Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
“Déu és amor”, aquest és el títol de la primera Carta Encíclica que ens va oferir el Papa Benet XVI l’any 2005. I és també l’expressió que fa servir sant Joan a la seva primera carta:
“Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor”(1Jn. 7-8).
És per això que aquests dies que ens estem preparant per al naixement del fill de Déu es recorda especialment que, si Déu que és el nostre creador i ens ha estimat tant que ha enviat el seu fill fet home com nosaltres, també nosaltres ens hem d’estimar, i especialment aquells germans més necessitats i que passen dificultats. Tenim l’oportunitat de fer-ho a través de la col·lecta de Càritas avui. Perquè tots érem necessitats i per tots va venir i continua venint al món.
Diu el Papa Benet XVI a la seva Encíclica: “L’amor al proïsme arrelat en l’amor a Déu és abans que res una tasca per a cada fidel, però ho és també per a tota la comunitat eclesial, i això en totes les seves dimensions: des de la comunitat local a l’Església particular, fins a abastar l’Església universal íntegrament. També l’Església com a comunitat ha de posar en pràctica l’amor” (n. 20).
I afegeix encara: “La naturalesa íntima de l’Església s’expressa en una triple tasca: anunci de la Paraula de Déu, celebració dels sagraments i servei de la caritat (“diakonia”). Són tasques que s’impliquen mútuament i no es poden separar l’una de l’altra. Per a l’Església, la caritat no és una mena d’activitat d’assistència social que també es podria deixar als altres, sinó que pertany a la seva naturalesa i és una manifestació irrenunciable de la seva pròpia essència” (n. 25).
L’Església en aquest món i les seves organitzacions caritatives, començant per Càritas (parroquial, diocesana, nacional, internacional), han de fer tots els possibles per posar a disposició dels que ho necessiten els mitjans necessaris. Perquè “caritas” és el braç que l’Església estén per ajudar aquells germans, homes i dones que passen necessitat.
Evidentment, l’amor va més enllà de tota organització, i l’existència de Càritas no ens eximeix de la responsabilitat d’atendre els germans, ni ens pot servir d’excusa pensant que ja hi ha qui s’encarrega dels pobres i necessitats, i que, per tant, no ens implica a cada un de nosaltres i a les nostres comunitats cristianes. No ens eximeix, i és un deure dels cristians col·laborar amb Càritas en el seu servei eclesial de caritat.
Ja falten pocs dies per a la celebració del naixement del Senyor. Avui i aquests dies es fa la col·lecta de Càritas amb motiu de Nadal. L’amor de Déu se’ns manifesta en la seva vinguda al món. Manifestem també el nostre amor col·laborant en aquesta col·lecta de Càritas en favor dels germans més necessitats.
