Álvaro Luna
Ara que estem en ple estiu i ens envaeix aquest esperit aventurer postcovid, ben segur que els telèfons arreu han tret fum analitzant destins on passar alguns dies.
Si en una d’aquest om cerca a internet “La ciutat de les arts i les ciències” obtindrà un bon nombre d’entrades al cercador de torn referint-se al complex cultural i arquitectònic que es va construir a València a les darreries del segle passat. Tanmateix, si qui ho cerca coneix una mica Terrassa, també podria pensar que no cal anar tan lluny, per trobar aquesta ciutat, ja que Terrassa és ben bé un exemple de ciutat de les arts i les ciències.
Ben segur que més d’un o d’una que estigui llegint això se li haurà escapat una mica el riure, no passa res, és conseqüència d’aquesta síndrome d’inferioritat vallesana que portem marcada a foc els i les nascudes en aquesta banda de la corona metropolitana. Posarem fil a l’agulla a veure si, almenys en aquest punt, la cosa té solució..
Si per ser considerada una ciutat en què destaquen les arts i les ciències les hem de trobar arreu, només cal donar una ullada per veure que estem rodejats: comptem amb l’Escola d’Enginyeria més gran de tot Catalunya, una Escola Universitària d’infermeria i Teràpia Ocupacional, un Hospital Universitari, una escola de Cinema, una Escola de Negocis, diversos centres de recerca, l’Institut del Teatre, el Parc Audiovisual i un museu dedicat a la ciència i la tècnica. Si em forceu i cal treure pit de l’arquitectura per acabar de posar-hi el llacet, crec que el nostre modernisme industrial no té res a envejar a les construccions de Calatrava.
Dit això, sembla que no hi manca cap element a l’equació, ni les arts ni les ciències, ni òbviament la ciutat. El que sí que ens cal és creure en un model de ciutat que giri al voltant d’aquests elements i fer-ne bandera. Ara per ara, hi vivim d’esquena i només ens hem empescat el logotip de la Terrassa Universitària, però potser és el moment per fer-hi un gir de guió d’aquells que valen la pena i de deixar complexos metropolitans fora.
En un temps vàrem ser la Terrassa del tèxtil, la de les fàbriques i les bòbiles, però aquest temps ha passat i ens toca evolucionar (tot conservant el nostre patrimoni i la nostra història). En aquest procés, les arts, les ciències, la recerca i el coneixement són justos i atractius elements per la marca Terrassa. D’altres amb molt menys i un ‘Corte Inglés’ van fer via molts anys (que em perdonin els de Sabadell, però no ho he pogut evitar). No hem de demanar permís ni perdó per creure-hi, no hem de pensar que som massa provincians i que aquestes coses només es reserven per a les grans capitals. Tenim tots els elements a l’abast i poques excuses per no alinear tots els actors en aquesta causa.
A hores d’ara, toca ser exigent amb els nostres representants polítics, que han de projectar un horitzó prometedor per a la nostra ciutat i aquest és un molt abastable. Si com dèiem abans l’estiu ens dona la possibilitat de visitar altres indrets, potser és bon moment per agafar idees i inspiració d’altres llocs i creure en un nou model, una nova visió. Suposo que qui va parlar de Silicon Valley per primer cop o qui va batejar la ciutat la llum en devien tenir una mica, d’això.
