"El TDAH és un trastorn greu que afecta un 5 per cent dels nens i que persisteix al llarg de la vida. Tanmateix, amb el tractament adequat la meitat dels casos remeten a l’edat adulta". Així de contundent es mostra Marta Calderero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Actualment hi ha molta controvèrsia al voltant del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), i per bé que la immensa majoria dels experts reconeixen que existeix, també n’hi ha molts que adverteixen d’una tendència al sobrediagnòstic.
A Espanya, els casos de TDAH s’han multiplicat per trenta els darrers anys, sobretot en nens d’entre 8 i 12 anys: un augment que s’atribueix, entre altres factors, "al coneixement més gran sobre aquest trastorn i als avenços que han experimentat les tècniques diagnòstiques", tal com explica María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
Les persones amb TDAH tenen més dificultats per inhibir la seva resposta davant d’estímuls que els distreuen, acostumen a incórrer en hiperactivitat i presenten més tendència a la precipitació. A més a més, sovint es manifesten amb conductes impulsives que dificulten l’aplicació de reforços a mitjà o llarg termini, i que els poden portar a subestimar les conseqüències del seu comportament.
Davant aquest escenari, els experts recomanen la pràctica d’activitats que requereixin concentració i el desenvolupament de les seves capacitats cognitives, més enllà de les acadèmiques. Així podran descarregar tota la seva energia i aprendre a controlar els impulsos.
"Ara bé, no totes aquestes accions valen per a tots els nens. És molt important que els interessin i que tinguin un cert atractiu per a ells", adverteix Acebes.
"Només si al nano li interessa el que està fent i en gaudeix , l’hi serà beneficiós. De fet, obligar-lo a practicar atletisme o a concentrar-se en una partida d’escacs, si a ell no el motiva, li resultarà contraproduent".
La professora recomana mantenir un diàleg continu amb els responsables de les activitats per conèixer de primera mà el comportament del menor.
Aprendre a tocar un instrument, com també llegir i compondre noves peces musicals, és "especialment beneficiós" per als nens amb TDAH. La relació entre la música i la gènesi de neurones proporciona habilitats cognitives fonamentals per corregir alteracions de la conducta, com són les del TDAH", afirma l’especialista.
Investigadors de la Universitat de Califòrnia van demostrar que la teràpia assistida amb gossos pot ajudar nens amb TDAH a millorar les seves habilitats socials i a reduir-ne les conductes problemàtiques. Els resultats de l’estudi van demostrar que els nens que havien estat tractats amb gossos van experimentar un augment de la capacitat d’atenció i progressos notables en les relacions amb els altres.
Divertir-se jugant amb gossos ajuda el nen a ser més conscient dels moments en què perd l’atenció o es comporta de manera impulsiva. Així, per exemple, el gos reacciona buscant l’atenció del nen quan aquest es despista o, en el sentit contrari, es queda quiet quan el nen actua impulsivament i se salta les instruccions. Aquestes reaccions de l’animal ajuden el nano a corregir la conducta en el mateix moment i, per tant, a millorar a llarg termini.
La pràctica diària de l’esport afavoreix la cognició i el comportament respecte a l’aprenentatge dels nens i adolescents d’entre 6 i 18 anys amb diagnòstic de TDAH. Si durant uns 20 minuts fan una activitat física d’alta intensitat, la seva velocitat de processament i la seva memòria de treball milloren, a més de les habilitats de planificació i de resolució de problemes. Malauradament, aquests resultats només es mantenen a curt termini i no són permanents. Per aquesta raó és recomanable que els joves amb TDAH facin exercici físic d’alta intensitat abans d’estudiar per a un examen i també durant les hores prèvies a la prova d’avaluació.
Lamentablement, a mesura que el nen es va fent gran, i si les seves qualificacions van empitjorant, alguns pares opten per treure’l de les activitats extraescolars esportives i les substitueixen per classes de reforç de la matèria suspesa. "Es tracta d’un error", adverteix Acebes, "perquè és fonamental que un nen amb TDAH faci activitat física".
"Aquesta mena de disciplines entrenen els nens en el reconeixement de les seves emocions, els ajuden a centrar l’atenció, a estar tranquils i a aprendre a estar-se quiets", explica Acebes. De fet, una investigació amb nens d’entre 7 i 12 anys desenvolupada per la unitat del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona) va acabar demostrant que la consciència plena (mindfulness) redueix la inatenció, la hiperactivitat, la impulsivitat i la desregulació emocional dels nens amb TDAH.
Gràcies a la consciència plena, sempre practicada de manera relaxada, els nens que pateixen aquest trastorn poden augmentar la seva intel·ligència interpersonal. Per mitjà d’aquesta eina terapèutica, els nanos reflexionen sobre la seva persona i es comprenen més a si mateixos. "Potenciar la seva intel·ligència intrapersonal permet que siguin més conscients dels seus estats i de les metes que volen aconseguir, i, en conseqüència, que siguin capaços de planificar més bé la seva manera d’actuar", explica Calderero.
Jugar a escacs és una activitat que demana molta concentració. Potser per això pot semblar contraproduent per a un nen amb TDAH. Tanmateix, i sempre que es posi en pràctica en un context terapèutic i supervisat per professionals, s’ha revelat com un exercici altament eficaç en el tractament d’aquest trastorn, com han demostrat a l’Hospital Universitari Puerta de Hierro, a Majadahonda (Madrid), posant en marxa el programa Escac i Mat al TDAH.
En aquest sentit, Calderero explica que "els escacs permeten treballar la intel·ligència logicomatemàtica i crear hàbits positius durant el joc" que més endavant poden ser aplicats en altres contextos de la vida diària, com ara la millora dels hàbits d’estudi o bé un comportament més adequat en la interacció amb els altres, respectant els torns de paraula.
"Hi ha diversos estudis que indiquen que els nens amb TDAH tenen una tendència especial a la creativitat", explica Acebes. Recomana les teràpies relacionades amb tècniques plàstiques i les descriu com a ‘"estimulants i motivadores". A més a més, la neuropsicòloga destaca que les disciplines artístiques demanen "concentració, la regulació emocional o dels impulsos i una combinació de diferents capacitats orientades a l’execució d’un pla i l’obtenció d’un resultat".
