Ariadna Garriga Méndez, Presidenta de l’Associació BiciTerrassa Club (BiTer)
El fet d’anunciar que portem al ple municipal de febrer del 2025 la retirada del projecte d’aparcament subterrani al Portal de Sant Roc ha despertat el debat que fins ara no vèiem enlloc.
Hem començat a posar llum a la foscor d’aquest gran forat. Hem rebut moltes mostres de suport, de particulars i entitats, i desitgem que això desperti l’esperit crític de la ciutadania sobre determinades decisions dels nostres representants a l’Ajuntament.
El BiTer fa molts anys que participem activament en els espais de debat i continuarem col·laborant constructivament amb els equips tècnics i polítics per donar forma al nou model de mobilitat sostenible. Cal recordar d’on venim. Per què es va aprovar amb gran consens la Llei de Mobilitat al Parlament de Catalunya l’any 2003? Les polítiques, que durant més de quaranta anys han afavorit la mobilitat en cotxe, amb inversions sempre prioritàries per a aquest mitjà de transport, ens han portat a la dependència que en tenim encara ara. Per això, alguns polítics van veure fa vint anys que era del tot necessari crear un marc legal que evités que alcaldes i altres polítics continuessin fent el problema més i més gros, com ara els grans aparcaments subterranis als centres de les ciutats, que ens han portat als problemes de congestió, fums, soroll i inseguretat que tenim ara. Evidentment, també arrossegàvem un transport públic poc atractiu i competitiu, sobretot les connexions interurbanes, que per sort ha anat millorant molt els darrers anys.
Els nostres representants polítics dels anys vuitanta i noranta són responsables d’haver-nos portat a aquesta situació. Si bé encara es poden excusar en què no se sabia prou els problemes que comportaven les seves decisions, ni sabien gairebé res del canvi climàtic, els d’ara no.
El debat del Portal de Sant Roc va més enllà d’arreglar una plaça o habilitar unes quantes places més d’aparcament. Primer, estem parlant d’una inversió milionària, 25 milions d’euros. Us imagineu tot el que es pot arribar a fer amb aquests diners? Nosaltres ja ho estem fent i aviat farem públic el llistat de mesures que ens hem imaginat i que portarem al ple. Segon, no hi ha transparència. Se’ns ha titllat d’ignorants. Doncs sí, ignorem el detall del projecte (s’ha fet una exposició pública?), ignorem si s’han estudiat les repercussions a la mobilitat (s’ha fet un estudi de la mobilitat generada?), ignorem si s’ha avaluat com afectarà les zones de baixes emissions (ZBE), ignorem si s’ha fet un estudi econòmic-financer (per què cap inversor privat vol entrar en el projecte del portal de Sant Roc? Quina és l’ocupació actual de tota l’oferta d’aparcaments públics i privats que hi ha al centre?), i de passada, quin ha estat el cost i la rendibilitat econòmica i social de la resta d’aparcaments subterranis que són de titularitat pública. Tercer, aquest projecte s’afegeix a la llista de mesures que l’equip de govern municipal ha anat prenent des que vam descobrir que el lema “la Revolució Verda” era només propaganda.
Finalment, i ara explicaré la raó del títol d’aquest article, a més de ser presidenta de l’associació BiTer, soc una dona, jove, i amb molta il·lusió de viure amb plenitud tots els anys que tinc al davant. Parlaré d’una de les conseqüències del model mobilitat que hem heretat (tècnicament en diuen “externalitats”), la contaminació atmosfèrica i les seves repercussions en la salut.
La mitjana anual de NO2 del 2023 de l’estació de la Rambleta (29 µg/m³) triplica el valor recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (10 µg/m³). El problema de la contaminació i les seves repercussions a la salut de les persones és la principal raó de ser de les ZBE. Això no és un caprici dels ecologistes, la seva implementació ve obligada per Europa a totes les mitjanes i grans ciutats com la nostra, amb l’aval de la comunitat científica i mèdica.
Recordem l’últim comunicat del Col·legi de Metges de Catalunya [1] del novembre passat, que s’afegeix a la pila d’informes que mostren les nombroses afeccions respiratòries, circulatòries, neurològiques, oncològiques, etc., que provoca la contaminació atmosfèrica del trànsit motoritzat. I ara, m’aturaré en una que em preocupa a mi particularment, el càncer de mama.
Un estudi acabat de publicar a l’“European Journal of Cancer” [2] posa en evidència que un augment de 10 µg/m³ en la concentració de partícules PM2.5, que són provocades per la combustió dels motors dels vehicles, augmenta en un 28% el risc de desenvolupar un càncer de mama en les dones.
Al districte 1 hi viuen unes 18.000 dones. I no he comptat les que hi venen a treballar, a comprar als nostres comerços, a passejar, etc. Podem fer l’exercici següent: si s’estima que 1 de cada 8 dones tindrà un càncer de mama en algun moment de la vida, d’aquestes 2.250 dones el 28%, és a dir, 630, es podrien estalviar aquest mal tràngol amb polítiques realment encaminades a fer baixar la contaminació.
La pregunta clau és aquesta: aquest nou aparcament augmentarà el risc de patir un càncer de mama a totes aquestes dones? Si la resposta és sí, doncs jo ho tinc molt clar: aturem aquest projecte i destinem els 25 milions a altres mesures que millorin la mobilitat i el comerç local, sense augmentar la contaminació. I això és vàlid per a totes les mesures de mobilitat que s’han de prendre d’ara endavant.
