El bingo i els jocs en línia, les apostes esportives i les xarxes socials són algunes de les noves addicions no tòxiques que afecten els joves, tot i que són superades per una de més clàssica, com són les màquines escurabutxaques, en gent més adulta. Són patologies que es curen. El primer pas és reconèixer el problema i, el segon, adreçar-se al metge de família.
Núria Aragay Forma part de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions no Tòxiques des que es va fundar al Consorci Sanitari de Terrassa l´any 2005, quan el departament de Salut va crear unitats arreu de Catalunya per tractar aquestes patologies.
La unitat va néixer per una demanda creixent d´aquestes addiccions a l´àrea del Vallès?
No, es va fer un desplegament a tot el territori perquè fins a aquell moment només hi havia la unitat de Bellvitge, que tractava el joc patològic i els d´atzar. Però es va quedar petita i van haver d´ampliar el servei altres punts de Catalunya.
Però ara detecten altres addiccions no tòxiques…
Sí i moltes vinculades a les noves tecnologies. En els darrers anys s´han incrementat les relacionades amb els jocs en línia, a les xarxes socials, al mòbil…
El telèfon s´ha convertit en una eina d´oci i de treball. Un mateix pot adonar-se que hi està “enganxat”?
És difícil perquè anem tot el dia amb el mòbil i dediquem moltes hores a internet i a les xarxes socials. L´element que ajuda a discriminar si s´ha convertit o no en un problema és la interferència que pot provocar a la vida diària.
Què vol dir?
Per exemple, deixar d´anar amb els amics, abandonar la constància en els estudis, arribar tard a la feina i no estar concentrat perquè un se n´ha anat a dormir tard jugant… Llavors comencem a parlar que tenim un problema. Si és un tema de bingo en línia, d´apostes esportives o d´escurabutxaques es veu més clarament perquè hi ha una despesa econòmica afegida.
El col·lectiu més nombrós és el dels joves?
Si és de noves tecnologies, sí. Comencen als 12, 13 i 14 anys, tot i que la interferència es veu més tard, quan tenen 16, 17 i 18 anys. Els problemes s´identifiquen quan es compliquen els estudis i ells no rendeixen al nivell que se´ls demana. En canvi, l´addicció a les apostes esportives és a partir dels 18 anys perquè s´ha de ser major d´edat per registrar-s´hi. Cada objecte d´addicció té un perfil de pacient diferent.
Com es pot detectar entre els adolescents, que fan de l´habitació el seu món?
De fet, des de l´ordinador ho fan tot i et poden dir que no necessiten sortir de casa. Si, a més, tenen dificultats d´autoestima, d´inseguretat o altres problemes que els generen inconvenients per estar amb la gent, encara es refugiaran més a internet.
Tothom té mòbil i no tothom és un addicte. Hi ha altres factors que hi influeixin?
La gent afectada té una certa predisposició ja sigui per factors biològics, psicològics, socials… Els que s´acaben enganxant és perquè la tenen. De fet, com deies, tots juguen i no tots acaben enganxats.
Quines són les patologies més diagnosticades a la unitat?
Entre el 80% i el 90% dels pacients que veiem són de màquines escurabutxaques. La cultura de bar encara existeix en aquest país, els clients les tenen a tocar i amb 20 cèntims poden jugar. Les apostes en línia han crescut molt. El 2012 representaven el 2%. El 2014, el 6% i aquest 2015 ja en portem quasi un 4%. També han crescut molt els videojocs en línia, que han passat de res al 7%.
Hi ha un nexe en comú entre tots els malalts?
Una addicció no tòxica és, en general, un símptoma que alguna cosa a la vida d´aquella persona no va bé i busca la manera de fugir, d´evadir-se o de no pensar en aquell malestar, que no es veu amb cor d´afrontar. Per això busca solucions alternatives que deriven en addiccions.
Però el pacient no n´és conscient?
No, perquè sempre creu que ho pot controlar. A més, quan tens un mal físic et mediques i et cures. Quan és emocional, et costa veure que allò et perjudica, però pateixen molt i ho passen malament.
El toc d´atenció, sempre el dóna la família?
Generalment sí perquè detecten el canvi de caràcter, la irritabilitat, l´aïllament, el fet de preferir estar davant de l´ordinador que amb els amics o la família, les males respostes quan els criden per anar a sopar… Ho fan perquè els obliguen a desconnectar del seu món i això els posa irascibles.
Quines passes han de fer els pares quan sospiten que poden tenir un problema?
El metge de família és la porta d´entrada. Als CAP hi ha psiquiatres i psicòlegs que diagnostiquen si cal dirigir-lo a una unitat especialitzada com la nostra. Aquí els ensenyem a gestionar el seu malestar i a diversificar el temps lliure ja sigui fent de voluntariat, practicant esport, llegint, anant al teatre, al cinema… Es tracta d´omplir les hores lliures.
Quan arriben a la unitat, reconeixen que tenen un problema?
Vénen amb molta angoixa i malestar. Vinguin obligats o no, quan veuen una petita escletxa per resoldre la seva situació s´hi agafen perquè són conscients que deixaran de patir. De fet, la paraula que més diuen quan la situació millora és la de tranquil·litat. Sobretot, els jugadors d´escurabutxaques.
Totes aquestes addiccions estan reconegudes?
El joc patològic sí i dins dels trastorns additius. Les que són en línia estan reconegudes com a descontrol d´impulsos.
