Carles Codina, professor de Ciències Socials d’ESO i batxillerat a l’institut Montserrat Roig
Tot just fa un parell de setmanes que han sortit els resultats de la selectivitat, i fa uns dies les notes de tall als estudis universitaris.
L’alumnat que aquest curs ha fet 2n de batxillerat ha tingut temps d’anar a Menorca, gaudir de Sant Joan a Ciutadella i de les nits a Iguana, de cremar-se a Cala en Turqueta i de menjar cada dia pasta massa bullida tot prenent el sol massa estona. Tot aquest jovent ha tornat i majoritàriament podrà fer els estudis que havia previst a les preinscripcions a les universitats i cicles formatius. A Terrassa, les dues notes més altes han estat de dues noies, que han tret un 9,6 sobre 10, una de l’institut on treballo, el Montserrat Roig, i una altra de l’escola Cingle. Ha estat una selectivitat en general plàcida amb algunes excepcions als exàmens de matemàtiques tant de l’itinerari social com de l’itinerari científic.
Com és ben conegut, la nota de tall que surt de la mitjana de batxillerat i de la selectivitat està conformada per un nombre enter i fins a dos decimals. Aquesta nota s’obté en un 60% de la nota mitjana de batxillerat i en un 40% de la nota mitjana de selectivitat. Això és així perquè permet fer una classificació numèrica de l’alumnat que ordena l’accés als estudis superiors, i que queda determinat per la nota de tall a la universitat, i que a cada grau es conforma per l’oferta de places i la demanda que hi ha del grau en qüestió. El sistema té avantatges i inconvenients. D’una banda, és un sistema que tendeix a l’objectivitat i la justícia d’igualar amb els mateixos exàmens les possibilitats d’accés de l’alumnat a la universitat. D’altra banda, i justament a causa d’aquesta igualació, impedeix fer un procés de selecció individualitzat que prevegi competències que les PAU en aquests moments no poden valorar, com ara l’oralitat, la competència social o la competència digital, totes tres avaluades amb la nova llei educativa en el transcurs de l’ESO i el batxillerat. La selectivitat és encara avui dia fonamentalment memorística i reproductiva. I això és així malgrat la nova legislació estatal (LOMLOE) i catalana (LEC) perquè els estudis de batxillerat fonamentalment encara són memorístics i reproductius. I és que es tracta d’un peix que es mossega la cua: si les PAU són memorístiques, la manera com el professorat prepara l’alumnat durant el batxillerat és memorística. No hi ha marge per a un aprenentatge més significatiu, connectat al món i a la realitat social, als eixos d’interès de l’alumnat o al treball cooperatiu.
Amb la nova llei educativa, es parla de dissenyar les lliçons d’aula a partir de “situacions d’aprenentatge”. Es tracta d’un terme que ve a dir que cal generar un context realista de l’aprenentatge i que orienta el disseny de les activitats a l’aula per tal de resoldre situacions que siguin exportables al món real. Tot just durant el curs 2022-2023 el departament ha fet formacions per tal que el professorat puguem dissenyar les matèries seguint el nou currículum. De nou, les presses són males conselleres i es fa difícil pensar que amb aquests cursets el professorat tindrem programades totes les hores seguint el nou currículum. Per no estendre’m amb aquest tema, podeu consultar els set articles que vaig publicar el juliol passat sota el títol “El sistema educatiu català està en risc”.
L’aposta que fan les noves lleis educatives estatal i catalana amb relació a la selectivitat és de fer aquest procés de selecció més competencial, fent que l’alumnat sigui capaç de resoldre més situacions d’aprenentatge i que no depengui tot el procés selectiu de la memorització de continguts. Espero que no se’m malinterpreti: la memorització és imprescindible per a l’aprenentatge, però no tot aprenentatge és memorització, de la mateixa manera que la memorització és fonamental per a la comprensió, però no tota comprensió està basada en la memorització. En la nova selectivitat tindran molt a dir les anomenades proves de maduresa, que estaran fonamentades en l’anàlisi de fonts textuals o visuals i la redacció de textos en què la capacitat argumentativa i l’exposició de continguts permetran valorar la maduresa de l’alumnat.
Aquestes proves de moment s’han guardat al calaix i no s’aplicaran fins a la selectivitat del 2025 tot i que l’any que ve ja se’n farà una prova pilot, amb la idea de quedar incorporades definitivament el 2028. Malgrat tot, la convocatòria exprés de les eleccions generals el 23-J ja va aturar l’aprovació a les Corts Generals del decret llei que regulava la nova selectivitat, i cal romandre expectants de quin serà el nou executiu i el nou equilibri de forces parlamentari per tal que s’avanci cap a aquesta nova realitat o que hi hagi una regressió impulsada per les forces de la dreta extrema i de l’extrema dreta.
Sigui com sigui, el projecte de la nova selectivitat té una doble intencionalitat. Primer de tot, basar aquestes proves de filtratge en les noves evidències educatives basades en un aprenentatge més competencial, i que les lleis educatives han recollit. I segon, que per mi com a docent d’ESO i batxillerat és el més important, és el de convertir l’etapa del batxillerat en una etapa educativa amb entitat pròpia que no estigui condicionada fins a l’extrem a ensenyar el nostre alumnat de setze a divuit anys com superar el que jo en dic el “test de circulació”, és a dir, a enquadrar l’aprenentatge i el despertar d’interessos durant dos dels anys més intensos en el procés formatiu dels joves en unes proves estandarditzades, mecanitzades i memorístiques que converteixen els dos anys de batxillerat en el suplici d’organitzar divuit mesos d’ensenyament en funció de tres dies d’exàmens. Segur que com a societat ho podem fer millor. I així ho farem.
