Xavier Marcet
La primera vegada que vaig anar a Olesa de Montserrat va ser amb el pare a veure una fàbrica tèxtil. No recordo ni la fàbrica. Era una filatura.
Allà el pare em va explicar que la família venia de Can Marcetó, una casa que queda just sota el pont de la via del tren Terrassa-Manresa. El viaducte del Boixadell és imponent. No n’he tret mai l’aigua clara, però sí que em va quedar gravat que el meu besavi anava a treballar a peu des de Can Marcetó fins a una fàbrica a Terrassa i tornava cada dia. Fa poc vaig intentar fer el trajecte a peu i entre la A-16 i la C-58 i em vaig perdre. No crec, però, que hagués fet el trajecte amb menys de 2,5 hores. La veritat és que eren temps durs. I això que vivia molt a prop de l’estació d’Olesa. Senzillament, no devia agafar el tren per falta de recursos. Avui ens costa imaginar aquestes coses, ens costa imaginar aquests marges de necessitat contundent.
La relació entre Terrassa i Olesa havia estat molt potent i tenia lligams industrials i lligams de districte electoral i de districte judicial. Cal recordar que un dels casinos principals d’Olesa es diu dels Salistes en honor a l’opció política d’Alfons Sala. Moltes famílies olesanes i terrassenques estan entrellaçades. I era molt habitual els anys setanta i vuitanta que el BUP i COU dels joves olesans es fes a l’institut Egara-Arrahona o als Escolapis. Amb els anys, aquesta relació va minvar, perquè els eixos de comunicació d’Olesa van aprofitar l’eix del Llobregat (C-55) i els de Terrassa és la vertical Barcelona-Manresa (C-16). La nova B-40 serà una oportunitat per retrobar els lligams entre Olesa i Terrassa. En general, l’accés de Terrassa al Baix Llobregat nord (per a alguns caldria dir-ne el de Montserratí) serà molt més ràpid, a Martorell, Abrera, Esparreguera, Collbató i recuperar una relació que en el passat havia estat molt fluida.
La B-40 ens canviarà el mapa mental per anar cap a Lleida (serà més fàcil estalviar el peatge de Sant Vicenç de Castellet de 9 euros) o fins i tot caldrà veure si és convenient per accedir a l’aeroport i en general al Baix Llobregat sud. Estalviar la ruta per la carretera d’Olesa que passa per Viladecavalls, pels boscos de Can Marcet i pont de Sant Jaume i les Ribes Blaves serà molt eficient, però la veritat és que és una carretera sinuosa però bonica. Arribar a Olesa encara amb un lleu paisatge d’olivars té la seva gràcia. Podrem anar amb més facilitat a la Creu de Saba per tenir unes vistes espectaculars fins al mar o podrem anar fins al Pla del Fideuer, per on passava l’antic camí d’Olesa a Terrassa, o arribar a l’impressionant Sant Salvador de les Espases. Sempre amb vistes a Montserrat, la referència permanent d’aquell paisatge.
Olesa és l’exemple de com ha canviat l’entorn comarcal de Terrassa, la vella comarca de Terrassa, mai reconeguda però molt efectiva fins als anys seixanta, que a través de la xarxa de carreteres impulsada sobretot per Alfons Sala a inicis de segle XX relligava un conjunt de nuclis urbans i rurals entorn de Terrassa.
La de la B-40 és una història desgraciada, esperem que usar-la ens tregui aquest mal de regust de boca que arrosseguem des de fa dècades.