Amb el lema “És temps de moure’s “, el passat 6 d’abril es va celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física amb el repte de sensibilitzar sobre la importància de mantenir-se activa i reduir el sedentarisme per millorar la salut i el benestar general, a totes les edats. És una pràctica que molta gent gran hauria de tenir molt present en les seves vides. Moltes no tenen l’hàbit i també un bon grapat consideren que ja són massa grans per iniciar-se.
Xavi Company, fisioterapeuta d’Espai Elders i també a ATLAS Spine Insitute té molt clar el seu primer consell. “Senzillament, que comencin”. Apunta que “hi ha la creença que l’edat pot ser un factor limitant per realitzar exercici físic, però ben programat i progressant les càrregues adequadament, pot ser una eina molt valuosa com ja hem vist”. Company recorda que, en l’actualitat, “molts estudis científics ja demostren les millores en població d’adults majors que comencen a entrenar en edat avançada” i fa referència a un estudi en concret, que fa una comparativa entre dos grups: un entre 65-75 anys i un segon amb participants de +85 anys. “Ambdós grups els sotmeten a un programa d’entrenament i exercici físic. Sorprenentment, el grup que obté majors millores és el grup de participants de +85 anys d’edat”, revela.
Un dels conceptes que s’ha identificat recentment com l’objectiu principal per promoure l’envelliment saludable és el de “mantenir l’estat funcional”. El fisioterapeuta d’Espai Elders detalla que es tracta “d’afavorir una autonomia i una independència de la persona el màxim temps possible”. Company assenyala que “si pensem en la definició de la paraula ‘envellir’, no és altra que un procés biològic pel qual, amb relació al pas del temps, les persones anem perdent funcionalitat”.
Davallada funcional
I el que busca l’exercici físic és “alentir al màxim aquesta davallada funcional i que, quan aparegui, sigui el menys limitant possible”. L’especialista en fisioteràpia, tanmateix, avisa que, per si sol, “l’exercici físic no pot aconseguir-ho, però si afegim l’estil de vida actiu a altres aspectes de salutogènesis com poden ser higiene de la son, alimentació equilibrada, mantenir una vida social, uns nivells adequats de Vitamina D, tenir un propòsit ferm de vida; molt probablement si podem tenir una influència en aquest retard de la pèrdua funcional biològica”.
El desús muscular pot promoure conseqüències en l’àmbit clínic i, com assenyala Company, en la tercera edat, aquesta pèrdua “acaba manifestant-se en moltes ocasions amb el que coneixem com a sarcopènia, que és una disminució de la força, la massa muscular i la funció del múscul esquelètic associada a l’envelliment”. Afegeix que aquest desús muscular “té un impacte negatiu en el risc de caigudes, la funcionalitat de la persona, la salut en general i la qualitat de vida”.
Hi ha diverses causes que es poden relacionar amb la sarcopènia. “La més esmentada és la inactivitat física secundària a un estil de vida sedentari o a causa d’una malaltia que requereix hospitalització”, sosté el fisioterapeuta d’Espai Elders i d’ATLAS Spine Insitute. Altres motius podrien ser “patologies endocrines relacionades amb la resistència a la insulina; malalties cròniques que cursen amb processos inflamatoris; càncer; o alteracions en l’estat nutricional, entre d’altres”, subratlla. Pel que fa als possibles símptomes més freqüents en aquestes persones que comencen a presentar sarcopènia són “la debilitat per a dur a terme tasques quotidianes, com per exemple, aixecar-se d’una cadira; caigudes de repetició; pèrdua de pes recent inexplicable o sense causa justificada”. Company exposa també que, al llarg del temps, “es poden arribar inclús a produir fractures, amb les conseqüències que aquestes poden tenir en la qualitat de vida de la persona i, finalment, la mort”.
Dieta equilibrada
D’altra banda, el tractament més indicat quan es detecten aquests casos “combina l’exercici físic amb la dieta equilibrada i amb un alt contingut proteic, ja que la població de la tercera edat és la que necessita més proteïna, en general, però, és la població que menys proteïna ingereix”, manifesta l’especialista en fisioteràpia. També té la seva rellevància l’avaluació del benestar de les persones grans i, sobre això, el fisioterapeuta d’Espai Elders, @espai_elders a Instagram, assevera que “nosaltres el que fem en una primera visita és el que es coneix com la valoració geriàtrica integral (VGI) o el que nosaltres preferim més esmentar, valoració integral de la persona”.
En aquesta primera visita, el que fan és avaluar l’estat clínic i patològic de l’individu, l’estat funcional, l’estat anímic i cognitiu, i l’estat econòmic i socioafectiu mitjançant escales de valoracions i proves funcionals. “D’aquesta manera ens fem una visió 360 graus, no únicament del que li passa al pacient, sinó del seu entorn”, com poden ser l’habitatge on viu, la família i la situació que té. “Això ens permet prendre decisions terapèutiques més encertades i escollir l’abordatge en funció de les necessitats”, declara. En resum, Company expressa que “el benestar d’una persona gran s’hauria de mesurar mitjançant unes esferes” com poden ser la clínica, la funcional, la cognitiva i, també la que afecta la part econòmica i socioafectiva.
Conceptes: Les diferències dels tres termes
Xavi Company ens diferencia activitat física, exercici físic i esport. “El terme activitat física fa referència a qualsevol acció o moviment que generi un increment en el consum d’energia en relació amb el que consumim quan estem en repòs. Accions tals com aplaudir, caminar, pujar escales, netejar, i altres. El terme exercici físic és un tipus d’activitat física planejada i estructurada amb la finalitat de millorar la condició física. Exercicis de força muscular, fer una classe de ciclisme de sala o córrer. I l’esport és un tipus d’activitat física que està subjecte a unes normes que s’han de complir”.
