Zix pertany els grups Rvn i Trs. Viu a La Grípia i a hores d’ara està a l’atur. Va descobrir el món dels grafits els 14 anys per uns amics i actualment, amb 38, continua sent part essencial de la seva vida.
Ha canviat aquest món en els darrers 24 anys?
Una mica. Els primers grafits que vaig veure eren fotocopies de revistes que algú portava d’Europa. Veies formes i res més. Actualment, la informació és massiva gràcies a internet. Quan vaig veure la pel·lícula “Beat Street” vaig decidir que això era el que volia fer.
És una moda, una expressió artística o una reivindicació?
No és una moda, tot i que ara pinta moltíssima més gent que fa vint anys i sí és més reivindicatiu. Per a mi, el grafit és part de la meva vida. Potser és una necessitat perquè quan pinto desconnecto de tots els problemes i és una bona excusa per anar amb els amics.
Fa anys tenien mala imatge perquè empastifaven les parets. Creu que això ja no és així?
No hem d’oblidar que el grafit va néixer a Nova York com a un mitjà de protesta i reivindicació, però també perquè els joves es donessin a conèixer altres barris. Entenc que a ningú li agradi tenir la seva façana plena de “tacs”, però això també forma part d’aquest món. No obstant, reconec que actualment tenim més acceptació que anys enrere perquè molts s’aturen i et pregunten què fas.
Com ha de ser un bon grafiter?
Personalment és aquell artista que és constant, que toca tots els vessants del grafit i és humil. Ho pot fer millor o pitjor, però si és constant i respectuós per a mí ja és com un bon escriptor.
Terrassa és una ciutat grafitera?
Sí, sempre hem tingut a gent reconeguda que porta molts anys i ara tenim les noves generacions, que trepitgen molt fort.
El grafit és art?
I tant!.. El carrer també pot ser una galeria i gratuïta. L’art no s’exposa només els museus. Nosaltres no rebem cap subvenció oficial, el material ens ho paguem… Així que és com un regal per als ulls dels vianants.
