Fer la Ruta de la Seda era un “somni de tota la vida” pel Domènec Ferran. L’estiu passat en va poder fer realitat una part anant a l’Uzbekistan amb la seva dona, Pilar Segura, a fer una ruta per tot el país pel seu compte.
“Vam contactar per internet amb una agència d’allà per a llogar un cotxe amb conductor perque sense xofer no en lloguen i per a contractar els allotjaments i un vol intern”. L’agència va resultar ser “una sola persona però ho va organitzar molt bé i el tracte va ser exquisit. Els uzbeks són una gent molt amable. Són musulmans molt oberts, segurament per la influència de tants anys de domini soviètic. No et posen cap pega per a visitar monuments islàmics, per exemple”, recorda el Domènec. A més, diu que “era el Ramadà però els veies bevent vodka”. Una altra reminiscència de l’era soviètica.
De fet, el viatge ja va començar d’una manera molt “soviètica”. “L’avió va sortir amb retard de Barcelona i quan vam arribar a Sant Petersburg haviem perdut la connexió amb el vol de Taixkent. Ens van dir que només hi havia un vol al dia i que ens haviem de quedar 24 hores dins de l’aeroport perque no teníem visat per entrar a Rússia. Van venir uns militars i ens van tancar a la sala VIP. Hi havia televisió però en rus. En teoria podiem menjar i beure el que volguessim però després de la segona cervesa ja ens van renyar”, explica. El pitjor va ser a la nit. “Vam dormir en sofàs però no ens van portar mantes i l’aire condicionat anava a tot drap. Ens vam haver de tapar amb plàstic de bombolles que vam aconseguir en una de les botigues de l’aeroport”. A més, van perdre un dia. “Vam presentar una reclamació a la companyia però un any després encara no hem rebut cap resposta”.
La resta del viatge va anar com una seda. De Taixkent van volar a Moynak, al Mar d’Aral, i a partir d’allà van realitzar la ruta per tot el país amb cotxe. I van disfrutar molt. “Vam veure fortificacions pre-cristianes de fang, mercats antics, necròpolis molt interessants dels segles XII i XIII, revestides amb mosaics i teles, caravanserralls, mesquites, grans monuments ornamentats amb ceràmiques de colors… A l’Uzbekistan hi ha una enorme barreja de cultures: persa, islàmica, oriental, cristiana…”
Una nit “vam dormir en un campament de iurtes, les tendes dels nòmades de l’estepa, veient les estrelles. No hi havia gens de contaminació lumínica i el silenci era absolut. Va ser impressionant”.
Tanmateix, “hi ha poca infraestructura. Les carreteres estan plenes de forats”. Li va cridar l’atenció que “la majoria de benzineres estaven tancades. Com que no tenen benzina, han desenvolupat un sistema per fer anar els cotxes amb gas metà”. Amb el conductor s’entenien “mig en anglès” i la relació va ser molt bona. “Un dia el xofer ens va convidar a dinar amb la seva família”, explica.
Un dels llocs que li van agradar molt va ser Khivà, “una ciutat emmurallada, amb construccions dels segles XVII i XVIII”. D’allà van viatjar a Bukhara, on “sorprenia la barreja entre els monuments antics i la ciutat contemporània”.
I per fi van arribar a la mítica i antiquíssima Samarcanda. “És una ciutat molt espectacular i els monuments són fantàstics i estan tots restaurats però els edificis moderns potser són massa a prop dels antics”, comenta. De tota manera, va ser un somni complert.
