Opinió

A Terrassa, tenim la sanitat que necessitem?

Xavier Lleonart, president del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa i secretari general de Metges de Catalunya

El pròxim 12 maig se celebren eleccions al Parlament de Catalunya i, pel que fa a la nostra ciutat, la convocatòria pot tenir diferents afectacions en els serveis i dispositius sanitaris de què fa ús la població.

En primer lloc, és probable que es paralitzin temporalment alguns dels projectes que es trobaven en fase d’execució i que depenen del Govern de la Generalitat. Els projectes en fase d’estudi, concurs o adjudicació possiblement també patiran una demora, fins i tot superior, fins que el nou Govern -sigui del color que sigui- reactivi l’acció política i reprengui (o no) tot el previst. I quins són aquests projectes en l’àmbit egarenc? Repassem-los perquè en són uns quants i alguns de ben urgents.

Comencem per la construcció del primer centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de la ciutat que hauria de donar servei als ciutadans a partir de l’any 2027. Cal recordar que la quarta ciutat de Catalunya no té cap dispositiu que ofereixi atenció les 24 hores per a urgències menors. Aquesta anomalia, coneguda i reconeguda, s’ha de resoldre, però, ara mateix, el més calent és a l’aigüera. El calendari previst és inassumible donada la imperiosa necessitat de descongestionar els dos serveis d’urgències hospitalàries de la ciutat, i també els CAP que presten atenció espontània, és a dir, no programada. En aquest sentit, des del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) vam acordar amb l’Ajuntament que es buscaria una ubicació en la qual, amb poc cost d’adequació, es posés en marxa aquest servei de manera provisional.

Per altra banda, el nous CAP Terrassa Nord i CAP Terrassa Sud, previstos inicialment per a l’any 2026, també s’han endarrerit fins al 2027 o 2028. Les obres d’ampliació del CST, que inclouen la creació d’un edifici annex exclusiu per l’atenció ambulatòria i l’increment de les places de pàrquing, es troben en fase d’estudi preliminar, sense data d’execució.

I encara més. L’estudi de trasllat de l’Hospital de Sant Llàtzer, referent de l’atenció sociosanitària de la ciutat que s’ubica en un edifici antic, poc sostenible i mancat d’espais, tampoc compta amb cap previsió.

I, per completar el pentàgon de projectes sanitaris amb DO Terrassa, tenim les tan anhelades obres d’accés a l’Hospital de Terrassa, amb la creació d’una macrorotonda finançada pels fons europeus Next Generation, que ha de facilitar l’arribada dels usuaris i professionals al centre de manera fluida i segura.

Dels cinc projectes esmentats, l’únic que sembla que es mantindrà dins dels terminis previstos és el de les actuacions per a la millora dels accessos a l’hospital, bàsicament perquè de la seva execució en depèn el finançament per part de la UE. Respecte a la resta, malauradament tot fa indicar que hi haurà noves demores que els terrassencs i terrassenques patiran de manera injusta, perquè són problemes que s’arrosseguen des de fa molts anys mentre la ciutat continua creixent demogràficament i avança cap als 250.000 habitants.

Com hem fet sempre, els representants de Metges de Catalunya (MC) als centres de salut de Terrassa continuarem pressionant l’alcaldia perquè insti el Govern de la Generalitat a accelerar les inversions sanitàries que la ciutat i els seus veïns i veïnes necessiten. De la mateixa manera, caldrà que el conseller de Salut que prengui possessió del càrrec després de les eleccions entengui que la quarta ciutat del país no pot esperar més aquestes infraestructures. Per això, els professionals del sistema reclamem el compromís de totes les administracions perquè els projectes previstos es duguin a terme en el menor temps possible. D’això en dependrà la qualitat de l’atenció que es presta a la ciutadania.

To Top