Aquesta teràpia promou la motivació del pacient i la presència del gos genera un estat de normalitat i tranquil·litat que fa més fàcil treballar aspectes que poden ser més complicats de tractar en sessions convencionals o sense presència del gos. El seu paper és de facilitador.
La teràpia assistida per animals i, més en concret, per gossos ha demostrat ser una opció innovadora i efectiva en molts casos. Es tracta de la teràpia que “prescriu l’equip assistencial es porta a terme mitjançant la intervenció de gossos especialitzats”. Ho expliquen Míriam Sánchez, terapeuta ocupacional de l’entitat Engresca’t i des de la Llar Residencial Sant Llàtzer del CST, Eva Casals, fisioterapeuta i Mercè Ramoneda, educadora.
A través de la interacció i el vincle amb els gossos, “obtenim un estímul facilitador que promou la motivació del pacient”, assenyalen. La presència del gos, “genera un estat de normalitat i tranquil·litat que fa més fàcil treballar aspectes que poden ser més complicats de tractar en sessions convencionals o sense presència del gos”, agreguen.
Les especialistes sobre aquesta matèria remarquen que els gossos “no són els encarregats de l’àmbit terapèutic” i el seu rol dins les sessions és “de facilitador i motivador. Els responsables de dissenyar, realitzar i avaluar les intervencions són els professionals especialitzats”. Afegeixen i remarquen que és força important tenir en compte que “l’eina no és el gos, l’eina és el vincle que s’estableix entre tots els participants” en aquesta classe de teràpies.
Aquesta pràctica va destinada a algunes patologies en concret? Segons Sánchez, Casals i Ramoneda, “dins la comunitat sanitària s’ha suggerit com una pràctica de tractament per diferents trastorns i patologies com per exemple els trastorns del neurodesenvolupament, trastorns mentals greus, malalties neurodegeneratives, discapacitat intel·lectual d’entre altres”.
Quant als beneficis que poden aportar als pacients, exposen que “la participació d’animals, adequadament dirigida per professionals formades específicament per a aquests tipus d’intervencions, i que vetllen per tal que el vincle que s’estableixi sigui positiu i beneficiós per ambdues parts, aporta al tractament l’obtenció de beneficis fisiològics, motrius, socials, emocionals i cognitius”
“L’evidència científica manifesta un increment en la participació de la intervenció i participació social, augment de l’ús del llenguatge verbal, sensació de comoditat potenciant la comunicació, establiment del vincle amb el professional fent que es percebi com a menys amenaçant, augment en l’adherència al tractament, o reducció del nivell d’excitació, d’entre altres”, afegeixen.
La Teràpia Assistida amb Gossos, recorden les tres especialistes, cada cop està més present en la nostra societat i “és imprescindible que les persones que treballen en aquest camp, a part d’estar especialitzades en aquesta teràpia, estiguin formades de manera holística en l’àmbit sanitari i en l’àmbit caní”.
Així, és indispensable “un bon maneig i bones pràctiques per no comprometre el benestar animal i amb l’objectiu de facilitar i potenciar la interacció entre el gos d’intervenció i el receptor de la teràpia”, asseguren des de l’entitat Engresca’t i des de la Llar Residencial Sant Llàtzer.
“Connexions amb el cor”
A la Llar Residencial Sant Llàtzer del Consorci Sanitari de Terrassa s’organitza el projecte d’humanització que s’ha batejat com a “Connexions amb cor”. Des de fa molts anys, es duen a terme diferents projectes intergeneracionals amb entitats, escoles i instituts de l’entorn on es potencien les capacitats i habilitats de tots els que hi participen.
Les especialistes del CST expliquen que aquests projectes “motiven un aprenentatge significatiu fonamentat amb la descoberta de l’altre, la curiositat i els vincles afectius”, i, a més, “ofereixen una proposta on infants i persones grans se senten valorades i estimades”. Sánchez, Casals i Ramoneda, tanmateix, aporten que “es va observar que amb aquests projectes es limitava la participació activa dels residents amb demències més avançades” i, per tant, “es va cercar un projecte on la comunicació fos més sensorial, que la proposta fos més estimulant perquè els crides l’atenció i on l’entorn fos segur a tots nivells”, comenten.
El projecte
Va ser per aquesta via com va sorgir el projecte intergeneracional de Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) amb infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) de l’Escola Bisbat d’Egara de Terrassa, els residents de la Llar Residencial Sant Llàtzer del CST i la gosseta Lia, trobant un espai comú i compartint una experiència gratificant per a ells.
