és la palmera més conreada i important arreu del món. És una palmera de grans fulles pinnades, originària de la Polinèsia. A partir d’aquesta planta s’obté una gran diversitat de productes. Constitueix una gran font d’aliment, beguda o abric, per exemple. El principal producte exportat des de les diferents àrees de conreu és la copra sense processar o carn del coco assecada, seguida a continuació pel coco dessecat.
Tornant a l’aigua de coco envasada, els mercats més interessants al respecte són els d’Àsia, Europa i els Estats Units. Es registra una gran acceptació i una major demanda cada any. Tot i això, en determinats països europeus hi ha una millor sortida per al coco fresc. És un protagonista indiscutible a les fires i les revetlles populars i també d’ús habitual en multitud de les preparacions de rebosteria, tant artesanal com industrial. En efecte, a les festes majors, als llocs on s’instal·len les fires d’atraccions, mai no hi falten les parades de menjar on es venen trossos de coco. El mateix, salvant les distàncies, passa a les platges en ple estiu. És molt típic trobar-hi venedors ambulants de cocos que criden l’atenció cantant la frase “¡al rico cocoooo!”.
L’aigua de coco causa ara furor entre els esportistes i els amants de les aigües enriquides per calmar la set. Hi ha qui opina que s’assembla més a l’Aquarius que a l’aigua. En qualsevol cas, el que està fora de dubte és que el coco, a part de ser un aliment aconsellable i destil·lar una aigua apreciada, posseeix una aplicació de productes molt atractiva. Hi ha la llet de coco, l’oli de coco i els còctels i plats en els quals hi figura com un dels seus ingredients principals. “¡Al rico cocooooo!”.
Com escollir els millors cocos
Primer, hem d’olorar-lo. Per tal de saber quin coco hem d’elegir, l’hem d’olorar i la seva aroma ha de ser intensa. A més, cal que escoltem el moviment de l’aigua al seu interior. I si això no suceeix és perquè el fruit ja està passat de madur, sec al seu interior i la polpa rància.
Consumim-lo el mateix dia. Una pràctica que no hem d’oblidar és que el coco fresc s’ha de consumir el mateix dia, un cop ja l’hem obert. Ara bé, el coco es conserva uns dos meses abans de partir-lo. I res millor que la moderació per poder apreciar el seu gran sabor i la seva aroma.
