Xavier Marcet
Una vegada més, les eleccions europees són perifèriques. Incompressible. Europa és l’únic perímetre sensat.
Europa és un massa crítica de països diversos, però que continuen sent els més equilibrats del món. Els europeus ja no som rics per mantenir l’estat del benestar que voldríem, però encara som l’espai més equilibrat del món. Protegir Europa és protegir aquest equilibri. I dintre l’equilibri viu la pau i els drets de les persones.
I aquesta Europa per a la qual votarem diumenge viu reptes nous i de primer nivell. És desolador que a les campanyes electorals per a les eleccions europees no es parli d’Europa. No ser capaços de sortir del fangar local, sigui català o sigui espanyol, és d’una mediocritat total. Uns només parlen d’Europa per atacar l’amnistia i uns altres només parlen d’Europa per fer del català una llengua oficial, que és evident que penso que ho ha de ser. Si no som capaços de prendre’ns seriosament Europa, com volem que Europa ens protegeixi de les nostres pròpies mediocritats. No ens traiem de sobre una toxicitat que s’ha enganxat a la pell de la política i ens impedeix conèixer i parlar dels grans desafiaments d’Europa. Per mi els set grans reptes d’Europa, els de lletra gruixuda, serien:
La geopolítica. Europa no pot ser ingènua com ho va ser davant de Hitler. Ucraïna és la frontera real de la pau a tot Europa. I això implica prendre’s seriosament la defensa d’Europa, tant i més si guanya Trump.
Reparar el motor de la prosperitat: Europa necessita urgentment una reindustrialització basada en una sobirania tecnològica més competitiva. Prou ingenuïtat. No ha de ser un espai comercialment tancat, el proteccionisme és curt de mires. Hem de poder ser competitius amb Àsia i amb la Xina, sabent que ells fan moltes menys vacances i treballen més. El que vol dir fer les coses molt i molt bé. Hem de reparar la col·laboració publicoprivada i retornar a la confiança. Europa ha de canviar totalment les polítiques d’incentiu de la innovació. Han estat un fracàs.
Europa ha de liderar l’economia de la sostenibilitat d’impacte (no la de “postureo”). La bioeconomia i la gestió intel·ligent de l’energia. Ha de protegir agricultura i paisatge com un patrimoni estructural.
Europa és estat de benestar, però ha de trobar la forma de pagar-lo. I ha d’inventar un estat del benestar compatible amb la longevitat, la baixa natalitat i la migració. Aquí hi ha un còctel explosiu pare de tots els populismes. Dinamita pura.
Europa és cultura, és ciència, és l’inventari de la nostra bellesa a través de les ciutats més boniques del món, de la diversitat de les nostres llengües. Europa ha de protegir les seves arrels amb vigorositat. Ser europeu és defensar els valors d’Europa des dels romans i els carolingis. Europa és humanisme.
Europa ha de tornar a liderar una proposta de solució per al món. El discurs de Macron sobre la mort d’Europa és el camí (si us plau, els recomano que l’escoltin). No podrem liderar sense combinar ambició i humilitat. Europa ha de liderar projectes econòmics per a la prosperitat i a la vegada ha de tenir i poder pagar unes polítiques socials més ambicioses del món.
Europa necessita líders de talla extraordinària. De la dimensió de Churchill, Adenauer, Willy Brandt o Jacques Delors. Líders que no sé si sortiran d’aquestes eleccions. Però líders amb una influència transversal per afrontar un moment crític.
Soc un enamorat d’Europa. D’Itàlia que és la bellesa. De la ruralitat francesa i de París. Dels paisatges escandinaus. Del gòtic. Del Renaixement. De Barcelona. De les costes atlàntiques. Dels Alps. De l’Empordà, del Pirineu, de Barcelona. De la Provença. De la Mediterrània. De la gastronomia catalana, basca, gallega, siciliana, normanda. De les velles universitats alemanyes, de la Universitat de Salamanca, de les universitats de les ciutats del centre i el nord d’Itàlia. Europa és l’única aposta sensata. Li falta ambició i li sobra supèrbia.
Ho hem d’arreglar. Europa és el millor lloc del món per viure-hi. Votin qui vulguin, però votin si us plau per aquells que parlen d’Europa i no de rancúnia. Per aquells que estimen més que instrumentalitzen Europa.
