Sònia Martínez, nascuda a Gavà, va arribar a Terrassa via Nicaragua perquè va ser allà, on va anar com a cooperant amb una ONG, on va conèixer en Santi, l’advocat terrassenc que ara és el seu marit i pare dels seus fills.
"Per a mi aquest viatge va representar un abans i un després perquè també em va servir per a descobrir la meva veritable vocació i consolidar la meva carrera professional de treballadora social", assegura.
La Sònia va viatjar a Nicaragua amb l’ONG Setem per a conèixer la tasca que porta a terme el Centro Jurídico Popular (CJP). "Allà no hi ha advocats d’ofici i aquest centre compleix una funció social perquè ofereix assessorament legal gratuït, tant als presos comuns com a la gent sense recursos de la resta de la població, en temes de propietats de terres, drets laborals, promoció de l’associacionisme, divorcis, maltractaments, etc. A més, proporcionen ajuda psicológica i fan cursos d’autoestima per a dones, finançats amb recursos procedents d’Espanya i Dinamarca", explica, afegint que "hi ha molt masclisme i moltes mares solteres".
Un cop de ma
Ella no és advocada però va "donar un cop de ma en la feina administrativa" durant el mes i mig que va durar la seva estada a Matagalpa, "una ciutat gran, molt poblada, del centre del país, amb un alt índex d’atur". Una de les coses que li va impressionar més va ser visitar les presons. "Estaven tots els presos amuntegats", recorda.
A Matagalpa es va allotjar amb la família d’un dels advocats del Centro Jurídico Popular. "Són una gent molt propera, que et fan sentir com si fossis de la família. Em va sorprendre positivament que tinguessin un nivell cultural alt i que fossin persones alegres, optimistes i molt compromeses".
També va ser testimoni de les múltiples contradiccions d’un país on queden reminiscencies dels ideals de la Revolució Sandinista del 1979 però on també "ja es començaven a destapar casos de corrupció política" -de vegades protagonitzats, paradoxalment, pels antics revolucionaris-, on "l’ensenyament és gratuit però l’assistència mèdica, en canvi, és cara" i on les dones van jugar un paper important en la Revolució però en el dia a dia "són víctimes del masclisme i de la violència de gènere".
"No estava previst que el Santi i jo ens estessim a la mateixa casa", explica la Sònia, "però ens van dir que hi havia hagut uns problemes logístics i vam acabar coincidint". Es van fer molt amics i al tornar a Catalunya es van continuar veient i consolidant la seva relació. I fins ara, que ja tenen dos fills. No es coneixien d’abans però per cap dels dos era la primera experiència com a cooperants. L’any anterior la Sònia havia estat a El Salvador i el Santi a Bolívia.
Durant l’estada a Nicaragua, els caps de setmana els van dedicar a fer una mica de turisme. Van pujar als volcans, van anar a la platja i van visitar els llacs. "Des de dalt d’un volcà, vam veure que algú havia escrit a baix, a terra, amb pedres, el nom de Santi i ens va fer molta gràcia". També van visitar Managua, la capital del país.
Acabat el viatge, la Sònia va cursar un post-grau de cooperació internacional a la Universitat de Barcelona i també es va dedicar a difondre l’experiència que havia conegut i viscut a Nicaragua.
