Joan Comasòlivas i Font, historiador, arxiver i escriptor, ideòleg de l’Ecomuseu de Can Vinyers
Matadepera ha estat objecte d’una tal quantitat de canvis territorials, de paisatge i socioeconòmics, que avui té una fesomia irreconeixible respecte fa tan sols una trentena d’anys.
Aquesta evolució s’ha caracteritzat fonamentalment per un creixement lligat a processos d’expansió urbanística al servei dels interessos privats. Tanmateix, aquest model de creixement il·limitat encapçalat per l’anomenada cultura del totxo comença a mostrar els seus límits i les seves febleses, la seva incapacitat de fer front als canvis ambientals i als nous reptes de la nostra societat relatius a la cultura i el benestar.
Comença a ser imprescindible una reflexió sobre com utilitzem el territori, què fem amb el nostre paisatge i al servei de qui el posem. Lliurar una empresa fracassada a l’Administració no la dota automàticament d’interès públic. Això és el que ha passat amb el camp de golf municipal: 150.000 metres quadrats de terreny dedicades al gaudi d’uns pocs i amb unes pèrdues de desenes de milers d’euros cada any (ho certifica una auditoria independent). Matadepera viu actualment una oportunitat històrica, i és la de poder repensar a què dedica l’espai ocupat per la masia i les terres de propietat municipal de Can Vinyers. L’eslògan “Salvem Can Vinyers” que alguns esgrimeixen és un plagi tergiversat: a principis dels anys noranta l’utilitzaren persones com el malaguanyat Miquel Busqueta Fuertes per defensar la conservació d’un paisatge agrícola mediterrani, mil·lenari, en aquest espai, davant del projecte d’urbanització. De Can Vinyers, alguns en recordem l’esquela publicada al diari.
No obstant això, sorgeix ara la proposta d’un col·lectiu de nova creació, Matadeterra, acompanyat de diversos intel·lectuals (ecòlegs, historiadors, docents) i persones que han treballat durant dècades pel bé públic, de constituir un Ecomuseu: una institució que impulsi la restauració de la masia (s. XV) i tot el que sigui possible del paisatge agrícola mediterrani perdut. Que impulsi la recuperació d’espècies agrícoles (vinya, cereals, fruiters, horta, bestiar) tradicionals. Que estableixi un espai per a horts, tan llargament reivindicats; que treballi per la recerca i divulgació, amb tot el teixit associatiu, de tota la multiplicitat de patrimonis de què el poble és detentor: el natural, amb Sant Llorenç del Munt com a exponent; el geològic, material, immaterial, documental, arquitectònic, arqueològic, artístic, literari i polític. Matadepera té molta història per explicar, molts personatges rellevants per recordar (Ricard Marlet i Saret, Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Martorell, etc.) i un patrimoni natural i cultural que ultrapassen de llarg l’interès local. Proposem omplir aquest espai d’activitat cultural, exposicions, tasques de caràcter mediambiental, etc., accessibles per a tots, sense distinció d’edat, gènere o condició. Que sigui visitable per les escoles i famílies i que tothom hi pugui trobar algun centre d’interès, àdhuc la realització d’esports compatibles amb la recuperació dels conreus. Amb accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, etc.
En definitiva, un projecte polièdric que reivindiqui el seu patrimoni, la seva història, el seu territori, amb sensibilitat i delicadesa, i que posi al centre de tot les persones, col·lectivament i individual. Que Can Vinyers torni a ser un espai de sociabilitat, on tornin els aplecs de sardanes, les obres de teatre o qualsevol altra iniciativa cultural. Un projecte del qual, a més, es poden beneficiar les activitats econòmiques km O, restaurants, botigues, productors del sector primari, etc. Un projecte pensat des del desinterès més absolut, vinculat exclusivament al bé públic. Cada cop rebem més suports, i per això esperem que els polítics no s’arronsin i facin bé la seva feina, per no empetitir-lo o malaguanyar-lo.
És una rara oportunitat que no es pot desaprofitar. Tal vegada amb un compromís polític ambiciós, que comprometi també altres administracions amb competències supramunicipals, d’aquí a uns anys s’hagi pogut desenvolupar un projecte que permeti que Matadepera sigui coneguda per la seva cultura i no pas per les seves dades (enganyoses) de nivells de renda.
