La fermentació de la llet per mitjà de bacteris fa que la lactosa que té aquest producte natural es converteixi en àcid làctic. És així com s´elabora el iogurt, un d´aquells articles que es consumeixen arreu del món. De fet, aquest aliment compta amb una llarga història al darrera. Ja d´abans de Crist hi ha proves que els humans usaven l´acció dels microorganismes sobre la llet per crear-ne un derivat.
El Líban, Bulgària, Romania i, en especial, Turquia són els països originaris del iogurt, una paraula que compta amb una arrel otomana. Per ser propi de la zona, el iogurt ha romàs com un ingredient indispensable en la preparació de molts plats als estats de l´est de la Mediterrània. A casa nostra, de iogurts, en tenim per donar, vendre i, sobretot, per comprar-ne.
Infinites varietats
El podem menjar amb una mica de melmelada de maduixa pel damunt, amb uns bocins de fruita fresca, mel, sucre blanc o morè. Tant se val. Fins i tot hi ha l´opció de fer-ne una salsa per a les nostres amanides. Abans, això sí, haurem d´anar al supermercat i triar el iogurt que més ens agradi. N´hi ha tants que ens hi perdrem i tot.
El clàssic és el iogurt natural, que sorgeix de l´acció dels bacteris sobre la llet, sense afegir-hi res més. Quan se´n redueix el nivell de greix, en surt un iogurt desnatat. Però perquè el iogurt sigui considerat natural hi ha d´haver una part d´aquests microorganismes (en una proporció que la llei estipula) que segueixin vius en el moment que el producte es ven al públic. Són els mateixos bacteris que fan del iogurt un excel·lent regulador de la nostra flora intestinal. En el cas que els elaboradors hi agreguin sucre parlem d´un iogurt natural ensucrat. Si hi posen edulcorants autoritzats obtenen un iogurt natural edulcorat.
Un món a part són els iogurts que contenen fruites (ja sigui en forma de puré, polpa, confitura o xarops), o bé mel, cacau, fruits secs, cafè o qualsevol altre aliment afegit. Quan això passa, el producte acabat ha de tenir, com a mínim, un 70% de iogurt. També n´hi ha d´aromatitzats, quan a la llet fermentada no s´hi han sumat, per exemple, maduixes, sinó tan sols substàncies que n´atorguen l´olor.
Una font de calci
A tota aquesta gamma tan àmplia cal que hi adherim els iogurts que estan enriquits amb una dosi extra de calci, ferro o fibra. Això sí, tingui els components que tingui, el iogurt és un recurs del qual sempre va bé de disposar quan no sabem què menjar per postres o bé a l´hora de berenar.
A més, aquesta temptació àcida esdevé una bona font de proteïnes que contenen un elevat valor biològic, i també de calci. Alhora, el iogurt ens proporciona vitamina B2 (que resulta bona per tenir millor la pell i les mucoses), “A” (que contribueix al bon estat dels ossos) i “D” (que permet mantenir l´equilibri mineral del cos). A banda, cal considerar que, en ser un producte fermentat, els nutrients del iogurt s´assimilen millor que els de la llet. Ara només haurem, doncs, d´agafar la cullera. I escureu-lo bé!
