La Paula, una menuda i rossíssima nena de tan sols 9 anys, puja castell amunt amb una lleugeresa i decisió sorprenents. Ningú la pararà fins a arribar a dalt de tot, allà on l´esperen els acotxadors, que ja estan preparats perquè la petita els superi i faci l´aleta. Tot seguit, sense pensar-s´ho, inicia el ràpid descens amb una suavitat tal que la torre humana no se´n ressent gens ni mica. Diu en Jordi Tejedor, el pare de l´enxaneta, que quan tenia ben poca edat la seva filla ja volia pujar a collibè de tothom, i que aquest era un indici que serviria per a això dels castells.
Ara fa tres anys que la Paula forma part dels Minyons. Tant ella, valenta perquè sí, com la resta de la colla tenen demà una d´aquelles cites marcades en vermell al calendari casteller. És la diada de sant Fèlix, que en unes hores començarà a Vilafranca del Penedès, una de les places fortes d´aquesta branca de la cultura popular.
“Tenim molta feina per davant. Cada prova és importantíssima. Hi posem la màxima concentració i consciència del que fem. Tan rellevant és qui puja com qui està baixant. I ara acostem els braços a prop del castell”, deia en Guillem Comas, el cap de colla, durant les proves que els “malves” van fer dimarts a la seu del carrer del Teatre. I és que els Minyons han tingut una setmana intensa, amb tres assajos especials, l´últim dels quals va produir-se ahir mateix a la nit, amb la vista posada a sant Fèlix.
De gamma extra
La previsió és que a la plaça de la Vila penedesenca, on es trobaran amb els Castellers de Vilafranca, a més de la Jove i la Vella dels Xiquets de Valls, intentin el 2 de 9 amb folre i manilles, el 5 de 9 amb folre, el pilar de 8 amb folre i manilles i, potser, el 3 de 10 amb folre i manilles. És a dir, uns castells catalogats com de gamma extra.
Però aquestes construccions que veurem demà, o que admirem en qualsevol altra actuació castellera, són només el resultat visible d´un treball constant i sovint ocult al públic. Tant els Minyons com l´altra gran colla de la ciutat, els Castellers de Terrassa, el desenvolupen de portes cap endins per arribar ben amunt. I és que els membres de les dues entitats segueixen un esquema força semblant a l´hora de preparar les exhibicions que tenen a l´agenda.
Els Minyons acostumen a assajar tres dies a la setmana. Castellers, que durant les últimes jornades han planificat l´actuació d´avui a la festa major de Matadepera, ho fan els dimarts i els divendres.
A les proves, cap de les dues colles sol aixecar els castells complets, és a dir, tal i com els intenten carregar i descarregar a plaça. Ben al contrari, als assajos, les estructures es munten només per parts. Primer, és el torn de la canalla. Els menuts treballen per donar forma als anomenats “poms de dalt”. Dit d´una altra manera, a la part superior del castell, que està composta pels dosos, els acotxadors i l´enxaneta.
“Tenim nens des dels 4 fins als 14 anys. Això sí, quan decidim fins a on els toca pujar als castells no ens fixem tant en l´edat com en l´alçada o la lleugeresa que mostrin”, explica en Dani Salazar, cap de canalla de Castellers.
Un cop que han acabat els més petits arriba l´hora de l´equip de troncs, el que s´ocupa dels diferents pisos en alt de l´estructura. Ambdues colles solen muntar d´entrada el que s´anomenen castells “nets”. Traduït, això vol dir que els diversos nivells van pujant sense l´ajuda de la pinya. És a dir, desprovistos del suport de l´estructura humana, sovint complexa, que envolta la part més baixa del castell. En tot cas, els components de la pinya rodegen el tronc tot alçant les mans, però sense tocar-lo, per si en algun moment fes falta un reforç addicional que evités una caiguda. La canalla pot participar, o no, en aquesta part de l´assaig.
“Pintar” i “cantar”
En Joan Cortada es faixava dimarts passat al pati dels Minyons perquè havia arribat el seu moment a la prova. A prop seu hi havia diversos membres de l´equip de pinyes. Durant tota l´estona que va durar l´assaig dels castells “nets”, els seus components van anar aixecant el cap per apuntar quin “minyó” havia assistit a l´assaig i quin no.
La raó de fer aquesta feina és senzilla. Cada castell requereix una forma de la pinya distinta. Sovint, aquest entramat és molt minuciós, ja que està compost per un gran nombre de castellers. Així que, en un paper, els membres de l´equip de pinyes tenen dibuixada l´estructura de la base de cada castell i escriuen qui dels presents ha d´ocupar cada lloc a l´espectacular “aranya”. És a dir, qui fa d´agulla, crossa, vent, contrafort, lateral, primeres, segones i terceres mans.
En tot cas, els directors d´orquestra de les proves prèvies a les exhibicions són els caps de colla. En Xavi Nouvilas ostenta aquest càrrec a Castellers. En Guillem Comas, als Minyons. Ambdós s´encarreguen d´anar cridant, “cantant”, que es diu, el nom dels components que participen a les diverses estructures i d´ordenar en quin moment els castellers que van als diferents pisos (segons, terços, quarts, quints…) han de començar a tirar cap amunt.
La vessant tècnica
“Va Paula, més ràpid, vull que atrapis els dosos. Així, perfecte, Paula, tres passes. Molt bé, noia”, li deia en Guillem Comas a la petita i rossíssima “minyona” durant l´assaig del 5 de 9, en què la nena feia d´acotxadora. I és que una altra de les funcions dels caps de colla és donar, tant quan no hi ha públic com a plaça, totes les instruccions de caire més tècnic perquè el castell surti bé i estigui quadrat.
Un dels aspectes més importants és que els castellers que són al tronc treballin al més drets possible i que la força que facin sigui tan vertical com puguin. És a dir, que vagin de dalt a baix, i no pas en horitzontal, amb l´objectiu d´evitar que hi hagi excessives compensacions que podrien ser la causa que l´esquelet fes llenya.
Per a l´actuació d´avui a Matadepera, els Castellers de Terrassa han preparat estructures de set pisos. Mentrestant, els Minyons han fet tests del gran 3 de 10 amb folre i manilles a l´espera de decidir si finalment l´aixecaran demà a Vilafranca. Aquesta setmana, en el primer intent, els Minyons van aturar el castell als quarts, entre d´altres motius, perquè hi havia uns rengles desalineats. Però per a això són els assajos. Per treballar, millorar, polir detalls i, de pas, fruir d´una passió compartida.
