Opinió

Lloguer assequible i polítiques d’habitatge

Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques d’Habitatge

De vegades coincideixen les dates i aquesta setmana podem afirmar que el fruit del treball de moltes persones i de moltes hores dona els seus resultats:

Ahir ens va visitar la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, per lliurar les claus de 32 pisos de lloguer assequible destinats a persones del registre de sol·licitants de Terrassa, amb una reserva del 25% per a joves. Aquests pisos han estat construïts per la Generalitat després de la compra per tanteig i retracte (compra preferent per a les administracions). La suma d’aquests pisos públics, juntament amb els que ja té la Generalitat a la ciutat, supera el miler d’habitatges. Aquestes mesures representen bones polítiques per aprofitar els pisos buits.

D’altra banda, aquesta setmana hem tingut una reunió amb la Sareb, amb qui hem estat treballant durant anys, i dels 326 pisos que es van identificar com a possibles lloguers socials, ja se n’han celebrat 125, i esperem arribar als 326 lloguers socials. Això s’ajunta amb la signatura de l’acord amb la Generalitat, Mitma i Ajuntament, el passat 13 de juliol, que preveu una subvenció de 7,4 milions d’euros per part del Mitma, que rebran els promotors privats/públics. Aquests promotors, al seu torn, faran una inversió de 32,3 milions per a la construcció de pisos de lloguer assequible amb la cessió de terreny públic municipal.

També s’afegeix a aquest context l’adjudicació de terrenys municipals per construir 277 pisos de lloguer assequible que han de ser finalitzats abans de l’últim trimestre de l’any 2026. A això s’ha de sumar el conveni amb la Generalitat de col·laboració públic-pública, que permetrà la construcció de 206 pisos més. Agraïm l’ajuda dels Next Generation, el treball de l’empresa d’Habitatge de l’Ajuntament, de l’equip de Polítiques Socials d’Habitatge, de la Generalitat, el Mitma i Europa. Gràcies a aquests esforços conjunts, podem dir que anem avançant cap a un millor accés al dret a un habitatge digne. La resta són cants de sirena, ja que no podem negar la realitat de la necessitat d’augmentar el parc d’habitatge públic, especialment a Terrassa, municipi que ha experimentat un increment del preu del lloguer superior a la mitjana, amb un 33-38% més elevat que ciutats com Palma i Madrid, mentre que els ingressos de les persones només han augmentat un 16%. A això s’afegeix la dificultat de trobar lloguers a algunes zones de la ciutat i la paralització important de la construcció privada durant els anys 2015-2020, la qual cosa ha calgut reviure recentment. Tot això justifica la declaració de Terrassa com a zona de mercat residencial tensat.

Una de les crítiques, que no és injustificada, és que l’Administració no ha promogut habitatges públics durant anys. En el cas de l’Ajuntament, això es deu a l’endeutament assumit per construccions anteriors (que ha permès disposar de més d’un miler de pisos públics) i a les restriccions del Govern central, així com a la paralització de construccions per part de la Generalitat, que té les competències en aquest àmbit. Tanmateix, això no vol dir que els ajuntaments hagin restat inactius, sinó que s’han reinventat i han aconseguit habitatge a través d’altres vies, com la mobilització del parc d’habitatge buit (encara queda una part disponible), tot i les dificultats regulatòries. També s’han creat serveis d’intermediació per evitar la pèrdua d’habitatges i s’ha utilitzat la Taula d’Emergència per aconseguir habitatges. En aquest darrer mandat, l’Ajuntament ha adquirit habitatge públic municipal a través de la compra per tanteig i retracte, invertint més de 3 milions d’euros. Per la seva banda, la Generalitat també ha adquirit més de 300 habitatges a Terrassa amb aquesta fórmula.

Encara queda molt camí per recórrer i és essencial sumar esforços i comptar amb tots els actors implicats, incloent-hi sectors professionals, entitats i moviments socials, així com la ciutadania. Amb aquest objectiu, ens bolcarem per aconseguir un Pacte de Ciutat per a l’habitatge, en què totes les veus siguin escoltades i es pugui garantir el dret universal a l’habitatge.

Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

To Top