Forma part de la dieta mediterrània, és econòmica i molt versàtil. La llimona és un excel·lent depurador per a l´organisme perquè és un gran eliminador de toxines i un poderós bactericida, antisèptic i diürètic. És rica en vitamines del grup “B”, a més de l´”A”, “E” i “C”, que reforça les defenses de l´organisme. Té minerals com el potassi, el magnesi, el calci, el ferro i el fòsfor. A més, és una fruita molt baixa en calories (29 kcal per cada 100 grams amb pell), la qual cosa és ideal per incorporar-la a qualsevol tipus de règim alimentari.
Un antibiòtic natural
A nivell cardiovascular la llimona ajuda que els àcids cítrics contribueixin a oxidar i eliminar els greixos que dificulten el treball del cor. És només un exemple de les múltiples propietats que té aquesta fruita considerada, per molts, un antibiòtic natural i que també ajuda a combatre l´insomni. Les seves flors contenen substàncies que estimulen la producció de serotonina, l´hormona que indueix a la relaxació, i és un recurs molt utilitzat per tractar l´estrès amb l´ús d´olis essencials.
Les llimones es poden comprar durant tot l´any i s´identifiquen si estan en bon estat quan la seva pell gruixuda és fina, uniforme, ferma i d´un groc intens brillant. Es conserven bé durant quinze dies si es mantenen a temperatura ambient.
Quan la talleu descobrireu que la polpa està dividida en grillons i que és de color groc pàl·lid, sucosa i de sabor àcid. El seu líquid és la matèria primera per a l´elaboració de sucs, salses i condiments per a carns i peixos, a més de postres. Un secret per treure´n més profit és submergir-la durant cinc minuts en aigua calenta.
Les varietats més venudes
Aquesta fruita originària del Sud-est Asiàtic, que a l´Edat Mitjana es va estendre pel Mediterrani i que Cristòfol Colom va portar a Amèrica té moltes varietats. Les dues més comercialitzades a Espanya són les denominades Verna i Fino.
La primera es cultiva, sobretot, a Alacant i Múrcia i és la majoritària a Espanya. S´identifica fàcilment perquè és una llimona mitjana o grossa, amb una pell gruixuda, rugosa i irregular que té una polpa suau i un gust intens. La segona, en canvi, té un exterior suau i llis, una forma esfèrica i l´absència total de pinyols al seu interior. Actualment, els principals països productors són els Estats Units, Itàlia, Espanya, Argentina, Mèxic i l´Índia. A hores d´ara és una fruita essencial a les cuines de mig món i és el cítric més cultivat.
A l´Espanya musulmana es confitava la llimona amb sucre i es destil·laven les seves flors per preparar olives de taula amb el seu nèctar perquè no oblidem que van ser els àrabs els responsables d´expandir-la pel Mediterrani.
La llimonada és una de les begudes més reconegudes. Només calen aigua, suc i, si es vol que tingui més cos, una mica de sucre de canya i unes fulles de menta. També és fonamental a l´hora de fer postres per la importància que té la pell a l´hora d´aromatitzar. Però no s´acostuma a menjar en fresc per la seva excessiva acidesa.
Altres usos quotidians
A més de les seves qualitats gastronòmiques, la llimona és un bon ambientador natural. En lloc de llençar a les escombraries les peles es poden reciclar com a originals espelmes. Només cal tallar la fruita per la meitat, treure´n la polpa i deixar-li el tros blanc central intacte, perquè farà de metxa després d´abocar en aquest petit recipient una mica d´oli d´oliva. Cal recordar que la seva aroma calma l´ansietat i el mareig.
Però també és un excel·lent desgreixador perquè el vapor d´aigua humiteja les partícules seques dels residus dels aliments que, per exemple, sovint queden al microones.
Només cal tallar-ne una per la meitat, esprémer el suc que té en un bol i afegir-hi una mica d´aigua.
S´introdueix al forn i s´engega a màxima potència durant 10 minuts perquè així es deixa que el baf cobreixi tot l´interior per netejar-lo amb molta facilitat.
Per la seva acció desinfectant és considerat com el millor substitut del vinagre.
