Julián Sanz va ser un editor modèlic que va deixar una gran empremta en totes les facetes d’aquesta professió apassionant. Va ser un patró respectat i estimat pels treballadors de les seves empreses, un editor rigorós i influent, un empresari ambiciós, i un amant de Terrassa.
El Diari de Terrassa va ser el seu projecte vital, indissolublement unit a la seva passió per la ciutat, i va ser capaç de col·locar el periodisme local i la capçalera al centre de la conversa. Tot passava pel Diari i el Diari estava al darrere de tot. Sense ambicions personalistes i amb una vocació d’influència positiva, Julián Sanz va saber construir i mantenir durant dècades una rellevància periodística i institucional només a l’abast dels grans diaris locals i dels grans editors.
Només vaig tenir l’oportunitat de conèixer el Julián Sanz en una visita al Diari, mesos abans de comprar-lo. Tot i que ja no hi treballava, ell encara hi anava cada dia per no perdre-hi el contacte. Va ser una conversa curta, sota la mirada atenta del seu fill Raül i de la Núria Hernández, però en va tenir prou per demostrar-me la seva passió parlant (gens gratuïtament) d’experiències passades del Diari, amb la mirada brillant i la memòria precisa. No era difícil entendre el que més tard tothom m’ha explicat: que, a més d’un gran editor local, el Julián ha estat una gran persona i ha deixat una empremta profunda i encara no prou reconeguda a la ciutat de Terrassa.
Quan vaig succeir el Julián Sanz com a editor del Diari de Terrassa, simplement vaig passar a ser el Marc: al Diari de Terrassa el Senyor Sanz mantenia el respecte i l’admiració de tothom. És un honor poder donar continuïtat al Diari, i treballaré per donar-li al seu fundador el reconeixement que es mereix.
Descansi en pau.
