Xavier Marcet
Aquests dies comencem a saber qui es presentarà a les llistes dels partits per a l’Ajuntament. El meu respecte per a tots els que fan el pas.
Alguns em sembla que poden aportar més que d’altres. Però el meu respecte a tots. Sé el que és ser regidor i, sense caure en deliris de grandesa, és una responsabilitat gran i sobretot una oportunitat de servir la ciutat. Queda bastant clar qui va a aportar a la ciutat i qui d’alguna manera busca que la ciutat li aporti a ell. Però això ha passat sempre.
Ara toca que cada partit exposi les seves agendes. Què volen fer, com ho volen fer, amb qui ho volen fer, quan ho podrien fer i amb quins diners. La majoria d’aquestes preguntes no es contestaran, entrem en una etapa de promeses més que de grans reflexions sobre la complexitat. Amb tota modèstia, per a mi les grans qüestions que marcaran la vida de la ciutat els pròxims quatre anys són les següents:
1) Recuperar Terrassa com una referència econòmica a Catalunya.
Fa molts anys que Terrassa no té una estratègia econòmica, ni ningú que la representi a l’Ajuntament, l’últim que ho va intentar va ser Miquel Sàmper. Però Terrassa necessita algú que cuidi el perfil econòmic de la ciutat, que la personalitzi, que atregui oportunitats i les concreti. Terrassa necessita gent a l’Ajuntament que tingui un interès real pel món de l’empresa i la capacitat de crear riquesa. I això fa anys que no passa. La franja industrial és dèbil, i el comerç ha perdut potència. Terrassa ha de tornar a ser un referent econòmic si no volem que la ciutat es desequilibri socialment.
2) Equilibri social.
Terrassa no pot esdevenir una “banlieu”. I per això cal continuar cuidant una ciutat d’alta complexitat social, molt sensible a les adversitats econòmiques que afecten els sectors econòmicament més febles de la societat. Així com en economia no s’ha fet res, crec que aquí cal continuar una tasca que de moment dona resultats pel que fa a l’equilibri. Cuidar aquest equilibri, evitar que bosses de pobresa i manca d’oportunitats s’enquistin en el teixit de la ciutat és fonamental per a la convivència.
3) Retornar a l’ambició urbanística de qualitat.
Cal repensar l’urbanisme de la ciutat i retornar-lo a les majúscules, fa anys que anem en minúscules. Hi ha molt poques excepcions, el parc de la República i poca cosa més. Tot l’enrenou de les rieres ha quedat en res. S’ha de pensar què vol dir créixer per dintre i s’han de cuidar els límits de la ciutat.
4) La mobilitat. Afrontar la complexitat sense ocurrències.
La mobilitat de Terrassa és complexa, però la forma que han trobat per resoldre aquest repte és senzillament augmentar la complexitat. Tota la proposta de trànsit al centre de la ciutat és un despropòsit i cal ser valents i acceptar que la mobilitat no es pot gestionar des de fonamentalismes. Cal ser més pràctic. I no cal prometre coses impossibles de complir.
5) Crear un ecosistema dens en talent emprenedor.
Terrassa és un centre universitari important a Catalunya. La ciutat, d’acord amb la universitat, ha de mirar amb més sentit de l’oportunitat la relació amb la universitat. Si no tinguéssim la UPC, el buit que tindríem seria molt gran. Necessitem nodrir molt bé l’ecosistema de talent emprenedor a Terrassa, amb capacitat d’atracció de talent exterior i generació de dinàmiques endògenes d’emprenedoria. El paper del Leitat ha de ser molt important i cuidar-lo perquè es quedi principalment a Terrassa és clau.
6) Responsabilitzar-nos de l’impacte climàtic
L’imperatiu de la sostenibilitat del planeta ho canvia tot. Impregna totes les agendes, fins i tot les personals i, per descomptat, les municipals. En aquest sentit, cal pensar en mesures més per a l’impacte i menys per a la galeria. En el cas de Terrassa, tot i que les competències no són directes, cal influir perquè tot el nostre tresor natural del parc natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac passi a gestionar-se com el que ara és, un espai d’ús massiu de senderistes, ciclistes i passavolants.
7) Els vectors comunitaris
Una ciutat és forta com més comunitats vertebra. La cultura i l’esport són els espais naturals de vertebració. N’hi ha més. Però aquests són fonamentals. Són vectors d’arrelament imprescindibles. Tot el que fem en aquests camps és una bona inversió.
8) Lideratge cap dins i cap enfora
Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya, però en influència no és ni molts menys la tercera ciutat, estem molt més avall. Necessitem influir. Si no, ens passa el que ens ha passat amb la B-40. Si no pintem res, no atraiem oportunitats. Tenir lideratge cap dins, fer funcionar molt millor l’Ajuntament, per exemple, i tenir lideratge cap enfora és fonamental. Terrassa necessita tenir la influència que la seva dimensió permet i no molta menys de la que correspondria.
No incloc en aquesta agenda factors que considero serveis de base, que no són d’exclusiva competència municipal, però que són fonamentals. A saber, salut, educació i seguretat. Sense qualitat en aquests serveis, anem amb peus de fang. La llista de temes és infinita si entrem en la menudalla. En tot cas, aquests serien els temes clau que per a mi constitueixen l’agenda de la ciutat. Acabo amb un agraïment un cop més a tots els que es presenten a les eleccions, necessitem gent amb voluntat de servir, amb capacitat d’aportar i amb ganes de complicar-se la vida pels altres conciutadans.
