Nadal, al voltant de la taula, és un moment per degustar molts dels plats tradicionals de la cuina catalana. L’escudella, els canelons o les elaboracions amb pollastre són protagonistes, però també ho poden ser els productes del mar, opció que agrada molt.
No falta gaire per a les festes de Nadal, una època de celebracions familiars al voltant d’una taula. És moment de reunir-se i degustar els plats i les receptes més tradicionals, com l’escudella, el pollastre, els canelons i, en l’apartat del dolç, els torrons, les neules o els polvorons. El peix i el marisc també té la seva presència a les taules catalanes i no tot es basa en elaboracions amb la carn com a protagonista. Les possibilitats en aquest camp són molt extenses, si bé hi ha alguns productes que acostumen a ser més preuats en aquestes èpoques, a la vegada que els seus preus també es disparen. Degustar articles del mar també és una alternativa que els comensals agraeixen.
Un dels productes relacionats amb el mar que té una alta implantació en aquestes dates assenyalades és la gamba, que té diverses classes en el mercat. Una de les més cobejades, sovint, és la gamba vermella, molt típica del Mediterrani occidental i molt present a les costes catalanes. De gust potent, en especial en el seu cap, s’acostuma a cuinar a la planxa, si bé també té força implantació en els arrossos.
La gamba blanca és la seva gran competidora i també es pot trobar per la zona de Catalunya. El seu sabor és més suau que el de la gamba vermella i la seva carn és més tendra. També es pot cuinar a la planxa i en arrossos més aviat caldosos, però la seva gran versatilitat permet que també es cuini d’altres maneres, com bullida, guisada o fregida.
Més demanats
No falta moltes taules en les celebracions nadalenques el llagostí, un dels crustacis més demanats i que es pot trobar a les costes atlàntiques i mediterrànies. De color blanquinós la seva carn és ferma, fina i gustosa. Es presenta cuinat a la planxa, però també es menja sovint fred, després d’una cocció prèvia.
També és una opció que agrada molt l’escamarlà, de carn atapeïda i closca dura i un color rosa pàl·lid. Té una tradició gastronòmica molt llarga en el nostre país. Habitualment, es prepara a la planxa, amb una miqueta de sal, encara que també pot formar part d’alguna elaboració amb l’arròs com a ingredient principal.
El llamàntol es pot considerar com un dels crustacis amb més rellevància. Al contrari del que acostuma a pensar-se, generalment sol ser més menut que la llagosta, encara que té un gust més intens. La part més preuada és el cap, on trobem el corall i una carn rogenca saborosa, que mescla una part cremosa amb una altra una miqueta més cruixent. També es menja en diverses elaboracions. La llagosta té un gust més suau que el llamàntol, però també és molt saborós.
Altres possibilitats
Els mol·luscos són una altra espècie que també es pot cuinar per a aquestes celebracions. Es pot considerar la cloïssa com l’article estrella d’aquesta família. És preferible comprar-lo quan encara està viva, si bé també es pot trobar congelada. Com passa amb la gamba, la cloïssa és un element molt versàtil en la cuina i les podem preparar-les soles, amb una bona salsa marinera, o com a acompanyant d’un altre tipus de plats, com guisats o calderetes.
Condemnada a presentar-se durant molt de temps en llaunes, l’escopinya no té el predicament de la cloïssa, però amb el temps ha anat adquirint el seu lloc a les taules. De sabor d’intensitat mitjana, cuinada al vapor té poc a envejar a la resta de productes de la seva espècie.
Finalment, en l’apartat dels productes amb closca, trobem l’ostra. Es tracta d’un tipus de marisc amb la petxina arredonida i desigual i que es pot trobar zones com Galícia i la costa mediterrània. Per a molts comensals, es tracta d’una de les millors delícies que prové del mar. S’acostumen a menjar crues, amb una miqueta de llimona escorreguda i acompanyades d’una copa de cava o vi blanc fresquet.
Alguns peixos
No tot es basa en mol·luscs o crustacis. També el peix pot tenir el seu racó a les llars catalanes en els dies de Nadal. Un dels que té molta implantació en aquests dies és el salmó, però en la seva versió fumada. És un ingredient que s’acostuma a menjar en aperitius o entrants. Aquesta tècnica de conservació fa servir els lloms d’aquest peix, que també s’aplica a altres peixos, i és molt preuada a les taules catalanes.
El rap també és una opció que pot tenir el seu racó per Nadal. El rap allagostat, que s’elabora amb pebre vermell dolç, es pot menjar fred i no suposa una cocció ni preparació excessiva pel que fa al temps. Acompanyat d’alguna salsa, com maionesa o altres opcions, és un plat realment exquisit.
El lluç es pot cuinar amb la recepta coneguda com a cebiche, en què el peix està marinat. No és molt clàssic a Catalunya, però sí a la resta d’Espanya el besuc, un peix amb unes espines molt fortes i que poden comportar algun disgust. L’orada o el llenguado també poden ser interessants per aquestes èpoques.
