A l’agost, milers de catalans inicien el seu esperat mes de descans. De ben segur que per televisió veurem les imatges de com els aeroports han augmentat el trànsit de passatgers, d´estacions de tren que són més plenes de maletes que en qualsevol altre moment de l´any i de les llargues cues de vehicles que hi ha a les carreteres. Els petits o grans viatges que puguem fer a l´estiu ens ajuden a recarregar les piles de la nostra vida quotidiana.
Per desgràcia, però, hi ha molts terrassencs que no poden pensar a marxar de vacances perquè la seva situació econòmica, sovint agreujada per un context de crisi perllongat en el temps, no els ho permet. Malgrat que l´atur minva de mica en mica i les xifres macroeconòmiques tendeixen a la millora, encara hi ha moltes persones que viuen una realitat diària que resulta massa crua.
Un exemple n´és la Tania C., de 30 anys, que dimecres passat esperava el seu torn al Rebost, el centre de distribució social d´aliments de Terrassa promogut per l´Ajuntament i gestionat per Creu Roja. Mare de dues nenes de 3 i 7 anys, aquesta veïna de les Arenes no té feina ni ingressos de cap tipus. La Tania subsisteix gràcies a l´ajuda que rep del seu pare, que ja està jubilat.
A prop d´ella hi havia la Violeta Tahiri, una sèrbia d´origen que té 29 anys i dos fills petits, el Carlos i l´Ainhoa. La Violeta viu a la Grípia amb la seva parella, que treballava a la construcció i va quedar-se sense feina ja fa sis anys. “Des de llavors, no n´ha trobat. Ara ell es dedica a recollir ferralla i a malvendre-la”, ens explica. “Aquí al Rebost són molt humans. Hi venim una vegada al mes. Ens donen cigrons, mongetes, arròs i macarrons. Amb aquests productes podem menjar uns quants dies. Els estem molt agraïts”, assegura.
Compromesos
La vida a la ciutat segueix bategant, potser a un ritme més lent, quan arriba l´agost. És ple estiu, però la roda de la solidaritat no pot aturar-se. Si ho fes, massa persones que tenen nom i cognoms se´n ressentirien. Així que, a la cara altruista de la moneda, moltes entitats i terrassencs anònims segueixen treballant, encara que siguin vacances, per a qui pitjor ho passa. L´Àlex Montero, un noi de 20 anys de Can Tusell, ens ho demostra. “He aprofitat ara que no estudio per fer de voluntari al Rebost. M´encarrego de la part logística, de descarregar els camions amb aliments que hi arriben i d´emmagatzemar-ne els productes”, diu. “Veia com ha afectat la crisi el meu entorn i tenia ganes de fer-hi alguna cosa”, afegeix.
Com l´Àlex, mitja dotzena més de joves voluntaris han pensat que l´estiu era un bon moment per incorporar-se durant unes setmanes al centre de distribució. Lluny del que podríem pensar, quan entra l´agost, el Rebost incrementa el nombre de famílies a les quals dóna aliments, perquè, al magatzem, hi arriben persones derivades de les seves entitats habituals, que aquests dies romanen tancades. “Així que aquest mes atendrem unes 1.150 famílies, un centenar per sobre del que és habitual”, afirma en Joan Ventura, responsable del grup de voluntaris.
Menys donacions
L´organització, els dies 5 i 6 de juny passats, de la campanya “Ajuda´ns a omplir el Rebost”, en què els terrassencs van mostrar de nou la seva solidaritat, ha permès al centre tenir les existències d´aliments bastant cobertes fins a l´octubre. Aquella recollida de productes bàsics que va fer-se a les portes de l´estiu responia que, en aquesta època de l´any, solen baixar les donacions anònimes destinades als més desafavorits. Així ho assenyala en Jaume Roca, delegat de la Fundació Banc dels Aliments de Terrassa. Per això, aquesta institució ha impulsat durant aquest estiu la campanya “La fam no fa vacances”, que tot just va acabar ahir. L´objectiu era que ciutadans, associacions i empreses tractessin de recaptar menjar de primera necessitat per tal de tenir reserves ara a l´agost. En Jaume Roca ens avança que a Terrassa s´han recollit uns dos mil quilos d´aliments.
La baula més dèbil
En el centre dels treballs solidaris hi ha, sovint, els més petits. Els nens han esdevingut amb massa freqüència les víctimes innocents d´aquesta crisi. La “Memòria 2014” de Càritas Diocesana de Terrassa, que l´entitat va presentar el juny, indica per exemple que el 40% de les persones que van ser ateses per aquest organisme de l´Església catòlica en el darrer any eren menors d´edat. Pensant en ells, i en una mostra més que les necessitats dels més desvalguts no marxen de vacances, Terrassa ha ampliat aquest agost l´horari dels anomenats casals especials d´estiu. Impulsats des de l´Ajuntament, aquest servei es dirigeix als nens que es troben en una situació d´especial vulnerabilitat.
Els casals d´agost, que van començar dilluns per donar continuïtat als casals municipals del juliol, acabaran el 10 de setembre. Enguany duren vuit hores, per les quatre de l´any passat. A més de les activitats socioeducatives, la idea garanteix que els nens que viuen una realitat familiar precària tinguin assegurat un mínim de dos àpats equilibrats al dia, l´esmorzar i un berenar-sopar.
“El meu fill, en Javier, té 15 anys. Està en una edat complicada, però al casal troba un bon ambient i això em fa estar tranquil·la”, diu la Nelly Romo, una egarenca de 53 anys que viu a Can Palet. “A més, que el Javier arribi sopat a casa em resulta una ajuda, ja que puc destinar els diners que m´estalvio a la seva educació.” El programa municipal té lloc per segona vegada a diversos esplais. Al de Guadalhorce, la Fàbrica i al Grup Colònies Ca n´Anglada. Uns 180 nens en prenen part aquestes setmanes.
Tot a l´espera que la tornada a la rutina del setembre ens porti aires nous, més frescos, que allunyin una mica més la voraç crisi.
