Xavier Marcet
El curt termini és imprescindible per sobreviure. El curtterminisme, un càncer. La política catalana i la política espanyola estan malaltes.
La política ha de ser una proveïdora de solucions i oportunitats. Des de fa temps, la política és una proveïdora de conflictes i desencisos. Des de l’etapa Montilla no hi ha un govern estable a Catalunya. Fa una dotzena d’anys que vivim el tacticisme. I això és paga. Igual que ho paga Espanya. Tenir talent polític no és només guanyar eleccions, és saber donar resultats. El no talent canvia els resultats per excuses fonamentades en el que fan els altres.
Sempre he defensat la gent que es dedica a la política. Des d’aquestes pàgines sempre he felicitat tots els que fan un servei al país o a la ciutat quan es presenten a les eleccions. Necessitem la política i necessitem talent a la política. No arreglarem res amb l’antipolítica. Però hi ha dies que ens desesperem. Sap greu que no sapiguem treure la política del vol gallinaci i del rancor. Sap greu. I sap greu que ens hàgim convertit en un país en què quasi res és possible i tot costa molt. Fa poc vaig passar per primer cop pel nou tram de la B-40 i en un moment vaig arribar a Abrera. Vaig pensar que si per a aquell tram havíem trigat trenta anys, és que estàvem molt bloquejats com a país.
Hem creat una lògica política governada per emocions i per xarxes socials. El còctel és explosiu. I no dic que la política no hagi de tenir emoció, dic que no pot ser només emocions i curt termini. Depenien massa coses d’aquests pressupostos per no ser capaços d’arribar a un acord. La gent ha de ser responsable. Començant pels ciutadans, que hauríem de ponderar amb el nostre vot aquells que són capaços d’oferir la mínima estabilitat per enfrontar els problemes del país. Estem en una sequera històrica. Els resultats del nostre sistema educatiu són dolents. El nostre sistema de salut era bo, però ara va a pedaços. Hem de reindustrialitzar el país si volem una certa prosperitat. Hem de cuidar el clima seriosament.
Els pagesos estan enfadats amb raó i bloquegen les autopistes. I en tot això, no trobem forma d’enfrontar la complexitat, sinó que en fugim d’eleccions en eleccions. I de rerefons, per primer cop seriosament Europa està en una situació que alguns, normalment poc exagerats, qualifiquen de preguerra. Una mica de seriositat. Aquí i a Madrid on directament la política feta pels polítics i pels mitjans ha embogit. Només falta que els jutges que han de donar serenor s’afegeixin a la festa dels despropòsits.
Sense estabilitat i sense talent no ens sortirem. El tacticisme és mediocre. Les explicacions del perquè hem arribat aquí són mediocres. Un país no és una tertúlia. Necessitem retornar a la serenor. Ens passem la vida fent plans que no tenim temps d’executar. No parem de fer pressupostos d’inversions que no hi ha mai temps d’executar. Fem lleis que no serveixen perquè supuren més ideologia que practicitat.
Ens cal una altra manera de fer. Estar aliats al no a tot és apostar per un país mediocre i cada dia més dèbil. Els polítics assumeixen voluntàriament el privilegi de la complexitat, que està feta de problemes i de dilemes. I no poden fugir d’estudi d’aquesta manera. Estem en un país rar, aprovem una amnistia per recuperar el sentit comú i immediatament som incapaços de conviure amb un cert sentit comú i ens aboquem al tacticisme electoral.
