N’hi ha per triar i remenar. Només cal anar al mercat o la fruiteria de confiança per comprar la varietat que més agradi a la família o la més escaient per fer amanides, sofregits o sopes fredes.
El tomàquet és un aliment fonamental a la cuina estiuenca perquè és molt versàtil, de sabor agradable i refrescant. A més és molt baix en calories perquè el seu contingut d’aigua és elevat (100 grams només aporten 18 calories), és ric en potassi i magnesi i també en vitamina “C” i provitamina “A” (betacarotens). A més de contenir licopé, que li dóna el pigment vermell característic del tomàquet, que juntament amb la vitamina “C” es converteix en antioxidant que atorga una funció protectora a l’organisme. La quantitat de licopé augmenta amb la maduració i quan es tritura, es cuina i es barreja amb oli d’oliva facilita la seva absorció. Com a la majoria d’hortalisses, el tomàquet té una quantitat destacable de fibra.
Imprescindible a Catalunya
El cultiu a casa nostra destaca per la seva quantitat de varietats, que es distingeixen per la seva mida i forma (esfèrica, allargada, periforme…), gust i textura. El seu conreu és molt extens i s’amplia a tot el litoral, a la zona de Lleida i els dos vallesos.
El tomàquet pertany a la família de les solanàcies, com el pebrot o l’albergínia. És originari de la zona tropical de Centre i Sud-amèrica. Els asteques l’anomenaven “tomati”, “xotomate” i “xitotomate”.
Arreu del món n’hi ha múltiples varietats. La mida i el color en són dos trets distintius. Els cultivats van des del “cherry”, que té entre 1 i 2 cm, fins als “beefsteak”, que arriba als 10 cm, tot i que la varietat més comercialitzada oscil·la entre els 5 i 6 cm de diàmetre. Generalment són de color vermell, tot i que també hi ha varietats on destaquen les tonalitats grogues, taronges, roses o verdes.
Conservar les propietats
El tomàquet d’amanida no ha de ser tou. La pell ha de ser ferma i amb un color on no predomini el verd intens. Si és així, és evident que no tindrà el gust desitjat perquè li cal maduració. Per fer-ho és aconsellable que es conservi en un lloc fresc i lluny de la llum directa del sol. Amb l’onada de calor d’aquestes últimes setmanes és recomanable guardar-los a la nevera, però els entesos aconsellen que és millor que estiguin fora perquè conservin les seves propietats. El fred afecta, i molt, el seu sabor. Si els compreu verds us aconsellem que els col·loqueu dins d’una bossa de plàstic tancada perquè així maduren amb rapidesa.
Si en voleu fer conserves, aquesta és una manera fàcil i senzilla de fer-ne. Primer es netegen els tomàquets, s’escalden uns 30 segons (per treure la pell amb facilitat) i es ratllen abans d’introduir-los en un pot de vidre deixant només 1 cm de la tapa.
Cal tancar bé els envasos abans d’ introduir-los en una cassola i cobrir-los totalment amb aigua. Quan aquesta comenci a bullir, cal deixar-los 45 minuts per garantir que els pots estiguin esterilitzats. Una manera fàcil de tenir tomàquets durant tot l’any.
