Una dieta vegana o vegetariana “ben estructurada i suplementada com cal, en qualsevol etapa de la vida, és saludable”, apunta Alba Segovia, dietista-nutricionista clínica de l’Hospital Universitari de Terrassa. Hi ha tres tendències principals, algunes amb més restriccions, com és el cas del veganisme, i d’altres amb menys
Alguns dels motius per optar per una alimentació vegetariana tenen relació amb la salut i també en el respecte per la vida dels animals, la preocupació pel medi ambient i l’impacte ambiental que suposa la producció de carn, entre altres. És una decisió molt personal, com indica Alba Segovia, dietista-nutricionista clínica de l’Hospital Universitari de Terrassa. “L’any 2023 “The green revolution” va dur a terme un sondeig que estima que l’11,4% de la població adulta espanyola s’identifica com a “veggie”, aproximadament 4,5 milions de la població majors de 18 anys”, recorda.
Segovia explica que hi ha tres tendències principals que “podem descriure de més restrictiva a menys”. En primer lloc, podem parlar de la dieta vegana, que segueixen persones que “exclouen de la seva dieta qualsevol aliment d’origen animal i moltes vegades derivats, per exemple, la mel”. Una altra d’aquestes opcions és la que apliquen els que es defineixen com a vegetarians o ovolactovegetarians.
A partir d’animals
“Aquests exclouen els aliments que provenen de la mort d’un animal, però no els que es produeixen a partir d’animals, és a dir, poden menjar lactis i ous, però no carn ni peix”, manifesta la dietista-nutricionista clínica de l’Hospital Universitari de Terrassa. Finalment, hi ha una altra alternativa de la qual, darrerament, se’n parla bastant, els flexitarians, persones que “segueixen una alimentació bàsicament vegetal, però ocasionalment mengen productes d’origen animal”, afegeix.
Així, d’entrada, no n’hi ha cap de les tres que es pugui considerar poc recomanable. “Una dieta vegana o vegetariana ben estructurada i suplementada com cal, en qualsevol etapa de la vida, és saludable. És una afirmació que avui dia està més que demostrada”, assenyala Segovia. Però, agrega, “és veritat que arran d’aquest corrent alimentari han aparegut d’altres que no recomanem pels potencials dèficits que poden generar i perquè en general no cobreixen les ingestes diàries recomanades de moltes macros i micronutrients”.
Entre aquestes, la dietista-nutricionista clínica apunta a “la dieta crudivegana, que es basa a consumir únicament aliments vegetals crus i la frugívora o fruitariana, que es basa a consumir només fruita, llavors, fruits secs, algunes hortalisses i beines”.
Un alt consum
A l’hora de parlar d’avantatges d’aquesta classe d’alimentació, l’especialista de l’Hospital Universitari de Terrassa diu que, pel que fa a salut “la dieta vegana o vegetariana es basa en un alt consum d’aliments d’origen vegetal que són, precisament, els que a tots els estudis sense excepció es relacionen amb un impacte positiu sobre la salut”. A més, afegeix, “ha demostrat millorar el control glucèmic i el risc de diabetis mellitus tipus 2, així com la incidència i mortalitat per cardiopatia coronària. Per tan, podem afirmar que és una dieta segura amb efectes molt positius per la salut”.
També hi ha un avantatge mediambiental, afirma Segovia. “Els lactis, la carn i el peix són els aliments que més emissions d’efecte hivernacle emeten en produir-se”. Amb això, reduint o evitant el consum d’aquests aliments “reduïm molt la nostra petjada ecològica”, detalla.
A més, hi ha un component relacionat directament amb el benestar animal que, en definitiva, és un tema de valors i ètica personal. “El que si és cert és que per poder abastir a la població de suficient aliment i que sigui viable econòmicament, la indústria ramadera ha evolucionat molt en els darrers anys amb un impacte en la qualitat de vida d’aquests animals”, manifesta l’especialista, ja que es tracta d’un tema que “fa reflexionar a moltes persones”.
