Aquest any les vacances han estat una mica diferents per la Cristina Borobia i el Caye Casas. Han estat a Porto, on feia temps que volien anar, però no com a turistes (que també) sinó convidats a un festival de cinema. El curtmetratge del Caye "NADA S. A.", en el que la Cristina fa de directora artística, va ser seleccionat per a inaugurar la vuitena edició del festival Porto 7 el 10 de juny d’enguany.
"Els organitzadors ens tenien una sorpresa reservada que ens fa fer molta gràcia", expliquen. "Quan anava a començar la projecció va aparèixer un home molt baixet, que s’assemblava a l’Emilio Gavira, el protagonista del nostre curt, que anava vestit igual i que es va asseure en un racó en una cadira pintada de vermell com la que surt al curt. Després ens el van presentar, és un actor portuguès de teatre. No vam veure que fessin cap muntatge semblant per a introduïr les altres projeccions".
L’últim dia els van convidar a "una cata de vi en unes caves, una passejada en vaixell i un sopar amb tots els altres convidats que presentaven pel·lícula al festival. Vam menjar feixoada que és un plat de mongetes seques amb xoriço i vam beure vi de Porto, és clar".
La seu del certamen era el Forte Sao Joao Baptista Da Foz, "un castell al costat del mar, amb unes vistes precioses. Llàstima que per culpa del mal temps les projeccions es van haver de traslladar a l’interior", recorda la Cristina. Això, evidentment, no va impedir que els aplaudissin molt i que el curt acabés al palmarés. Va guanyar el premi al millor actor. Era el guardó número dotze dels quinze que "NADA S.A." ha rebut fins ara.
Des que es va estrenar a Sitges l’any passat "ens han seleccionat el curt en més de cinquanta festivals", asseguren. S’ha vist (o es veurà en els propers dies) a Barcelona, El Masnou, Bilbao, Múrcia, Andalusia, Àvila, València, Valladolid, Canàries, Vigo, Donosti, Alcobendas, Moratalaz, Busan (Corea del Sud), Mèxic, l’Argentina, Ucraïna, Armènia, Colòmbia, Ohio (Estats Units), França… No han pogut assistir a tots per qüestions de feina o de diners. "Ens hauria agradat molt anar a Busan però no va poder ser. L’organització ens pagava quatre nits d’hotel però no l’avió i Corea del Sud és molt lluny", explica la Cristina. El curt hi va guanyar dos premis. El Caye es va quedar "molt sorprès que guanyés el del Públic en un país d’una cultura en principi tan diferent de la nostra".
A Porto, com que totes les projeccions eren a la nit, van aprofitar els dies per a fer turisme. A la Cristina li va impressionar que "els carrers i les botigues semblen de fa 50 anys" i li van agradar molt l’estació de tren, el mercadal, la llibreria Lello, "considerada la més maca d’Europa", i un restaurant "preciós, decorat amb antiguitats, que vam descobrir lluny del centre i on vam dinar molt bé per quatre euros i mig cadascun".
També diu que "Porto és molt decadent, hi ha molts edificis abandonats, sostres caiguts, vidres trencats… Socialment és trist perquè vol dir pobresa però, si m’ho miro com a artista, estèticament és un escenari fascinant. La decadència té una bellesa especial, molt suggeridora".
