Núria Tomás Corominas, delegada del rector per a la direcció del Centre Universitari de la Visió de la UPC
Si al tren, sortint de Terrassa, us trobeu amb un estudiant que du la carpeta de la UPC i carreteja una bata blanca, és probable que vingui de fer pràctiques al Centre Universitari de la Visió (CUV), la clínica de salut visual de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC.
Deu venir de fer la revisió visual a un dels 2.000 pacients derivats dels serveis socials que passen cada any pel programa Mirades Solidàries.
Mirades Solidàries abasta l’acció social del CUV i, amb la metodologia d’aprenentatge-servei, cobreix totes les etapes de la docència universitària: grau, màster i recerca. En el cas del grau, es fa atenció visual general: revisions a pacients derivats dels serveis socials i, si ho necessiten, els proporcionen ulleres gràcies a la col·laboració d’empreses compromeses amb Mirades Solidàries. Al màster es fa l’atenció visual especialitzada quan les necessitats visuals dels pacients van més enllà d’unes ulleres i cal un tractament de baixa visió, teràpia visual o unes lents de contacte especials.
La recerca en el marc de Mirades Solidàries fa atenció a infants a través de la Cohort Infantil de Salut Visual Terrassa (CISViT): un estudi en el qual participen 16 escoles de Terrassa que representen la varietat socioeconòmica de la ciutat. S’està estudiant la relació de la salut visual dels infants amb el nivell socioeconòmic de les famílies, el rendiment escolar i també es pretén monitorar l’evolució de la miopia entre els 8 i els 16 anys, proposant els tractaments adients per frenar-la quan sigui possible. A més, si els infants que passen per l’estudi provenen d’un entorn vulnerable i necessiten ulleres o teràpia visual, se’ls deriva per tal que puguin ser atesos a través de les assignatures de grau o màster de la facultat.
Potser l’estudiant de la carpeta de la UPC i la bata blanca avui està amoïnat perquè no ho ha fet prou bé i l’ha hagut d’ajudar la professora. El cas era difícil. No pas per la graduació, no, que era un cas normalet… No s’ha pogut centrar en la revisió visual perquè la història que li ha explicat la Mara, la pacient, l’ha fet trontollar i feina ha tingut a mantenir la compostura professional que se suposa que ha de tenir un estudiant de quart curs. Quan ha acabat, la Mara li ha donat les gràcies i li ha dit a la professora “no me’l suspengui, que ha tingut molta paciència”.
Mentre l’estudiant de la bata blanca aprenia quina era la millor solució per a la Mara, si necessitava unes ulleres o teràpia visual o quins vidres eren els més adequats, ha conegut una realitat que va més enllà del que es troba en el seu cercle habitual d’amics i família. Per primera vegada, no ha preguntat a la professora si li aprovava o suspenia el cas i ha entès millor allò de l’empatia que li explicaven a l’assignatura de psicologia.
Hi ha pacients que marxen donant les gràcies, potser perquè mai ningú amb una bata blanca els havia dedicat tanta estona i poques vegades havien tingut tanta paciència amb ells, com l’estudiant que us heu trobat al tren. Sortiran de la clínica universitària amb unes ulleres o amb algun tractament especialitzat que segurament els faran la vida més fàcil i que hauran permès als estudiants aprendre a gestionar casos reals.
El que ens deixen els pacients és impagable: el seu temps i les seves històries que ens acosten a un dia a dia tot sovint complicat i que no voldríem per a ningú. Donen sentit a l’aprenentatge servei i ens permeten formar professionals en valors que van més enllà de les diòptries que acaben posant a les ulleres. Gràcies de cor als més de 20.000 pacients de Mirades Solidàries que han passat pel CUV en els darrers vint anys.
Nosaltres continuarem treballant, continuarem buscant recursos i continuarem trobant complicitats per avançar en aquest projecte, que ha nascut a Terrassa i que és pioner a Europa.
