Com que des del gener podem menjar les llavors de la favera (vicia faba), que venen a les fruiteries i grans superfícies, potser pensem que és una verdura. Doncs sí, però no. Ens expliquem: les faves seques són llegums, com les llenties i els cigrons, i són els fruits frescs que creixen a l´interior de les beines allargades i grosses de la favera, que brota fins al juny.
Ara bé, les faves (com també els pèsols) pertanyen a la família de les lleguminoses, tot i que des d´un punt de vista nutricional es consideren llegums i verdures. Una dualitat que respon al fet que, quan són fresques, tenen un contingut que oscil·la entre un 5 % i un 10% d´hidrats de carboni i un 1% i un 5% de proteïnes. Quan s´assequen agafen la consideració de llegum i és quan augmenta considerablement el percentatge d´hidrats de carboni (20%-50%) i també de proteïnes (22%).
Tendres i seques
Les faves tendres tenen molta aigua (70%) i, per tant, aporten poques calories i una quantitat d´hidrats de carboni, en forma de midó, d´assimilació lenta. No obstant això són molt riques en vitamines del grup “B”, fonamentals per a la correcta assimilació de nutrients a l´organisme, en àcid fòlic (B9) i també en minerals.
Uns 200 grams de faves contenen el 17% del ferro que necessiten cada dia les dones i que és indispensable per al transport d´oxigen a la sang; el 28% de magnesi, imprescindible per a la formació d´ossos i dents i per regular la glucèmia, i el 25% de zinc, que està present als teixits de l´organisme.
Una completa proteïna
Des d´un punt de vista nutricional, és fàcil d´obtenir una proteïna completa amb tots els aminoàcids essencials sempre i quan es combini amb cereals. És a dir, combinar llegums (llenties, mongetes, faves o cigrons) amb fruita seca, llavors o cereals com l´arròs, el pa, la civada o la pasta.
Tanmateix , aporten molta fibra vegetal, que ajuda a regular el trànsit intestinal. Està indicada per millorar els casos d´anèmia, colesterol i hipertensió. A més, el fet de tenir un índex glucèmic baix, fa que sigui molt recomanable per als diabètics.
Espanya és un dels principals països productors de faves, juntament amb el Marroc, la Xina i Algèria, i és un ingredient habitual als guisos espanyols aprofitant que és una verdura que té un sabor dolç, però amb un lleuger toc amargant.
A l´hora de comprar-les fresques és important triar bé les beines. Han de ser fermes, han de tenir un color verd lluent i s´han de trencar al doblegar-les. Si estan pansides o si presenten taques marrons evidencien que no és una verdura fresca.
Hi ha llocs on es cuinen amb les beines crues, lleugerament salades, com a aperitiu per acompanyar el bacallà esqueixat o la moixama andalusa. Tota vegada que l´habitual és que es facin guisades acompanyades de pernil, ous ferrats, botifarra negra i altres verdures, com espàrrecs o carxofes.
La barreja de faves amb proteïna animal (ofegades, saltejades amb cansalada, estofades…) pot fer que el plat sigui difícil de digerir. Cal minimitzar la presència de greix per cuinar receptes més lleugeres. Darrerament les faves petites (conegudes com a baby) s´han convertit en un ingredient principal d´algunes amanides.
Durant tot l´any
És preferible consumir-la de gener a juny, quan és la temporada de collita de les faves, tot i que es poden tenir al rebost en conserva (llauna o vidre) o, a la nevera, congelades, on mantenen bona part de les seves propietats nutricionals. En el cas de les conserves la incorporació dels antioxidants com la vitamina “C” (àcid ascòrbic) i l´àcid cítric, per millorar la seva conservació, pot minimitzar els seus beneficis saludables. No obstant això, són dues bones alternatives que ens permet consumir durant tot l´any una verdura rica en vitamines i minerals.
