Ex-alumna de l’Escola Pia, Mar Prat ha participat aquest estiu en un programa de cooperació al Senegal que els escolapis porten a terme a través de la seva ONG Fundació Educació Solidària (FES). La Mar hi ha anat a fer de monitora de colònies i casals d’estiu.
"Érem tres de Terrassa, col·laborant amb monitors d’allà. Hem estat deu dies a Sam Sam i deu més a Joal, a la platja. Sam Sam és un barri molt degradat de Dakar. Hi havia nens que no havien estat mai al centre de la ciutat i es posaven la seva millor roba per anar-hi", explica. "El dia que hi havia una sortida cultural es mudaven molt i demostraven molta curiositat per tot el que veien, encara que la visita fos a llocs tan pintorescos com el museu de les Forces Armades o la casa del Primer Ministre. També eren molt educats", assegura la Mar.
"Hi havia quinze monitors per a noranta nens, d’edats compreses entre els 3 i els 15 anys. Els més grans protegien els petits. Durant les colònies dormíen cinc nens per matalàs, amb una mosquitera per tots. Ells mateixos es rentaven la roba a ma", recorda.
Una cosa que "em va cridar l’atenció és que al Senegal els monitors de colònies no són voluntaris sinó professionals. Molts són pedagogs". Els monitors d’allà feien d’intèrprets perque els nens parlaven wòlof.
De tota manera, amb els nens els problemes de comunicació gairebé no existien. "Triaven els millors trossos de menjar per a nosaltres. Ens estimaven molt, ens convidaven a casa seva, ens cridaven pel carrer pel nom… A mi em tocaven sempre els cabells, perque sóc rossa", explica.
Al que no es va poder acostumar de cap manera va ser "a dutxar-me amb aigua groga. Els nens fins i tot se la bevien i no entenien perque nosaltres compràvem ampolles d’aigua mineral. Quan t’has de dutxar amb aigua de color groc valores molt més tot el que tenim aquí que allà no tenen", afirma la Mar. Ells, tanmateix, "no es queixen mai. Sermpre ballen, canten i toquen el tam tam. I els apassiona el futbol. Tots coneixien el Messi".
La Mar diu que "més de la meitat dels nens eren musulmans però al Senegal no hi ha problemes interreligiosos. Els musulmans i els cristians conviuen i es respecten. Vaig conèixer un capellà peruà que ajudava els nens musulmans del carrer. Jo no sóc especialment religiosa però allà els escolapis estan fent una tasca admirable".
"A l’illa de les petxines, Fadiouth, que és un lloc preciós, vam visitar un cementiri que comparteixen els cristians i els musulmans", afegeix.
A l’illa de Fadiouth hi van anar mentres estaven de colònies a Joal, un lloc turístic, al sud-est de Dakar, famós perque hi va néixer el poeta Léopold Senghor, que va ser el primer president del país. "Un dia ens vam banyar a la platja".
Al tornar a Dakar "em va sorprendre que els pares no els havien anat a rebre. Els nens van baixar de l’autocar i van marxar cap a casa sense dir ni adéu. A Terrassa, quan els nens tornen de colònies tots els pares els estan esperant i els nens estan una hora acomiadant-se dels altres nens i dels monitors. Els pares tampoc van aparèixer el dia de final de curs del casal d’estiu. Els nens van representar una obra de teatre i només hi havia quatre familiars -en un grup de noranta criatures- i això que al Senegal les famílies són molt grans".
